Diada nacional de l’Onze de Setembre de 2022 | Manifest de l’Esquerra Independentista
Fins a vèncer. Unitat Popular, organització i lluita.
Independència-Socialisme-Feminisme-Països Catalans
Vivim immerses en una crisi social que ataca de forma directa i sense complexos les condicions de vida de la classe treballadora i el conjunt de les classes populars. Sense que hi hagi hagut la més mínima treva des de la pandèmia de la covid, que ja va carregar el cost econòmic a l’esquena de les treballadores, ara, amb la crisi de subministraments, de matèries primeres, ecològica, la guerra imperialista i el gran augment dels preus d’elements indispensables per a les nostres vides, pretenen que sigui la classe treballadora i la resta de classes populars les que paguem el cost d’aquesta crisi, també. Aquesta és la situació a la qual s’enfronta la gran majoria de la població dels Països Catalans, a una burgesia que, tot i tenir immensos guanys a costa del nostre treball, només busca com incrementar encara més aquests beneficis, a costa de la nostra vida. Aquesta és la lluita de classes viva el 2022 als Països Catalans, aquesta és la realitat que hem d’afrontar dia a dia.
Davant d’aquesta situació cada vegada més extrema entre dues classes amb interessos nítidament contraposats, els governs progressistes que són al capdavant de les principals institucions dels Països Catalans, i també el govern de l’estat, fan tot el possible per mantenir la pacificació social, valent-se de dos elements principals. Les mesures socials aplicades durant els últims anys no han tingut un impacte real sobre la classe treballadora, que es troba cada vegada en pitjors condicions de vida: ni la reforma laboral, ni les diferents iniciatives en matèria d’habitatge, ni els increments de l’SMI han fet variar la dinàmica de guanys del capital. El segon element és l’amenaça de l’arribada de l’extrema dreta a diferents governs, però, tot i que l’amenaça és real, ja que sabem perfectament la batalla reaccionària que pot desenvolupar l’extrema dreta i com ataca de manera virulenta les dones, les migrants i els col·lectius LGTB, la nostra no pot ser una proposta que eviti el conflicte, sinó que necessàriament l’ha d’incrementar.
Les dones de classe treballadora són, una vegada més, les que més pateixen la violència d’aquest sistema criminal, les primeres a patir l’augment dels preus, la precarietat laboral, l’estancament dels serveis públics i una força pel seu retorn a la llar o per haver d’assumir tasques de cures que l’administració pública ja no assumeix. Aquestes conseqüències del sistema no venen soles, sinó que són acompanyades d’una disciplinarització a través de la violència constant contra les dones pel simple fet de ser-ho.
El govern de Pere Aragonès va començar prometent suposades revolucions amb les seves polítiques ecològiques, feministes, democràtiques i socials; però ja s’ha demostrat que aquestes promeses no eren ni tan sols una il·lusió, sinó una autèntica farsa. Aquest govern està completament doblegat als interessos del capitalisme patriarcal, que cerca una vegada i una altra complir les expectatives dels empresaris i ser el pal de paller de l’autonomisme a través de la gestió administrativa de l’estat al Principat, la Generalitat. No s’han mostrat capaços ni de plantar cara a la imposició del 25% de castellà a les escoles, sinó que han estat el botxí de la immersió lingüística. Estan entestats a vendre la marca Barcelona o Catalunya a còpia de Jocs Olímpics d’Hivern, avions i creuers, hòldings, hubs i Hard Rock Cafes, Midcat, etc.
Davant la situació general, l’Esquerra Independentista tenim cada vegada més clar que la ruptura política amb l’estat i el sistema imperant comporta una revolució política, i la Unitat Popular és l’únic espai polític capaç de liderar-la. Per això ens mantenim fidels, no només a aquest poble, sinó també als principis de solidaritat i internacionalisme imprescindibles per a ser realment revolucionàries. Seguim convençudes que el socialisme feminista al segle XXI no és una il·lusió, és una necessitat. I que els Països Catalans no són un somni romàntic, sinó una realitat palpable amb les lluites populars.
Convençudes que només tenim un camí, que és el de la lluita, i que aquest camí no s’acaba fins que es venç.
Recull de totes les convocatòries de l’Esquerra Independentista, a L’Accent
