A la Catalunya del Nord l’ensenyament en català és atacat pels tribunals francesos que han tombat part de la llei que possibilita la immersió lingüística a les escoles públiques. Els tribunals consideren que es relega el francès a un segon pla.

A l’estat francès, les llengües pròpies de les diferents regions són patrimoni de l’estat, però la llengua de la república és el francès, de manera que tota llengua està subordinada a aquesta, “la llengua de la nació” i, a la vegada, l’única llengua vehicular a les escoles públiques.

El català, com altres llengües de la resta de l’estat francès són considerades regionals, és a dir, amb un estatus menor que la llengua d’estat i, per tant, són relegades a segon terme, malgrat que són patrimoni de França. El rerefons de diferenciar entre les llengües regionals i la llengua de la república és la idea de subordinar la resta dels pobles a la nació francesa i el centralisme exercit des de París.

Tots els avenços i drets lingüístics adquirits per les catalanes del nord han estat fruit de la militància i l’activisme cultural i lingüístic. Defensant infraestructures culturals, com mitjans de comunicació, una xarxa d’escoles, llibreries, campanyes i actes. I exercint pressió política amb la resta de nacions oprimides per l’estat francès, pel reconeixement de drets d’aquestes.

En un context en el qual el català cada cop té menys presència a Catalunya del Nord i la poca escolarització pública basada en la immersió lingüística, que es tombi aquesta llei és un atac contundent que limita la supervivència de la llengua. Una llengua que és l’eix vertebrador dels Països Catalans i ens uneix arreu del territori com a poble i ens vehicula a través de la cultura. Sota aquest atac es vulneren, una vegada més, els drets col·lectius dels catalanoparlants per imposició del model nacional centralitzat de l’estat francès a Catalunya del Nord i una estructura judicial que defensa per damunt de tot la força de l’estat i les seves estructures de poder, com passa a la resta dels Països Catalans amb l’estat espanyol.

Per aquest motiu, la defensa de la llengua no es pot destriar de la confrontació amb els estats i davant de cada atac i vulneració dels nostres drets com a poble ens hi trobaran dempeus i, aquest pròxim 29 de maig, omplirem Perpinyà.

Plantem-nos contra l’aniquilació planificada de la nostra llengua i cultura.

Als Països Catalans, en català!