En els darrers dos dies, les organitzacions de l’esquerra independentista hem dut a terme accions de propaganda contra publicitat que tractava la dona com a objecte. Aquestes accions s’han dut a terme arreu dels Països Catalans, i tenen com a objectiu denunciar la cossificació de la dona com un element més de l’iceberg de la violència masclista que té el seu punt més tràgic en els feminicidis.
Manifest
Quan arriba l’estiu les dones som bombardejades amb tot tipus d’anuncis en què se’ns exigeix que ens depilem, que ens aprimem, que reduïm la cel·lulitis, que dissimulem les estries, que ens bronzegem. En resum, que ens preparem per tenir el que se li diu cos perfecte. D’això li diem pressió estètica.
Per tots els canals, se’ns exigeix que canviem els nostres cossos tenint en compte uns cànons de bellesa que ni són realistes ni representen els cossos de les dones i, menys, el de les dones de classe treballadora, cossos que han estat modelats per la vida i per aguantar llargues jornades laborals. No ens cal cap cànon perquè els nostres cossos ni són ni han de ser tots iguals, i per aquesta raó estem avui aquí: per denunciar la pressió estètica que patim i el contrasentit dels tractaments de bellesa que no són en cap cas necessaris. No protestem contra les treballadores dels centres d’estètica, sinó contra el model de bellesa que aquests centres ajuden a promocionar.
Un model de bellesa irreal que suposa temps i diners, precisament allò que ens falta a la majoria de dones. Un model de cossos inassolibles, que són la demanda perversa que ens genera frustració i que ens aboca a posar en risc la nostra salut, tant física com psicològica o emocional. Aquesta pressió estètica ens mina des de ben petites la nostra autoestima. Ens fa creure imperfectes i ens genera la necessitat de “modificar-nos” per ser acceptades socialment, per ser estimades. Uns estereotips impossibles que ens detallen tot allò que hem d’odiar de nosaltres mateixes, perquè assumim que, de ben segur, ens “sobren” parts del nostre cos o ens en “falten” d’altres. Com si el físic determinés el valor que aportem a aquesta societat malalta. Ens incapaciten i anul·len com a persones, ens fan pensar dia i nit en el nostre cos perquè no pensem que som més que això, i a sobre ens empobreixen quan ens maltractem per apropar-nos a aquest cànon, fent a les dones de les classes populars més esclaves, encara, de la societat de consum.
Hi ha qui diu que la pressió estètica és també exercida sobre els homes. Si, és cert que la indústria de la imatge ha trobat un nou mercat en el qual invertir. Tot i així, ni hi ha la mateixa pressió, ni la implicació que comporta és igual. Amb la pressió estètica es visualitza amb claredat com el capitalisme i patriarcat treballen junts, però el segon, en aquest cas, només actua sobre les dones.
Ja n’estem fartes que el nostre cos i imatge s’utilitzi com objecte que ha de ser exposat o explotat al servei d’interessos comercials. O que se’ns tracti com a objectes de consum per satisfer les suposades “necessitats” sexuals masculines. Tampoc volem que se’ns idealitzi com a muses portadores de la bellesa, aquesta és la cara amable dels homes que no ens veuen com a iguals. Volem que se’ns tracti amb dignitat i com a persones. Volem lluitar també contra la imposició d’un model de cos de dona jove, blanca, prima i amb capacitat econòmica. Perquè som imperfectament fantàstiques!
Els nostres cossos i les nostres vides ens pertanyen. Volem que se’ns valori com a persones, no com a objectes ni mercaderies. Volem ser com som i sentir-nos lliures!
Fotografies de l’acció als carrers d’Alacant i Barcelona