Dimarts 25, els Mossos d’Esquadra han desallotjat el Casal Popular Okupat L’Estanquet, al número 16 de la Rambla Principal de Vilanova i la Geltrú. Al voltant de les 7 del matí, un fort desplegament policial ha acordonat la zona. A més de gairebé una desena de camionetes, un bon nombre d’agents, uniformats i de paisà, vigilaven els voltants de L’Estanquet. Un jove que s’hi ha apropat ha estat identificat intimidatòriament. Els policies han escorcollat el casal, i passades les 9, uns operaris han començat a tapiar-lo.

Malgrat que el desallotjament no havia estat comunicat, els joves havien tingut coneixement, a través del seu advocat, de l’ordre judicial que, des del passat 14 de juliol emplaçava la policia a desallotjar aquest espai, en qualsevol moment.

En protesta pel desallotjament, una cinquantena de persones han participat aquest dimarts 25 d'agost al vespre de la concentració de rebuig al desallotjament de L’Estanquet convocada per l'Assemblea de Joves de Vilanova.

 

(Font: Vilanova viva ) Cap a les set de la tarda, s’aplegaven les primeres joves a la Plaça de la Vila de Vilanova i la Geltrú. De mica en mica, el grup s’ha anat fent més nombrós, malgrat la pluja. 

Al manifest que han llegit, feien referència al què ha significat L’Estanquet pel barri del Centre Vila, les activitats que s’hi han fet, la bona convivència amb el veïnat, la col·laboració amb l’Associació de Veïns, i la referència que durant tot un any, ha posat una mica de color, pintat a mà, en “aquesta Rambla de disseny”. També han insistit en la necessitat, que segueix tenint el jovent de la vila, d’espais de trobada, d’oci i de realització, i també de reivindicació. Així, han acabat per comprometre’s a continuar reivindicant aquests espais, i oferint tot el suport a aquells i aquelles joves que també decideixin prendre la iniciativa per buscar espais autogestionats.

Després del comunicat, amb crits de “L’Estanquet, ara i sempre resisteix!” o “Alliberant espais, creant alternatives!”, la concentració ha esdevingut, espontàniament, una manifestació cap al què fins avui ha estat Casal Popular Okupat L’Estanquet. Un cop allà, amb el casal ja tapiat, les joves han tornat a llegir el comunicat, que ha aplegat un colla de veïns i veïnes mostrant-los el seu suport. I seguidament, han penjat la pancarta a la reixa del local, novament tancada.

MANIFEST:

Sant Anem, però hi tornarem!

Ara no fa ni un mes vam celebrar el primer any de vida de l’Estanquet i just avui ens han dit que ens tanquen aquesta etapa al barri, només de moment.

Hem de dir primerament que hem viscut i construït moltes coses en aquest any de projecte i això ens ha servit per a poder donar una mica més de vida a aquesta Rambla totalment despersonalitzada i plena de franquícies: ens ha servit per a conèixer molta gent nova i per a començar a treballar amb l’Associació de Veïns de Centre Vila; però sobretot, per a poder crear una alternativa per al jovent.

Comunicar-vos també, que per a nosaltres ha estat una molt grata experiència. És una llàstima que la llei afavoreixi el deteriorament d’espais com aquest. Alhora que únicament s’està afavorint el creixement desmesurat de la Vila, sense tenir cap mena de consideració per la nostra identitat col·lectiva. Tots ho sabem: ens fan malbé el poble i mentre uns pocs hi guanyen molt, els altres ho perdem tot. Pensem només en la de pisos que estan a mig construir a la Rambla St. Jordi o bé, les magnífiques edificacions estrambòtiques de l’antiga Pirelli. No cal ni dir-vos que les polítiques públiques no estan fetes per a arreglar el poble ni per resoldre les nostres necessitats, sinó que únicament serveixen per a mantenir el que ja està per terra. I no ens enganyem, ara tenim tots els carrers alçats i l’únic que ens estan alçant és la camisa! Que ja ho diuen, ja: Molta corbata i molt poca vergonya!

Des de l’Assemblea de Joves de Vilanova i la Geltrú volem agraïr de tot cor el suport que hem rebut per part dels veïns i veïnes durant aquest anyet de vida. Ja fos amb menjar, beguda, material, ajudant a l’hora de rehabilitar l’espai, o senzillament mostrant interès per les causes que defensem i donant-nos ànims per a seguir endavant. Aprofitem també per agraïr als llogaters dels pisos de sobre de L’Estanquet la seva bona predisposició.

