La jornada celebrada al Casal independentista de Sants, a Barcelona, va ser profitosa i enriquidora pels diversos debats haguts en les quatre xerrades organitzades per la Coordinadora Obrera Sindical i Endavant (Organització Socialista d’Alliberament). Hi van participar més de 80 persones i que va servir per a posar en contacte diferents experiències, punts de vista i enfocaments.

Des del moviment sindical, des de diferents espais de defensa dels drets socials, des del moviment veïnal, des de les candidatures municipals o des de les organitzacions de l'esquerra independentista, totes les intervencions van destacar per un denominador comú, la necessitat d'alternatives davant l'actual sistema explotador generador de desigualtats creixents.

La primera xerrada, amb el títol “Entre l'assimilació i la ruptura: reptes del sindicalisme actual” a 2/4 d’11 del matí va comptar amb Jordi Aldeguer, de l'Executiva nacional de la COS, Saturnino Mercader, del Comitè de descansos de TMB, i Leire Nalda del sindicat basc LAB. En Jordi va fer una exposició de com enfronta la COS els nous reptes d’organitzar el subjecte revolucionari, definit per l’esquerra independentista com a poble treballador, incidint en la implantació i treball a nivell territorial a més del treball dins l'empresa i a nivell de sectors, des de la seva redefinició del concepte de classe obrera; el Saturnino ens va donar una visió des de les experiències pràctiques d’haver assolit una victòria en base a retornar als inicis de la lluita obrera, en què en els moments d’augment del malestar i d’increment de la consciència per part de les treballadores en un sector concret, permetien donar-li la veu a les assemblees de treballadors, posant-se per davant dels comitès d’empresa. En acabar la Leire de LAB, ens va fer una aproximació històrica del naixement de Lab l’any 74, de les recents lluites com les tres vagues generals fetes recentment, i de com en aquests moments són capaces d’encapçalar la majoria sindical basca per un canvi sociopolític, en l’actual context polític basc, de situació sota paràmetres d’estat d’excepció per part de l’estat espanyol.

La segona xerrada, va tenir intervencions més especialitzades, però no per això menys polèmiques. Si el que es pretenia era confrontar models ideològics i de pensament, s’ha assolit abastament. Sota el títol, “La defensa dels drets socials: un camí per avançar en la lluita contra el capitalisme” Hem tingut les intervencions de Pepe Adelantado (Professor de sociologia de la UAB), Carles Hernández (Trobada Alternativa de Nou Barris) i de la Roser Pérez (Especialista en politiques de la salut i desigualtats de classe).

Així, en Pepe, va incidir sobretot en la visió globalitzadora del concepte de ciutadania, plantejant l'opció, des dels seu punt de vista, que la lluita contra el capitalisme, la dictadura global dels mercats, sigui ja no només la classe obrera, sinó des de tot el conjunt de la ciutadania com a subjecte de drets socials, democràtics i polítics. Per la seva banda en Carles, ens va narrar les enriquidores experiències de la unitat d’acció social, política i sindical que s’està donant a Nou barris (districte de Barcelona) en contra dels desnonaments, per l'habitatge, amb l'impuls cooperatiu o en defensa dels drets laborals. En acabar la Roser ens ha donat el seu parer sobre la situació de la salut i una visió crítica del funcionament del sistema sanitari, organitza't cada vegada més com un negoci amb major intervenció privada, i com a sistema encarat al tractament de malalties mitjançant fàrmacs i no fomentant un plantejament de la salut integral i d'acord amb el benestar de les persones. La xerrada va concloure amb un intens debat entre els assistents.

La tercera xerrada sota el títol, “Des del municipalisme construïm l'alternativa popular”, en Jordi Bonet (Investigador Social), en Quim Arrufat (membre de la CUP Vilanova) i l’Eduard Giménez (del COP Ripollet) van desenvolupar tres debats paral·lels però alhora complementaris des de tres models d’experiències d’intervenció a nivell municipal.

