Article d'Aquil·les Rubio, militant del Comitè Local d'Alacant d'Endavant OSAN publicat al número 207 de L'Accent

3’3 milions de clients, 70.000 milions d’euros en actius, 1.000 oficines, i una quota de mercat del 50% en les comarques d’Alacant. Amb aquestes cifres la CAM i el propi estat tracten de calmar la clientela, les treballadores, atraure possibles compradors i, finalment, amagar la realitat de la principal entitat financera del sud dels Països Catalans: la fallida. Després de mesos d’agonia, la CAM ha hagut de demanar 5.800 milions d’euros al FROB, el Fons de Reordenació Ordenada Bancària, per tal de tapar l’enorme forat econòmic provocat per la nefasta gestió, tant política com financera.

I és que la CAM ha estat víctima del sistema que, durant tant de temps, va propiciar, afavorir i lloar. Durant anys i panys la CAM ha servit per a finançar, a fons perdut, les grans obres i projectes del PP: des de Terra Mítica fins a la Volvo Ocean Race; des d’autovies fins a xarxes ferroviàries; des de grans promocions urbanísitiques fins a accions en empreses amb pèrdues. De fet, al CAM és un dels principals especuladors immobiliaris del País Valencià, acumulant juntament amb Bancaixa uns actius immobiliaris per valor de 6.800 milions d’euros. Uns negocis ruïnosos que van generar tal volum de pèrdues que els directius de CajAstur, amb qui la CAM pretenia fusionar-se en el nou Banco Base, van haver de vetar la caixa alacantina ja que posava en perill la viabilitat financera de la nova entitat. Així que ara, després de la disbauxa, serem les classes populars, mitjançant els nostres impostos, les que solucionarem el desficaci que han provocat els directius de la caixa. Uns directius que, sobra dir-ho, no respondran ni patrimonialment ni judicial.

I és que, amb la injecció de 2.800 milions d’euros per a la subscripció del 80% de les accions de l’entitat, i d’altres 3.000 milions per tal d’assegurar la liquidesa de la caixa, l’estat podrà sanejar la CAM i oferir-la al millor postor. Això és, solventar amb els diners públics les pèrdues ocasionades per l’activitat especuladora privada, per a tornar a les mans privades i per un cost relativament baix la caixa, amb la qual continuar generant beneficis privats.

Fins el moment, especuladors xinesos i nordamericans s’han mostrat interessats en la propietat de la CAM, així com el BBVA; el Banc Santander ha estat més discret, tot i que pugnarà per tal de mantenir la seua possició capdavantera davant el BBVA, que faria un salt endavant importantíssim per a esdevenir la primera entitat bancària en oficines i quota de mercat a l’estat espanyol.

Diuen els exdirectius de la CAM i els del Banc d’Espanya que el rescat financer a la CAM i la seua posterior venda és la única opció possible. Evidentment, dins del capitalisme, l’objectiu del qual és generar el major benefici privat possible, sí. Però hi ha una altra opció: la nacionalització, no només de la CAM, sinó de la totalitat de la banca, per tal de crear una xarxa bancària i financera que veritablement atenga a les necessitats de les classes populars.