Article d'opinió
David Prats i Fornés, militant d'Endavant (OSAN) a la Marina.

“Han entrat a casa nostra i ens han apagat la tele”. Era una de tantes frases d'un veí del poble durant una de les concentracions de Pedreguer. I això és exactament el que ha fet el govern del PP en una operació perfectament planificada. No és casualitat doncs, que després del degoteig de tancaments de repetidors, la traca final arribe amb les eleccions autonòmiques a un tir de pedra. Després de mesos amb titulars constants dedicats a la corrupció del PP, calia una de les ja habituals cortines de fum per tal d'aconseguir canviar les primeres planes dels diaris. I què millor que de pas, atacar al català i impedir veure una televisió que no controlen?

Les conseqüències del tancament de les emissions de TV3 ja han sigut expressades sobradament a les desenes de pancartes repartides per totes les concentracions: atac al català, a la llibertat d'expressió i informació, i als Països Catalans. Caldria puntualitzar, per si hi ha algú que s'extranye, que evidentment TV3 no és cap panacea, ja sabem que és una eina al servei dels que governen la Comunitat Autònoma de Catalunya, i que també té personatges com el Cuní i la Rahola, igual de demagogs que molts de Canal 9. Però més enllà d'això, i de la defensa que molts hem fet sempre que hauríem de fer un altre ús de la televisió per tal de canviar les nostres relacions socials, hi ha un paper normalitzador que ha fet TV3 al llarg de tots aquests anys: els molts xiquets del País Valencià, amb famílies de tots els colors polítics, que han crescut en català gràcies al Club Super 3, o els molts llauradors, que mirant el temps de TV3 veien si anava a ploure a qualsevol punt dels Països Catalans, i podien planificar els dies de reg, o el fet de conèixer millor una part del país que no ens arriba per altres mitjans, per posar alguns exemples. Aquest paper de normalitzador lingüístic (i lleugerament de normalitzador territorial) entre la societat valenciana, ha afectat a gent de tots els colors polítics, que s'ha indignat per aquest tancament. I després d'aquesta indignació popular que ha impedit a molts continuar veient el Polònia o la novel•la, cal continuar treballant, i fer servir aquests atacs per augmentar la consciència col•lectiva al voltant de la necessitat d'independitzar-nos i mostrar com les divisions autonòmiques no ens fan més que mal.