Una flaire particular es respirava el matí de l’1 de desembre al passeig de sant Joan de Barcelona. Era l’olor de la reivindicació de la llengua i de la cohesió com a poble que suposa la defensa dels drets lingüístics, de Salses a Guardamar i de Fraga a Maó. Després de molta feina d’organització, es posava en marxa el Correllengua de la Dreta de l’Eixample, una jornada festiva i reivindicativa a l’encop.
Diversos actes de cultura popular eren el primer pas d’una jornada marcada per l’entusiasme de tothom que hi va participar. La colla Bastonera de l’Eixample delectaven a totes les persones assistents amb uns balls que feien goig i la gent es quedava mirant amb uns ulls com taronges els magnífics castells dels Castellers de la Sagrada Família.
Mentre la comissió de cuina començava a preparar els estris per fer el dinar —una genuïna paella valenciana— es desenvolupaven al mateix temps diverses activitats per a gent de totes les edats: racó d’intercanvi de llibres, espai per a infants i diverses paradetes de col·lectius dels barris del Fort Pienc, la Sagrada Família i la Dreta de l’Eixample. L’activitat estrella, però, es feia esperar una mica més, tot creant expectativa al voltant del seu contingut: el gran dictat popular. Desenes de persones, joves i grans, van participar amb empenta a l’activitat, mirant de fer tan poques faltes com poguessin en una divertida narració que dictava amb molt bona dicció una de les companyes de l’organització.
L’eufòria causada pels ànims participatius i riallers donava pas, amb el mateix entusiasme, a l’hora de dinar, que malgrat el fred va congregar una cinquantena de persones per tastar aquella exquisida paella; a més de les postres —iogurt amb melmelada, xocolata o cereals—, que van posar el toc de dolçor en aquells moments que per si mateix ja feia gust a germanor. La sobretaula la van amenitzar els Xeremiers, una agrupació de música popular vinguda des de Mallorca expressament per a l’ocasió. La seva interpretació va fer les delícies del públic, que va gaudir de cada nota de les composicions del grup de les Illes.
El punt més reivindicatiu de la tarda va arribar amb la lectura del manifest, centrat en la importància del poder de cohesió social de la llengua i la importància de la defensa d’aquesta davant les agressions per part del centralisme homogeneïtzador de les institucions: «atacs que, des d’instàncies molt llunyanes al sentiment del poble, es fan servir per dividir, afeblir, enfrontar i manipular». Després d’una jornada en què l’associacionisme de barri es combinava amb la reafirmació de la unitat de la llengua i la cultura, el manifest es tancava amb un càlid agraïment a totes les persones que dia a dia lluiten pel català: «perquè defensar la llengua és defensar la cohesió de la societat que es construeix a través de la cultura i l’experiència col·lectiva, i d’aquesta manera va teixint amb força i empenta la unitat popular».