Moltíssimes gràcies també a l’Associació de Veïns del Centre Vila per donar-nos l’oportunitat de participar de la Festa Major del barri. I bé, gràcies a totes aquelles que heu aportat el vostre particular granet de sorra.

Passem a fer una petita repassada del que s’hi ha fet a L’Estanquet durant aquest any d’okupació.
Abans de començar però, volem destacar que en cap moment L’Estanquet ha estat un espai únicament destinat a la xerinola i a la gresca, sinó un local on poder dur a terme actes, xerrades, reunions de diversos col·lectius (alguns de joves, d’altres no tant) i en tot moment obert a possibles propostes per a millorar-lo.
Persistirem reclamant espais per al jovent, ja que trobem una molt mala pensada la idea del tripartit suposadament d’esquerres, que pretén d’aïllar-nos fora de la Vila, allà on els i les joves no puguem fer “nosa”. Apostem per un compromís seriós on els i les joves puguem desenvolupar tant activitats diverses com desenvolupar-nos a nosaltres mateixes com a persones compaginant, oci, cultura i inquietuds personals més enllà dels bars i els carrers.

Durant tot aquest any s’hi han dut a terme xerrades com la del 12 d’Octubre amb en Miquel Altadill, la del Correllengua amb en Víctor Alexandre; s’hi han fet actes de solidaritat amb Palestina, i amb el Poble Maputxe. Aquest espai també ens ha permès mostrar la solidaritat amb els treballadors de la Prysmian i de la Mahle (aquells que han estat tractats com a simples peces de l’engranatge). També s’ha donat suport a la campanya d’Iniciativa Internacionalista. I recentment, hem col·laborat amb l’Associació de Veïns del barri, amb qui vam organitzar el dia 24 de juliol una cercavila pel barri, fent-hi participar al jovent, i un concert de grups joves. Durant aquest any també, ens ha tocat fer-hi actes sobre la crisi que totes patim actualment, fins i tot els rics, que no guanyen tant com voldrien. Ho hem fet ficant el dit a la nafra i assenyalant els seus causants, que són els responsables del manteniment d’aquest sistema, aquest sistema que una vegada més s’ha posat en evidència.

Durant aquest temps, cal afegir que hem patit les constants faltes de respecte, sovint amb actituds desafiants, per part dels Mossos d’Esquadra, així com les de grups feixistes que en diverses ocasions, han pintat esvàstiques als vidres, han adherit enganxines amb lemes xenòfobs a l’entrada, han escampat els diaris pel terra, i han escupit al local. També ens hem trobat els vidres trencats. Som conscients que molestem als poderosos i als seus esbirros, i això és precisament perquè qüestionem el seu sistema. Per això, totes aquestes agressions, no ens desanimen, sinó que ens encoratjen

Sí, ens han desallotjat, tot i que no hi ha hagut encara el judici. És el que se’n diu un “desallotjament express”. Tenen pressa. Està clar que donant vida a un espai abandonat molestem. Molestem qüestionant l’especulació immobiliària i l’economia que un cop més desemboca en crisi per als i les treballadores. Molestem oferint alternatives al jovent. I molestem fent-ho al bell mig de la Rambla.

I de tant molestar, avui dia 25 d’agost finalment han tapiat el Casal Popular Okupat L’Estanquet. Tot i això, volem dir que no ens han fet fora a nosaltres, senzillament ens han desplaçat.
El que han destruït és un espai social alliberat per a la Vila, un espai on poder-hi dir la nostra i crear alternatives, tant d’oci com polítiques.
És un cop, i això sempre fa mal, però si tot just havent entrat, ja vam dir Sant Tornem-hi, ara ens toca dir que hi Sant Tornarem. El que els volem fer entendre és que allà hi transformàvem idees i canviàvem conceptes. Els volem fer entendre que aquestes idees ara són impossibles de tapiar ja que aquestes ens seguiran d’un espai a un altre. Ens acompanyaran fins que siguin escoltades. Sempre en quedarà l’essència, i amb ella, treballarem per a crear el camí cap a nous projectes.

És a dir, això NO acaba aquí!

Assemblea de Joves de Vilanova i la Geltrú – CAJEI