A la conferència del dimarts 4 a Barcelona, Quim Torra va cridar a la mobilització fins a la sentència de l’1-O. Alhora, va tornar a estendre la mà al govern espanyol per a dialogar i pactar un referèndum d’autodeterminació.

Quan fa quasi un any de la celebració del referèndum d’autodeterminació, ja es pot constatar que el govern no estava disposat a complir res del que la gent va votar l’1 d’octubre i que, per a ells, i segurament per a la direcció de l’independentisme transversal, només era un acte de propaganda i mobilització per a negociar amb l’Estat o aconseguir una mediació internacional. A l’independentisme, aquells dies ens deixen una lliçó valuosa: per avançar és imprescindible mobilitzar-nos més enllà dels límits marcats per les institucions i la direcció del procés.

Segurament algunes coses s’haurien pogut fer d’una altra manera, i l’esquerra independentista en fa autocrítica, però aquells dies es van reclamar drets i ens vam mobilitzar com mai per a obtenir-los, i d’això no fa ni un any. Per tant, quina classe d’engany és cridar la gent a la mobilització per a reivindicar drets si després et negues a exercir-los, com va fer aquest govern?
El que sembla clar és que JxCat i ERC no tenen cap pla per a l’independentisme que no passe pel consentiment de l’estat espanyol. Cal honestedat i explicar que l’Estat només pactarà un referèndum quan estigui derrotat i que, mentre es parla simbòlicament de la república, JxCat i ERC gestionen l’autonomia amb molt mal resultat per a la vida de les treballadores.

El que sembla clar, encara més, és que l’etapa d’anar a demanar al Parlament autonòmic que materialitzi la independència, o als partits que facin tal cosa o tal altra, és una etapa acabada. Cal dir-ho amb honestedat: la independència no serà una conquesta a curt termini que vingui d’un full de ruta de partits polítics, d’un trànsit legalista de la Constitució espanyola a la catalana, d’alguna mobilització puntual, de les properes eleccions o d’alguna jugada mestra de la direcció del sobiranisme governamental.

Només hi ha una fórmula infal·lible per a guanyar: saber que no hi ha fórmules màgiques i construir un contrapoder prou fort per poder sostenir la desobediència contra l’estat espanyol. La resta són il·lusions que s’esvaeixen després de la campanya electoral de torn.

Article d’opinió d’Isabel Vallet publicat al Diari Jornada el 08/09/2018.