Després de més dos mesos de lluita, els i les bomberes forestals del País Valencià han posat fi a la vaga iniciada a mitjans de setembre. Des del grup d’afinitat de Bombers Forestals i el sindicat COS “mostren el seu malestar pels acords/negociacions dutes a terme sense fer cap consulta als treballadors, ja que són aquests els que han fet i patit la llarga vaga”. Aquesta desconvocatòria arriba just quan es convoquen diverses vagues en la funció públic al Principat.

Del 26 al 30 de novembre d’enguany, les forces sindicals del sector criden a una vaga a professionals sanitàries d’atenció primària al Principat. A la convocatòria també s’hi han sumat metges/es de la sanitat concertada. La vaga coincidirà amb la convocada a l’ensenyament públic el dia 29 de novembre, també al Principat; a l’educació universitària, la vaga del professorat s’estén al 28 de novembre. A ambdues convocatòries hi dóna suport la COS Educació, el sindicat de l’Esquerra Independentista. Per al dia 29, el SEPC hi suma vaga estudiantil universitària, mentre que també s’hi sumen vagues parcials a la funció pública de la Generalitat.

Les convocatòries al Principat arriben en un moment en què es poden forçar negociacions per als pressupostos autonòmics. En sanitat, les retallades han fet estralls tant en la qualitat de l’atenció a les usuàries com en les condicions de les professionals, a part de servir per drenar recursos de la sanitat pública a la privada. Pel que fa al sistema educatiu, les retallades pressupostàries han anat en paral·lel a uns canvis de governança dels centres amb els decrets de direccions i plantilles que busquen atomitzar encara més l’ensenyament públic. A nivell estudiantil, la rebaixa del 30% en les taxes universitàries és una mesura ja aprovada que el Govern actual es nega a implementar.

Aquesta darrera situació d’incompliment d’allò pactat, més enllà dels atacs que suposen les retallades en qualsevol servei públic, és una de les lliçons que més clar hem d’aprendre: només la lluita ens dóna el que el poder ens pren. És una condició que també veiem en el cas dels bombers/es forestals al País Valencià: les conquestes es poden perdre i els retrocessos els paguem tothom, la societat en ple.

La retallada pressupostària en sanitat i educació són, en primer lloc, un mitjà per retallar despeses en pressupost; però són, també, un mitjà per conduir la classe treballadora cap a la contractació privada tant de mútues sanitàries com d’escoles concertades o privades. La precarització de condicions laborals reverteix en un empitjorament del servei públic. Mentrestant, la transferència de recursos públics a la sanitat i educació privades facilita un millor posicionament d’aquestes per oferir uns serveis que la població no rep al sistema públic.

Cal destacar, a més, que aquestes retallades afecten molt més les dones treballadores. Davant la retirada dels serveis públics, a través de les privatitzacions, qui més en pateix les conseqüències són les dones de la classe treballadora, que assumeixen cuidant, curant, etc., tot allò que l’Estat no garanteix.

El cas extrem d’aquest drenatge d’allò públic cap allò privat és l’externalització, com en el cas dels bombers/es forestals valencianes. La senyal d’alarma ha de saltar, però, quan estem parlant de serveis que són, precisament, d’emergències. El desmantellament del sector públic està afectant a serveis bàsics, imprescindibles, que per la seva sensibilitat i especial rellevància haurien d’estar fora de qualsevol mercantilització i qualsevol càlcul de cost-benefici: en última instància, el que hi ha a una banda de les balances és la nostra vida, ja sia en cures o en rescat per emergències.

Els serveis públics d’allò que un dia es va anomenar ‘Estat del benestar’ no van ser cap regal, sinó conquestes, drets arrabassats gràcies al conflicte, al sacrifici, a la lluita. Per bé que les vagues puguin ser sectorials, els serveis públics, les condicions laborals de la plantilla professional que hi treballa i els drets socials que se’n deriven reverteixen en tota la població, especialment la classe treballadora, que som les principals i majoritàries usuàries d’aquests serveis i, més concretament, les dones treballadores. En aquest sentit, cal tenir present el context de crisi sistèmica en què ens trobem: la regressió en drets i serveis és un fet que cal frenar mentre des de l’autoorganització treballem, fora de les institucions, per recuperar sobiranies i exercir l’autodeterminació en tot allò que afecta les nostres condicions materials de vida.

És en aquesta doble condició de treballadores, com a usuàries i com a professionals, que donem tot el suport a les vagues per millorar els nostres drets socials i laborals. Per això, quan les vagues es guanyen, nosaltres també hi guanyem. Tot el suport, sempre, a la lluita de la classe treballadora.