Com cada any, aquest 28 de juny, dia per l'alliberament gai, lèsbic i transsexual és una jornada de lluita al carrer per reivindicar el dret al nostre propi cos i combatre l'heteropatriarcat, un sistema que estigmatitza les nostres sexualitats i marca unes pautes de comportament sexual en mans dels interresos del capital.

Són moltes les jornades de denúncia d'aquest sistema que es perpetua a través d'una educació heterosexista, la invisibilització del fet gai, lèsbic i transsexual i la impunitat de les constants agressions homòfobes i transfòbiques; unes reivindicacions amenaçades per la voluntat d'apropiació que té el capital i l'anomenat negoci rosa, que tan sols pretenen crear un model de consum a partir d'aquestes i destruir qualsevol espurna de movilitazació social i dissidència sexual.

El sistema heteronormatiu ja fa anys que, en nom de la tolerància, dicta models de comportament per a les nostres relacions, segons els interessos del capital. Fa temps que els sistemes d'oci de l'heteronorma, les relacions de poder i les sexualitats considerades normatives consisteixen un model inamovible alienant, i constantment alimentat per les polítiques oficials del sistema capitalista. Actualment, però, ja no és l'heterosexualitat l'únic model dictat des de les polítiques del capital, sinó que, en nom de la tolerància, les sexualitats no normatives són diamants en brut per als interessos del mercat.

O potser creiem que les baixes quotes de treball institucional contra l'homofòbia serveixen per a alguna cosa? Res de res, un simple treball burocràtic per tal que les coses no canviïn. Cap interès de la classe política per aturar les batudes policials a les àrees de cruissing (zones públiques on es practiquen relacions sexuals), alimentades tan sols per l'homofòbia dels torturadors policials. Cap interès per desarmar els llocs on l'homofòbia pren un paper amable i humorístic. Cap interès per dur a terme una educació sexual de qualitat, més enllà d'explicar què són les malalties de transmissió sexual, la píndola del dia després, i la reproducció de l'espècie, òbviament, heterosexual. Cap interés per a deixar de tractar la transsexualitat com un transtorn psiquiàtric.

I de la mateixa manera que ho fa la classe política, els negocis que envolten el fet gai, lèsbic i transsexual, no basteixen cap lluita per a l'alliberament, sinó que promouen un sistema de sexualitats en mans del poder econòmic, on tot té un preu. Uns negocis amb uns paràmetres tan simples com els de la resta de negocis del capitalisme: l'acumulació de beneficis per part dels empresaris.

En alguns dels casos, però, la contradicció s'aguditza, en el moment en què alguns negocis, anomenats d'ambient, excerceixen la discriminació segons el sexe biològic per tal d'accedir a una part o al total del seu establiment, prohibint, per exemple l'entrada de dones als seus locals; negocis on s'han produït agressions transfòbiques amb total impunitat… Fets que demostren que la lluita per a l'alliberament de les nostres sexualitats no forma part de les seves prioritats, sinó al contrari, és tan sols un reclam per a que puguin augmentar els beneficis. Aquesta és la pauta principal per al seu negoci. La repressió existent és una font extraordinària d'oportunitats per a crear necessitats de consum per a gais, lesbianes i transsexuals, i, per això, ens trobem, ja, davant d'un lobby rosa, encarregat de treure-li encara més suc a la màquina, disposat a aprofitar tota la repressió per a vendre'ns un model de vida rosa.
Sabem que el model de vida rosa i el model de vida de la dictadura de l'heteronorma no és tan diferent, i per això hem sortit al carrer.

Hem sortit al carrer per reivindicar un nou model d'oci que no utilitzi la repressió com una eina per a enfortir-se.

Hem sortit al carrer per reivindicar el dret de totes les lesbianes, gais, transsexuals i queers a viure en plena llibertat la seva opció sexual, sense la necessitat de viure en un guetto de negocis i immobles en mans del capital que tan sols alimenti el moobing immobiliari.

Hem sortit al carrer per visibilitzar la lluita contra l'homofòbia i la transfòbia, deixant clar que no estem disposades a formar part del seu model de gai o lesbiana consumista i frívol, allunyat/da de qualsevol mena de reivindicació social.

Hem sortit al carrer per fer entendre que la nostra preocupació no és la de buscar un local on poder-nos expressar lliurement, sinó la necessitat de fer-ho en tots els àmbits, visibilitzant, especialment, la lluita per a l'alliberament transsexual i la doble discriminació de la lluita lèsbica.

Hem sortit al carrer per apoderar-nos dels nostres propis drets, del dret al propi cos, del dret a la nostra pròpia sexualitat, rebutjant la condemna cap a les mostres de dissidència sexual, com el sexe anal o el sexe lèsbic.

Hem sortit al carrer per dir que la tolerància no és alliberament, que la permissivitat no ens fa lliures, que el sexe lèsbic no és un producte en mans del desig heterosexual, que el model capitalista mai podrà dominar els nostres desitjos.

Hem sortit al carrer per enfrontar-nos a la realitat de la creació de nous negocis on ens obliguen a pertànyer, com a gais, com a lesbianes, com a transsexuals.

Hem sortit al carrer per mostrar el nostre rebuig cap a aquesta dictadura, per canviar el model d'oci capitalista, per protegir les nostres sexualitats dels seus intents de mercantilització.

Hem sortit al carrer per deixar ben clar que les nostres sexualitats no estan en venda!

Endavant (Organització Socialista d'Alliberament Nacional)
28 de juny de 2009, Països Catalans