Milers de manifestants, tot i el mal temps, es van manifestar a València, Barcelona i Alacant en les manifestacions convocades per denunciar les conseqüències de la crisi capitalista per a la classe treballadora catalana i les polítiques que els governs estan duent a terme per afavorir encara més a banquers i empresaris i fer pagar la crisi que aquests han causat als i les treballadores.

Les convocatòries es feien coincidint amb la cimera del G-20 que se celebra aquests dies a Londres.

Manifestació a Barcelona	Manifestació a València	Manifestació a Alacant

València

La Marxa pel treball i pels drets socials, convocada per la Plataforma Unitària Contra la Crisi i pels Drets Socials, ha reunit pels carrers de València un miler de persones amb el lema “La crisi que la paguen els rics i els bancs!”

Sota una pluja insistent, els manifestants han recorregut els carrers des de la plaça de Sant Agustí fins el Parterre sense cap incident però amb una permanent presència policial que custodiava les oficines bancàries i els establiments comercials al pas de la manifestació.

L'esquerra independentista de l'Horta s'ha manifestat amb un bloc propi que ha reunit un centenar de persones. Al bloc s'han escoltat lemes a favor dels estudiants i contra l'aplicació del procés de Bolonya, reclamant la llibertat d'Enric Duran o denunciant els efectes de la crisi sobre les dones. En arribar al Parterre s'ha cantat la Internacional i s'han fet crits de Terra Lliure, amb els quals s'ha desconvocat la manifestació.

Xerrades a Aldaia i València, en la convocatòria de l'esquerra independentista hi havia també dues xerrades amb el Karim de Vilanova i la Geltrú. La primera, celebrada a l'Ateneu d'Aldaia el divendres a la nit, aplegà una trentena de persones, mentre que la segona, celebrada després de la manifestació del dissabte, ha reunit una cinquantena d'assistents a l'Ateneu Popular.

Barcelona:

La Manifestació començà a la plaça Universitat i aplegà unes 5.000 persones. Rere la pancarta de l'esquerra independentista, amb el lema "capitalisme és crisi", s'hi aplegà un dels blocs més nombrosos, convocats per Endavant, CAJEI, Maulets i el SEPC. Al llarg del recorregut es van corejar consignes que denunciaven la situació de crisi i exigien que el seu pes recaigués sobre els culpables: “Que la crisi la paguin els rics”, “La crisi social que la pagui el capital”, “el G-20 es reuneix, la resta el pateix”, “Ells són 20 nosaltres milions”… També hi va haver denúncies de les polítiques dels governs central i català: “govern d’entesa, govern d’empresa”, “l’esquerra pija també privatitza”… juntament amb la denúncia de la política repressiva del tripartit: “Bolonya s’aplica a cops de porra”, “la policia tortura i assassina”, “mossos torturadors”, “llibertat d’expressió, policia no”… Es va reivindicar una “Universitat pública i de qualitat”, “No, no, no a les privatitzacions”, “papers, drets i treball per tothom”… S’han denunciat que “cap persona és il·legal”, i es va rebutjar la llei d’estrangeria. Davant els atacs que els treballadors i treballadores estan patint per part de les patronals, amb la complicitat de la burocràcia sindical i del governs central i tripartit,  es van corejar lemes com, “contra la congelació salarial, prou xantatge patronal”, “Ni EROs, ni atur, ni precarietat, empreses en lluita solidaritat”, “contra el capital, vaga general”.

Durant la manifestació s’han fet diversos parlaments i accions simbòliques com ara el llançament de sabates contra les fotos dels líders del G-20, la crema d’un euro gegant davant la delegació del Banc d’Espanya i la col·locació de diversos taüts davant la seu de la patronal catalana Foment del Treball. Igualment hi fou present la solidaritat amb Enric Duran, empresonat recentment, i amb el Karim Akbih, que s'enfornta a un possible empresonament després de declarar-se insubmís a una sentència de pena-multa.

Ja a la Plaça S. Jaume i amb una pluja que s’intensificava per moments es va llegit una “carta oberta al President Montilla” denunciant les polítiques “que fan pagar la crisi als treballadors i treballadores mitjançant la davallada dels salaris i les condicions laborals” i o­n s’exigien “polítiques socials reals pels treballadors i treballadores, com l’única manera de sortir d’aquest fracàs del capitalisme”, amb mesures com el repartiment del treball amb reducció de jornada a 30 hores setmanals sense reducció de sou, l’oposició als acomiadaments i el rebuig dels EROs, promoure canvis al parlament espanyol per abolir les reformes laborals recents… També representants dels estudiants mobilitzats contra els Plans de Bolonya, del moviment solidari amb Palestina i de empreses en lluita com Mahle de Vilanova van intervenir al final del acte per denunciar les polítiques dels governs i apel·lar a la solidaritat.

Durant la manifestació es va recordat així mateix que el proper dimecres 1 d’abril (a les 10 hores, a Cotxeres de Sants) s’han convocat una assemblea d’aturats i aturades per abordar la situació de creixent desocupació que afecta la classe treballadora.

Alacant

Ahir dissabte, els carrers d'Alacant visqueren una nova mobilització contra la crisi capitalista. Convocades per l'Assemblea Contra el Capital i la Crisi, al voltant de 400 persones realitzaren un recorregut en el qual denunciaren als principals responsables de l'actual crisi, en un ambient combatiu on predominaren les consignes anticapitalistes. Al llarg de la manifestació, l'Assemblea realitzà diferents parades i activitats amb l'objectiu d'assenyalar els culpables de la crisi capitalista.

Durant la manifestació, davant un dels edificis d'El Corte Inglés, Maulets i Endavant denunciaren el gran capital, amb la crema simbòlica d'euros; quan els manifestants arribaren a les portes del banc de Santander, altres grups participants a la mobilització, com la CGT, PCPE o EU  realitzaren altres accions denuncian alguns dels resposables de la crisi: es féu un teatre en el qual denunciaven l'estreta relació entre el Govern espanyol i els banquers, accions per denunciar el paper de la banca; a les portes de Cívica, el grup empresarial del constructor Ortiz, s'exposà les implicacions del sector del totxo; a les portes de Coepa, la Confederació empresarial alacantina, es criticà aquest sector; finalment, a les portes del banc d'Espanya, les membres de la Colla Ecologista acusaren els governs i els bancs centrals d'ajudar els interessos privats. La intensa i combativa mobilització es clogué amb la intervenció de l'Assemblea d'estudiants de la Universitat d'Alacant, que realitzà un parlament en defensa de la Universitat Pública i contra la reforma mercantilitzadora que planteja el Pla Bolonya. Amb la crema d'un bitllet de 500 euros gegants a les portes del Banc d'Espanya, l'Assemblea contra el Capital i la Crisi d'Alacant donà per finalitzada la manifestació.