La repressió no ens aturarà
La vella història de sempre, la mateixa resposta de sempre per part de l'Estat a les justes reclamacions dels i les treballadores: la repressió. L'Estat capitalista, aquesta farsa d'Estat del benestar que mai ha existit i que no ha servit sinó per frenar la presa de consciència de la classe treballadora, ataca amb retallades antisocials i reformes laborals, i contraataca amb la repressió a les persones que lluiten. L'Estat capitalista al servei de les grans empreses, del gran capital.
Començàvem el mes d'abril amb la ressaca repressiva de la vaga general del 29M, i seguim amb la deriva autoritària i feixista de Felip Puig i el govern de CiU. L'estratègia del pal i la pastanaga ha estat substituïda per la del pal i la porra: retallades i més retallades, i cops de porra a qui ho critiqui. Mentre, com un tràgic degoteig de gota malaia, cauen els morts provocats pels tancaments d'urgències arreu de Catalunya. Morts que no són sinó assassinats per les retallades i llurs responsables.
A Sant Andreu, la repressió prenia especial forma. Després de la detenció d'un militant d'Endavant durant la vaga del 29M, així com les identificacions, citacions i cops de porra, el dijous 19 d'abril, en una ràtzia repressiva que s'estendria arreu del Principat, afectant també a un militant d'Endavant a Tarragona, un veí de Sant Andreu era detingut. Després de dies a comissaria, va ser deixat en llibertat sota fiança. Casa seva va ser registrada per Mossos d'Esquadra a l'endemà de la detenció. No contents amb l'escorcoll, van robar-ne diners i coses i destrossar-ne d'altres, tant a casa del company detingut com dels seus veïns, que havien comès el terrible delicte de compartir edifici amb un manifestant. Aquesta és la democràcia de CiU.
Una democràcia que es basa no només en la força de les porres, sinó en la covardia de qui n'amaga la mà. I és que el mateix dijous 19, el Grup de Suport de l'Assemblea 'Sant Andreu Indignat' havia convocat concentració i entrada a l'Audiència Pública per preguntar per l'operatiu del dia de la vaga. Entre d'altres, es volia pregunta directament al regidor del districte, Raimond Blasi (CiU), si pensava intercedir o no en favor dels dos veïns imputats durant la jornada del 29M i que acumulaven penes de presó de fins a 10 anys. Inexpert, covard, arrogant i inútil políticament parlant, Blasi no va ni contestar, cedint el mort al cap de la Guàrdia Urbana. El Grup de Suport va considerar que no s'havia donat resposta, evidenciant que la 'participació ciutadana' és una farsa que no serveix per solucionar res. Així ho va fer saber després de l'entrada a l'audiència, tot repetint una cassolada que ja havia tingut lloc a l'inici, mentre es repartien fulls volants de l'acte.
Podríem pensar que estem al 1984 d'Orwell, però la realitat sempre supera la ficció: Puig colla encara més fort i tensa una corda que tard o d'hora li rebentarà a la cara. Colla encara més quan el dia 22 va voler identificar i registrar a tothom que va participar de la manifestació solidària amb les persones encausades per la vaga i, especialment, amb els tres presos, a qui sumar l'empresonament de la secretària d'organització de la CGT de Barcelona. I tensa més la corda quan fa pública una web amb cares de manifestants que suposadament han comès delictes, per tal que la ciutadania hi aporti dades.
No satisfet amb la pròpia repressió, vol que la pròpia ciutadania, que pateix les retallades de drets i llibertats, col·labori per denunciar qui lluita. Fins aquí podíem arribar. Però a Puig li ha sortit el tret per la culata: pocs dies després, l'Esquerra Independentista feia una roda de premsa al bell mig de Plaça Catalunya amb alguns dels encausats, donant la cara, i assegurant que portarien la pancarta de l'1 de maig. A més repressió, més mobilització. I al mateix temps, se sabia que pirates informàtics s'havien fet amb les dades dels delators, persones indignes de qualsevol mínim respecte i que pel seu vassallatge i esclavitud, confiant en Puig, ara han deixat de ser anònims. Mentre, els grans mitjans d'informació aplaudeixen amb les orelles tota l'escalada repressiva i assenyalen les lluitadores, evidenciant-se com a gossos del seu amo.
És la vella història de sempre. Els grans empresaris, les grans empreses transnacionals que destrossen cultures, pobles i territoris, que sobreexploten treballadors/es arreu del món, necessiten que nosaltres, la classe treballadora, visquem encara en pitjors condicions per poder seguir augmentant els seus guanys. Qui planta cara, qui desobeeix, qui lluita, és criminalitzat, atacat, reprimit, detingut, apallissat, engarjolat per l'Estat, al servei del capital. Però amb això no n'hi ha prou. La pròpia vella història de sempre, la dels opressors i les oprimides, ens indica que això serà així fins que guanyem. No tenim una altra opció.
La lluita és l’únic camí!
Sant Andreu de Palomar, Abril 2012. Assemblea Sant Andreu – Nou Barris d’Endavant (OSAN)
endavantstap9b@gmail.com | http://www.endavant.org | http://www.endavantstap9b.org