Davant l’aprovació, el passat dia 30 de desembre, per part del ple del Consell Valencià de l’anomenada Llei de Reconeixement, Protecció i Promoció de les senyes d’Identitat del Poble Valencià, ja popularitzada com a Llei de Senyes d’Identitat, i esperant que siga ratificada pel ple de les Corts Valencianes gràcies a la majoria absoluta del Partit Popular, des d’Endavant OSAN volem manifestar que:
L’aprovació d’aquesta llei no fa més que aprofundir una via, la de la despersonalització i empobriment cultural dels valencians iniciada pel Partit Popular des del primer dia que va xafar una institució del País Valencià.
En un moment que el corrupte govern d’Alberto Fabra es veu assetjat als tribunals, i amb l’ombrívola perspectiva de perdre bona part de les institucions que controla al llarg d’aquest any, la desesperació ha portat, una vegada més, els estrategs del PP a tirar mà, de nou, de l’anticatalanisme i les polítiques més antivalencianes per intentar recuperar el terreny electoral dilapidat en la seua nefasta gestió.
Que aquesta és una llei profundament antidemocràtica i antivalenciana. Antidemocràtica ja que sancionarà la persecució política de totes aquelles entitats que no abracen les senyes d’identitat valencianes que recull l’estatut d’autonomia. I antivalenciana perquè la persecució va especialment dirigida contra aquelles entitats que no combreguen amb el secessionisme lingüístic defensat pel PP i la col·lecció d’entitats anticatalanistes que aquest subvenciona i manté de manera generosa. Perquè a més inclou la creació d’una nova institució, l’Observatori de les Senyes d’Identitat, que té la funció de vetllar pel compliment d’aquesta llei. Una mena de tribunal inquisidor que aglutinarà entitats tan ràncies com Lo Rat Penat i la Reial Acadèmia de Cultura Valenciana, associacions que no tenen cap tipus de reconeixement científic internacional i que, per contra, han contribuït a atiar la violència espanyolista contra el nacionalisme valencià.
Que aquesta aprovació no és cap casualitat sinó que ve precedida d’un llarg seguit d’accions similars dutes a terme pels diferents governs del Partit Popular arreu dels Països Catalans, des de la Llei de Llengües a Aragó que va arribar a manllevar el nom de llengua catalana pel de Lapao; passant per les diferents declaracions contra els Països Catalans fetes a les Corts Valencianes, Aragoneses o el parlament de les Illes entre maig i octubre del 2013, a la llei de simbols aprovada pel Partit Popular balear el desembre de 2013, que prohibeix l’exhibició de la senyera quatribarrada d’edificis públics.
Volem recordar que l’estratègia de despersonalització i desvertebració de la identitat catalana arreu dels Països Catalans, tampoc no és nova. Aquesta ha estat una política dissenyada des de Madrid i aplicada a consciència des dels darrers anys del franquisme i en especial durant la transició com un puntal necessari en el procés de centralització política. I que l’acceleració d’aquestes accions des del 2013 ha estat la resposta natural per intentar contrarestar l’efecte que el procés sobiranista a Catalunya podria tenir a la resta dels Països Catalans. Que els think tanks de l’espanyolisme ho tenen molt clar: dividits serem més fàcils de ser derrotats.
Per últim volem remarcar que front aquesta llarga campanya de despersonalització i de confrontació nacional, no hi haurà prou amb desallotjar el Partit Popular de les nostres institucions. Que el problema és de caràcter estructural i es diu Espanya i França. No serà fins que ens llevem de sobre aquesta llosa, que els Països Catalans podrem afrontar, amb garanties reals el procés de recuperació i salvaguarda de la nostra identitat. Però que per fer això realitat primer cal que als Països Catalans es desplegue un veritable programa de construcció nacional.
Països Catalans, Gener de 2015