Article d'Isabel Vallet, militant d'Endavant (OSAN) Barcelonès
Publicat a L'ACCENT 223  

   
Les funcionàries interines som aquelles que, en teoria, per raons expressament justificades de necessitat i urgència, realitzem  funcions pròpies de funcionàries de carrera. Ja d’inici estem marcades amb una senya: la temporalitat.
Aquesta temporalitat és la pedra de volta que intenta justificar les diferències entre els nostres drets i els de les funcionàries de carrera. Però normalment es veu falsejada per l’existència de funcionàries interines estables, la interinitat de llarga durada: el fenomen de la inerinitat ad eternum.

L’absència d’estabilitat en el càrrec, la xacra de provisionalitat que ens acompanya, marca una posició d’absoluta debilitat en la relació amb l’administració, i en general marca una precària vida laboral en la qual se’ns atribueixen totes les responsabilitats i deures del lloc de treball que realitzem però en canvi no tots els drets.
L’Administració de la Generalitat de Catalunya ara s’ha trobat amb què ha viscut i ha tirat de forma indiscriminada dels interinatges com a fórmula barata per resoldre necessitats de personal que no responien a la urgència i necessitat que justifica l'ús d'aquesta figura. En molts casos les persones funcionàries interines son més del 30% de la plantilla i en casos concret superen el 60%.

I què ha fet el govern de CiU davant d’aquesta circumstància? doncs aplicar amb acarnissament les retallades en el col·lectiu més feble de tots els treballadors públics. En aquest mes d’abril s’ha començat a aplicar la retallada del 15% de jornada i sou a 6.800 interins. A més, aquesta retallada es suma a la reducció per segon any consecutiu del salari dels funcionaris un 12% menys enguany. Un total del 27% menys de retribucions per a nosaltres. Seguint amb la lògica classista, privatitzadora i neoliberal del govern aquesta reducció addicional del 15% no ha afectat a cap lloc de comandament. Tampoc a assessors i alts càrrecs als quals se’ls segueix retribuint de manera desproporcionada.

El govern ho ha tingut clar, ha sabut on apuntar, ens ha disparat a nosaltres: un col·lectiu que pensen que no reaccionarà perquè té por a quedar-se sense feina. Que sap que no té certesa de continuïtat, que no té dret a un preavís en l’acomiadament, que sap que aquesta suposada “necessitat” que va motivar la seva contractació pot acabar en qualsevol moment i per qualsevol motiu -que ja no és necessari ni urgent, allò que era urgent i necessari en el seu moment-, que no té dret ni a indemnització per l’acomiadament.

Està clar que ens toca plantar cara contra aquestes retallades, però no hem d’oblidar que encara ens toca plantar més cara contra la precarietat que patim des del moment que entrem en aquest llimbs laboral anomenat interinatge.