En Jordi, des del moviment veïnal, va fer un extens i exhaustiu repàs de la història del moviment veïnal català, lligat a l'aparició de noves zones i realitats urbanes des dels anys 60, el seu auge de lluita i combativitat dels anys 70, amb experiències transformadores molt avançades, i tot el procés de integració i reflux del moviment veïnal dels 80 i inicis dels 90. Un procés que s'hauria començat a revertir des de mitjans dels 90, coincidint amb el ressorgiment d'un nou cicle de lluites, entre les quals cità el moviment okupa, la nova generació de l'esquerra independentista i en especial, el moviment antiglobalització. va incidir doncs en la complementarietat de les forces polítiques i sindicals de caire antisistema i anticapitalistes i el moviment veïnal. En Quim, des de l’experiència de la CUP de Vilanova, ens va parlar de les problemàtiques concretes a amb què s'enfronta la CUP, amb la situació actual de crisi, el greu risc d'un creixement de les situacions d'exclusió i pobresa en moltes localitats, i l'amenaça del creixement d'opcions xenòfobes i reaccionàries, alhora que obria interrogant de futur, de com encarar el debat de l’acumulació de forces, entre el creixement del municipalisme alternatiu, i/o donar el pas a una alternativa de poder rupturista a nivell nacional. L’Eduard ens va explicar la seva experiència des del COP de Ripollet, un experiència de lluita concreta que ha estat un exemple per a molts dels actual militants de l’esquerra independentista, pel seu coratge, lluita i dignitat, així com el seu punt de vista al voltant dels problemes esmentats.

Per acabar, la quarta xerrada, amb el títol “La independència dels Països Catalans, un camí de construcció anticapitalista”, va comptar amb la presència de Jordi Martí (Membre de la CGT) i de Joan Sebastià Colomer (d'Endavant). El primer des d’un vessant més pragmàtic i una perspectiva llibertària va exposar que les darreres experiències de col·laboració i coordinació entre el moviment llibertari i l‘Esquerra Independentista, que fins fa uns anys es dedicava bàsicament a enfrontar les contradiccions culturals i lingüístiques sense treballar de forma real en la transformació social, ha suposat un canvi qualitatiu alhora d’enfrontar reptes de forma comuna que fa 20 anys eren inimaginables. Ha fet esment a la praxis de la PUA en el moment de la seva formació, i de l’actualitat en el desenvolupament d' experiències organitzatives com Endavant o la COS, com un inici d’unitat d’acció rupturista, alternatiu i de contrapoder. Això sí ressaltant les diferències del nostre propi procés d’alliberament nacional, amb una riquesa de diferents expressions organitzatives, davant del model clàssic, d’altres processos d’alliberament nacional i social, en forma de bloc estructurat.

Ja per finalitzar la jornada, en Joan
Sebastià, va fer una exposició de les bases teòriques a partir de les quals el moviment català d’alliberament nacional defineix la independència dels Països Catalans com a eix necessari per a la transformació socialista, de quines bases prové, per quines contradiccions ha passat i en quin moment ens trobem. Una intervenció que ha repassat les diferències i evolució entre el plantejament leninista sobre l’autodeterminació dels pobles i el plantejament independentista actual de l'EI des del marxisme, passant per una breu anàlisi històrica tant de les contradiccions entre el proletariat català i l'estat espanyol com a projecte de la burgesia catalana-espanyola com de les pròpies contradiccions entre burgesia catalana i l'espanyola des dels anys trenta del segle XX, i els canvis succeïts un cop passada l'etapa del franquisme i la seva continuació monàrquico-constitucional. Ha destacat la integració cada vegada major de la burgesia catalana en l'estat, alhora que s'accentua la contradicció entre la classe treballadora catalana i aquest. Uns canvis que perfilen l'opció de la independència com necessitat ineludible de qualsevol procés de transformació social al nostre país. En el posterior debat entre els assistents, tant Martí com Colomer van coincidir en la necessitat de recuperar totes la tradicions de lluita de la classe treballadora i les classes populars dels Països Catalans, evitant sectarismes o punts de vista excloents, com a patrimoni dels qui aspirem a transformar la societat i a l'emancipació nacional.

Al capdavall, una jornada per encetar molts debats, per ajudar a aprofundir en els llaços de col·laboració ja encetats per l’Esquerra Independentista del nostre país, alhora que una ocasió magnífica per ajudar a aquelles persones que s’hi van acostar, a ampliar els punts de vista a experiències, tradicions i anàlisis diverses i per sobre de tot per donar elements per a combatre des de l'independentisme la ideologia dominant capitalista.