Article de Josep Villarroya, militant D'endavant (OSAN).
Publicat a L'ACCENT 224  

    
Fa un any l'Ateneu de Montcada, a l'Horta Nord, van organitzar una fira, i entre les entitats convidades estava la de Ca Bassot, de Burjassot. Aquest col·lectiu va penjar una senyera en la taula on havia col·locat el material. Aviat, però, alguns companys de Montcada van convidar-los a llevar-la, mentre raonaven que era millor no posar-hi cap bandera, que els nacionalismes són tots iguals, que a més eixa era la senyera catalana i podria molestar… Per als que vivim a la comarca, no ens sorprén, ja que de vegades hem d'enfrontar-nos a aquestes qüestions -per sort, cada volta menys-. Finalment, la senyera va romandre en la taula… Aquests companys no actuaven de mala fe, sinó per ignorància, per un fals cosmopolitisme, o per un anarquisme mal entés. El procés d'aculturació als Països Catalans, i especialment al País Valencià, ha estat i és molt greu, a més de l'espanyolisme pur i dur, ha actuat el blaverisme, la forma valenciana d'anticatalanisme. Al País Valencià, i sobretot a comarques com l'Horta, no és estrany trobar-se persones que parlen valencià, un català apitxat, i que no coneixen res de la seua pròpia cultura, llevat d'uns poc tòpics.
Un mesos després, el juny del 2011, l'Esquerra Independentista va organitzar una manifestació contra les retallades a Montcada de l'Horta. Per això vam contactar amb la Plataforma d'Aturats de Montcada, perquè consideràvem que havia de tindre el protagonisme durant la manifestació: persones en atur i que s'han organitzat per cercar alternatives. En la Plataforma, però, hi havia i hi ha una gran diversitat. Tot i que hi ha algun company de l'EI, també hi havia algunes de les persones que ens convidaren a llevar la senyera uns mesos abans. Tanmateix, i arran d'aquesta manifestació hi hagué un punt d'inflexió pel que fa a l'actitud que mantenien aquestes persones cap a nosaltres. Tal vegada, des de l'Esquerra Independentista també cal analitzar quin ha estat i és el nostre treball. Sovint, les paraules Independència i Socialisme anaven juntes, però en el dia a dia es prioritzava la Independència per davant del Socialisme. Durant molts anys s'ha pensat i s'ha treballat més en clau front patriòtic que en la recerca de la unitat popular. Poques vegades s'ha vist l'Esquerra Independentista en lluites socials o la seua presència ha estat molt minsa -amb algunes excepcions- . De fet encara avui prioritzem el 25 d'abril -o l'11 de setembre o el 31 de desembre- al 1r de maig, quan totes dues diades haurien d'estar al mateix nivell.

La desconfiança inicial per ser els catalanistes, independentistes, va començar a capgirar-se després d'alguns mesos de treballar plegats dins de la Plataforma. I com a resultat d'eixe treball, braç a braç, va nàixer un projecte de cooperativa agrícola, que plantejava el conreu de productes ecològics després de recuperar zones d'horta abandonada. Per aconseguir-ho calia que l'ajuntament, governat per majoria absoluta del PP, concedira una ajuda econòmica per pagar els tècnics encarregats de la formació i que fera de mitjancer amb els propietaris de les terres abandonades per llogar-los-les. L'enfocament de la Plataforma havia canviat: ja no demanaven almoina a l'ajuntament, només el seu suport per tirar endavant la seua idea.

Eixe projecte es va presentar en octubre de l'any passat, i durant mesos, l'equip de govern de l'ajuntament es va dedicar a posar-hi entrebancs. Farta dels tripijocs de l'ajuntament, el febrer d'aquest any, la Plataforma va denunciar-lo públicament per no atendre les seues demandes. Aquesta crítica fou l'excusa per part de l'ajuntament per trencar les relacions amb la Plataforma. El Partido Popular de Montcada està acostumat al clientelisme polític i al caciquisme, no suporta que un col·lectiu exigisca els seus drets i li plante cara.

El mes següent, març de 2012, des d'Endavant vam organitzar una brigada a Marinaleda, i vam convidar els i les companyes de la Plataforma i d'altres col·lectius de l'Horta Nord. L'objectiu era aprofundir en l’experiència de les lluites dutes a terme des de principis dels anys 70, així com per a conèixer de primera mà l’organització del govern municipal i les polítiques de democràcia social i participativa. Ens explicaren la lluita que han dut i duen a terme per fer possible la seua utopia: les marxes, els tancaments, les vagues de fam, les ocupacions, i també ens parlaren també de la repressió que patiren i pateixen: els desallotjaments, les multes, els judicis… L'experiència va ser molt profitosa, i els lligams i la confiança entre els companys i les companyes s'enfortiren. Així mateix, va ser curiós veure la reacció d'alguns quan van descobrir que també hi havia andalusos que defensaven la independència d'Andalusia i, és clar, també la dels Països Catalans. Però allò més emocionant va ser quan ens férem una foto tots plegats a l'ajuntament amb una estelada i amb el puny en l'aire, sense cap retret.

I va ser la vespra de la vaga del 29M, quan els companys de la Plataforma van plantejar en el ple de l'ajuntament un punt de l'ordre del dia perquè es donés suport a la seua iniciativa en la cooperativa agrícola. No podíem fallar, calia estar allí en eixos moments, no deixar sols els companys de la Plataforma. Quan s'arribà a aquesta qüestió, com era previsible, la majoria -del PP- hi votà en contra, la qual cosa impossibilitava que el projecte tirés endavant. Eren quasi les 12 de la nit, i cinc companys de la Plataforma van decidir que romandrien tancats a l'ajuntament fins que no es reprenguera el diàleg i no es donara una resposta a la seua proposta. L'alcalde avisà la guardia civil i ens amenaçà que si no abandonàvem l'ajuntament ens desallotjarien. Sabíem que calia jugar fort i no doblegar-nos, no cedir al xantatge i mostrar-nos ferms en la defensa dels nostres drets. Érem més de quaranta persones i ens negàrem a abandonar els nostres companys, si hi havia un desallotjament hi seríem tots i totes. Si ens havien de detindre, ens haurien de detindre a tots i a totes. Finalment, l'alcalde va cedir i hagué de negociar el projecte amb la Plataforma eixa mateixa nit. L'alcalde s'hagué de comprometre a cercar solucions per poder fer possible el projecte de la cooperativa. Va ser un orgull poder estar al seu costat, aprendre de la seua dignitat.

I a l'endemà, de vesprada, vam aplegar-nos en la manifestació a la ciutat de València. I al bloc de l'Esquerra Independentista, amb estelades i banderes roges voleiant, comptàvem amb la presència de molts companys de la Plataforma, fins i tot d'aquell que un mesos enrere ens va fer un retret en veure la senyera.

Ja ho sé, no hem inventat la sopa d'all, però aquest és el camí…