Companya Mònica,
Hi ha notícies que colpeixen amb la força d’un mall. Adéus difícils de pair. Preguntes que en comptes de respostes aboquen més preguntes. Has marxat i només ens queda recordar-te i seguir en tot allò pel qual ens vam conjurar. Rastregem en la memòria viscuda, en els correus intercanviats, en els cartells de tantes batalles. I hi trobem aquella veu que a la darrera Assemblea Nacional ens interpel·lava dient que havíem d’anar al gra, a teixir la unitat popular al carrer. Ara que ja no hi ets, procurarem continuar seguint el teu consell.
El teu estel roig brilla ja en aquest firmament que, potser amb poca traça però amb tot el convenciment del món anem bastint dia a dia.