Article de Gonçal Bravo, militant de la COS
Article publicat a l'ACCENT

Actualment ja no hi ha cap persona arreu dels Països Catalans que puga tenir cap dubte en que el Poble Treballador ens trobem actualment en un moment d’emergència total, a causa de la crisi que ens han provocat. Aquest és un dels moments més dramàtics de la nostra història recent.

El rescat demanat pel govern del PP al País Valencià la setmana passada, després de 16 anys de malgovern, que segons el propi Rajoy, era una “exemple” a seguir per totes les “autonomies de l’estat espanyol”, no són res més l’avís a navegants dels rescats que dissortadament seran inajornables a les Illes Balears i Pitiüses, i al Principat, tan de bo m’equivoque… però la situació ha esdevingut insostenible.

No ho oblidem. Aquesta situació ens ha vingut forçada. Forçada per un desgovern de més de 70 anys, en el que s’han traçat plans i més plans per “sagnar” l’economia del país (allò del “dèficit”/robatori fiscal), i sobre tot per destrossar el teixit productiu i social d’aquest país. Precisament aquesta destrucció de les nostres formes de vida tradicionals, vinculades al camp i a la indústria, ens han abocat en mans del sector terciari, especulador, immobiliari, etc.; en el sector dels virreis de l’Espanya rància, que xucla qualsevol riquesa colonial disponible, per retornar engrunes i destrucció; actualment en forma de malversació de fons, frau fiscal i fuga continuada de capitals.

I tot plegat què ens diu? Doncs que avui més que mai només tenim un camí viable al davant, el de la independència i el socialisme.

Portem anys patint polítiques antiobreres a mans del PSOE, del PP, de CiU o dels tripartits, a Madrid, Barcelona, València o Palma. Anys en que mitjançant tota mena de retallades, reducció conscient dels pressupostos socials, empitjorament de les condicions i serveis de la sanitat, l’ensenyament i el transport públic (per forçar i justificar l’actual procés privatitzador), no han fet més enriquir-se a mans plenes, mentre les condicions de la majoria social no anaven més que empitjorant.

Com sinó es pot entendre que a una comarca com l’Alacantí, amb tantíssima urbanització i cotxes de luxe, hi haja un índex d’atur que supera de llarg el 30%, i un índex de pobresa que també supera aquesta xifra? I que aquestes són xifres que no han fet més que augmentar en els darrers 10 anys? (fins i tot en els “bons moments” del boom immobiliari!!)

No oblidem tampoc, la cadena de contrareformes laborals que ens han portat a la situació actual, amb “contractes” sense garanties ni els més mínims drets, amb una desprotecció gairebé absoluta, amb un acomiadament no només lliure, sinó ja pràcticament gratuït, etc.

També es plenen la boca parlant d’innovació i d’emprenedors… mentre només es fa que retallar l’accés als serveis sanitaris pels joves professionals (quedant pràcticament sense atenció sanitària), s’apuja l’IVA i les taxes a preus desorbitats que només condueix al treball en negre, etc., o es tanquen centres i instituts de R+D+i.

Es parla dels sacrificis de “tothom”, però continuem veient com les persones treballadores migrants veuen enormement empitjorades les seues condicions de vida, augmentant inexorablement el retorn cap als seus països d’origen; i al mateix temps, a milers de joves treballadores d’aquest país, majoritàriament qualificades o molt qualificades, no els queda més remei que pegar a fugir cap a altres estats europeus, sud-americans o fins i tot africans, per mirar de guanyar-s’hi la vida.

Mentrestant, veiem el patètic paper de les diferents socialdemocràcies i liberal-dinàstics, i els seus “sindicats” de referència, (PSOE, CCOO, UGT, UPyD, etc.), buscant la mobilització popular mitjançant les seues “megaplataformes”, organitzant grandíssimes manifestacions com la del passat dijous a València, encapçalada pel SUP i dues organitzacions de Guàrdies Civils!! Els mateixos que sempre han justificat la repressió.

Què busquen amb tot plegat? Doncs simplement treure Rajoy del govern espanyol, per tal de posar Rubalcaba o qualsevol altre del PsoE al seu lloc, i així evitar que res no canvie; ja que molt al seu pesar, el que comença a veure’s cada vegada amb més força és que cada cop són més i més els i les treballadores que ja no estan disposades a suportar aquesta situació, i a acatar amb la boca tancada i els braços caiguts els dictats de les cúpules dels patrons sindicals, Toxo i Méndez.

Ja no hi ha gaires dubtes que en breu tindrem nova convocatòria de Vaga General. Què ens toca doncs a les persones treballadores conscients?

Doncs fer tot el que estiga a les nostres mans per tal que aquesta siga de 48h, i arribe a tots els sectors i a totes les comarques dels Països Catalans… com a primer pas ferm vers la Vaga General Indefinida que puga tombar aquest sistema d’opressió criminal que patim.

Fins la vaga de 48h, arreu del nostre territori nacional, no ens mancaran jornades d’acció… l’aturada a TMB el 8 d’agost convocada per la COS i amb el suport de la CGT, PSA i ACTUB; la vaga d’ensenyants interins a la CAC a mitjans de setembre; la setmana europea de lluita per la sanitat pública, convocada al País Valencià a primers d’octubre pel CAS-PV… Per no mencionar altres lluites parcials arreu del país (EMT, FGV, RTVV, la Vanguardia, etc.), Aplecs com el de la Plana o el del Camp de Túria, o la Diada Nacional del proper 11 de Setembre.

Fem de cadascun d’aquests dies i jornades de lluita, una invitació i una preparació de la Vaga General. Fem nostres els carrers i que no ens els tornen a llevar. Recuperem tot el que ens han furtat, i guanyem la nostra plena llibertat!!

Organitzem-nos i plantem cara, perquè com deia l’Ovidi, “ja no ens alimenten molles… ja volem el pa sencer!!”

*Gonçal Bravo és portaveu nacional de la COS