Article publicat al número 262 de L’Accent per Aquil·les Rubio, militant d’Endavant (OSAN) d’Alacant.
Molt s’ha parlat, en aquest inici de curs de l’embranzida feixista i de la impunitat amb què els grups d’extrema dreta tornen a actuar als nostres carrers. L’assalt a la Blanquerna i la catarsi del 12 d’Octubre han escenificat un nou període en el feixisme espanyol, fonamentat en la impunitat amb la qual ataquen i la visibilitat amb què ho fan. Les campanyes humanitaristes de recollida d’aliments o de donació de sang, habituals en tots els grupuscles nazis com ara España 2000, Tramuntana, o el MSR, han engreixat la seua maquinària orgànica, i tot i que no han tingut cap repercussió social ni cap importància material, han servit el feixisme per a autolegitimar-se i cohesionar-se, fent un pas associatiu més enllà de les casernes, les graderies i els bars.
El feixisme espanyol es troba certament aglutinat al PP, UpyD o Ciutadans, que assumeixen el discurs més dretà i acaparen l’espai institucional, electoral i mediàtic. La independència de Catalunya i la fi de la doctrina Parot han servit per a enrocar, encara més, a la dreta pre, post i neo franquista en el seu casus belli, la sagrada unitat d’Espanya, deixant al feixisme més recalcitrant poc marge de maniobra.
L’oligarquia espanyola, de moment, no necessita d’un partit feixista a l’ús com a Grècia els armadors o l’església van necessitar primer a Laos i ara a Alba Daurada. No el necessita electoralment, però el darrer mes ha deixat una sèrie de fets molt significatius que demostren com les clavegueres de l’Estat utilitzen el feixisme en una nova edició de guerra bruta. El passat 24 d’octubre, un grup de nazis va intentar rebentar a Elx la manifestació en el marc de la Vaga General d’Educació; més tard, aquest grup es va dirigir a la Universitat Miguel Hernández a apallissar el piquet informatiu; resultat: impunitat feixista i cinc persones vinculades a la CNT imputades per un suposat delicte de vulneració del dret a manifestació del grup nazi. Aquell 24 d’octubre, a Alacant, el servei d’ordre de la mobilització va aconseguir detectar i expulsar fins a tres grups de feixistes que es volien infiltrar als blocs del PCPE-CJC i de l’Esquerra Independentista per tal de provocar incidents.
El salt qualitatiu, de violència, impunitat i conxorxa entre els feixistes i l’Estat s’ha donat recentment a Múrcia, localitat veïna al sud valencià; el 16 de novembre era apedrejada una furgoneta d’Etxerat que realitzava les habituals visites de cap de setmana; tres dies després, un grup de nazis s’esperava a les portes de la presó de Campos del Río l’eixida d’un pres antifeixista per tal d’apedrejar les solidàries que anaven a acompanyar-lo en la seua llibertat.
Institucions Penitenciàries, Guàrdia Civil, Policia Nacional, Ministeri de l’Interior, són els organismes que tenen fitxats i controlats militants d’esquerra i saben, gràcies a l’espionatge, dels seus moviments. Són qui segueixen furgonetes o saben quan ix en llibertat un pres. Més clar, aigua.