Una marea lila es va apoderar de Barcelona la tarda del 28 de setembre, jornada de lluita global per la despenalització de l’avortament. Com ja comença a ser tradició, la Delegació del Govern espanyol a Catalunya va ser el punt de trobada de més de dos mil militants feministes i activistes de moviments socials d’índole diversa que s’aplegaven per exigir que es respecti el dret de la dona al propi cos i per rebutjar la criminalització cada vegada més intensa de l’avortament. Una demanda més urgent i necessària que mai, atès el caire extremista que el ministre de Justícia, Alberto Ruiz-Gallardón, està adquirint envers aquest assumpte. La probable aprovació d’una reforma de la Llei de l’avortament que faria retrocedir tres dècades els drets de les dones és una de les principals amenaces i motivacions per cridar més fort que mai “Jo decideixo, jo desobeeixo”, el lema que encapçalava la manifestació i la campanya de diversos moviments feministes.

Cap a dos quarts de set es va llegir, des del camió que acompanyava la mobilització, es va llegir el manifest, que fa una crida a “totes les assemblees i organitzacions feministes, assemblees de barri, plataformes i sectors en lluita; a la societat en general” per tal d’impedir aquesta nova retallada en els drets de les dones i de la població en general. “Les dones sempre hem decidit i ho seguirem fent”, sentencia el text, “sota la dictadura i en suposada democràcia, a la clandestinitat i amb la nova Llei, sense importar-nos la hipocresia amb que s’aborda la interrupció voluntària de l’embaràs.” El manifest insistia en la importància de la insubmissió a les lleis injustes per tal de defensar els drets individuals i col·lectius: “si ens neguen la capacitat d’elecció nosaltres desobeirem les lleis patriarcals que coarten la nostra llibertat.” La lectura va finalitzar amb efusives proclames feministes, al crit de “Visca, visca, visca la lluita feminista” i “Avortament lliure i gratuït”. Aprofitant l’avinentesa, una militant de la CGT Catalunya cridava a la solidaritat amb el company Eduardo San Juan, treballador de Correos a Madrid expedientat i represaliat per exercir el seu dret a l’objecció de consciència en negar-se a repartir propaganda antiavortista.

El recorregut de la manifestació va avançar sense entrebancs fins al passeig de Gràcia, amb consignes com ara “L’únic terrorista, l’Estat antiavortista” o “Sense les dones no hi ha revolució”, i des d’allà fins a la plaça de Catalunya. El bloc de l’Esquerra Independentista, amb pancarta pròpia i un dels més atapeïts de la convocatòria, tancava la manifestació. Al pas per la plaça, algunes de les manifestants van plantar ruda a un dels hortets que hi ha, tal com s’havia fet fa més de dos anys durant l’ocupació de l’espai en el marc del 15M. La ruda és una planta que s’utilitzava com a mètode per provocar l’avortament en èpoques en què aquest estava totalment perseguit i penalitzat i, en aquest cas, es va plantar com a símbol de la resistència feminista, donant a entendre que cap llei impedirà a les dones exercir el seu dret sobre el propi.

Després d’aquesta acció, la manifestació va continuar per les Rambles fins al carrer Ferran, per on va tombar fins arribar a la plaça de Sant Jaume. Aquest era el punt de finalització del recorregut, on s’hi va tornar a llegir el manifest. A més a més, van fer parlaments algunes membres emblemàtiques del moviment feminista català, activistes de Ca la Dona i de Feministes Indignades. Entre les seves demandes cal esmentar el dret a decidir sobre tots els aspectes de les nostres vides i, en especial, sobre l’embaràs i la maternitat, i la importància de la fermesa i la desobediència en un moment cabdal de la lluita de gènere.