Una nova vaga general feminista situa les dones treballadores al centre de les reivindicacions

El proppassat 8 de març, els Països Catalans al sud de l’Albera vam tornar a viure una vaga general feminista exitosa als nostres carrers. Les dones de l”Esquerra Independentista hi vam participar a través de les desenes de comitès de vaga feminista organitzats arreu del territori. I com a moviment, també vam posar damunt de la taula tot un seguit de punts per millorar les condicions de vida de les dones treballadores. Ho vam fer i ho seguirem fent a partir d’un programa de mínims que desenvolupem amb la campanya #DecidimFeminisme per canviar-ho tot.

Passada la jornada de lluita, ens cal assentar les línies de la nostra acció quotidiana, una acció política que posi les dones treballadores al centre de la nostra lluita. Aquesta acció política passa, sens dubte, per articular un programa d’unitat popular que garanteixi uns mínims per una vida digna:

És per això que la jornada de vaga general feminista no pot acabar el 8 de març. Amb el potencial demostrat, l’últim que podem fer és marxar a casa fins l’any vinent. Cal seguir caminant perquè, a diferència de l’any passat, el moviment feminista està posant sobre la taula un programa polític per millorar la vida de les dones treballadores. Aquest programa és de lluita i és del dia a dia, només així el podrem anar construint.

En aquest sentit, cal que lluitem per aconseguir millores vitals per dignificar les nostres vides. Per a fer-ho, és imprescindible estar organitzades: el 8M no acaba res.

Cal tenir clar que aquestes millores no les aconseguirem votant a un o altre partit: només assolirem millores si ens mantenim organitzades i persistim en la lluita. Parlem de mesures salarials i laborals per una millora de les condicions de treball i d’eliminació de l’escletxa salarial, entre altes. Parlem d’expropiar habitatges buits o de garantir serveis 100% públics, així com de fer extensius tots els drets a tothom, derogant lleis racistes. Parlem del dret al propi cos amb l’avortament lliure, gratuït i segur, i sense límit d’edat, entre altres. Parlem de l’abordatge i eliminació de la violència masclista, de la necessitat d’un pla de prevenció de la violència masclista i de combatre la LGBTIfòbia. Parlem de fer front a la repressió política, defensant la llibertat d’expressió i els drets democràtics.

La principal amenaça contra els drets de les dones i de les treballadores és l’ascens de l’extrema dreta a les institucions. Ara bé, la regressió dels drets no se soluciona des de les aliances de ‘centre esquerra’ liberal, ni a l’estat ni a les autonomies, tal com ens han demostrat: manant aquests som igual de precàries, igual d’explotades i patim la mateixa violència.

Les mesures que posem sobre la taula no s’aconseguiran ni reformant el govern de l’estat ni les autonomies. La repressió dels governs contra el moviment feminista, també aquest passat 8M, demostra que som una amenaça als seus privilegis perquè anem a l’arrel del problema. I és que el feminisme pot ser la palanca que acabe amb l’entramat jurídico-legal de l’estat i de les autonomies que s’hi subordinen.

Que les dones treballadores tinguem una vida digna és de mínims. Després del 8M, #DecidimFeminisme per canviar-ho tot!