Amb la commemoració del 25è aniversari de l’accident de Txernòbil, la recent catàstrofe a la central de Fukushima, i els propòsits del Govern estatal d’instal·lar un cementiri de residus nuclears bé a Ascó bé a Zarra, el debat al voltant de l’energia nuclear torna a ser una realitat als Països Catalans.

Comunicat d'Endavant OSAN sobre el model energètic als Països Catalans.

 

Centenars d’estudis s’han fet respecte als efectes negatius que sobre la salut humana causa l’energia nuclear. L’existència de l’energia nuclear no respon doncs a les necessitats vitals dels treballadors, sinó al desig de les empreses elèctriques d’obtenir grans beneficis. Sota l’engany d’una energia barata, eficaç i segura s’amaga una realitat d’avarícia capitalista que només veu en el benefici econòmic ràpid i immediat la raó d’ésser de les centrals nuclears.

A la rapinya del capital li sumem el seu menyspreu pel medi ambient, en omplir les terres d’Europa, Àsia, Amèrica i Oceania de centrals nuclears, i les terres d’Àfrica i les profunditats oceàniques d’abocadors i femers incontrolats.

Enmig de la crisi capitalista més greu de la història de la humanitat, que ha deixat a més d’un milió de catalanes sense feina, les dues grans multinacionals elèctriques van obtenir l’any 2010 el major benefici net de la seua història: 2870 (Iberdrola) i 4129 (Endesa) milions d’euros. No contentes amb aquest extraordinari benefici, el cost de construcció del magatzem de residus que pretenen instal•lar a Zarra o a Ascó no es farà a càrrec d’aquests guanys, sinó a càrrec de la factura de la llum que els i les treballadores paguem mensualment.

Són aquests interessos econòmics els que determinen l’existència de les centrals nuclears als Països Catalans i a la resta del món. No és debades que hagen estat les diverses patronals catalanes les primeres a pressionar el govern autonòmic del Principat per a que es posicione positivament respecte a la instal•lació del magatzem de residus nuclears a Ascó.

La negació del debat sobre les nuclears en la campanya electoral municipal deixa ben a les clares la falta de democràcia i sobirania respecte a les decisions que afecten a les treballadores. Ni l’opinió, ni el vot, ni la paraula d’un treballador contarà res davant els interessos de la patronal i les companyies elèctriques o el sobresou del gestor polític de torn. A més a més, en tant que nació sense estat, els Països Catalans no tenim cap capacitat per decidir sobre el model energètic que volem i necessitem, de manera que tota decisió en matèria d'energia nuclear ens ve imposada des de Madrid o París. En aquest sistema capitalista, i sense sobirania política, els i les treballadores dels Països Catalans no tenim la més mínima capacitat de participar en un debat d’igual a igual ni de triar sobre les necessitats energètiques o el model de gestió, producció i consum.

Txernòbil i Fukushima, com abans Hiroshima i Nagasaki, només són l’exemple a que ens aboca el voraç sistema capitalista. Destrucció, contaminació, malalties i mort. I beneficis per a uns pocs. Japó o Ucraïna no estan lluny; les tenim a tocar. Les periòdiques avaries i fuites que registren les caduques centrals de Cofrents, a Ascó, o a Vandellòs, ens recorden ara i ací l'estat posa per davant els interessos de l'oligarquia per davant de la seguretat del nostre poble.

Per tot això des d'Endavant (OSAN) fem una crida a la classe treballadora i a la resta les classes populars a reclamar el seu dret a decidir sobre el model energètic als Països Catalans i l'encoratgem a donar suport a totes les mobilitzacions que les plataformes antinuclears estan promovent arreu de la nostra terra.

Endavant OSAN, maig de 2011, Països Catalans.