Feminisme sense rebaixes, cap a la Vaga General Feminista!

Manifest d’Endavant (OSAN) amb motiu del 8 de març de 2018, dia internacional de les dones treballadores

Ens trobem a les portes del 8 de març, dia internacional de les dones treballadores. Una diada que cal aprofitar per reivindicar-nos com a dones i com a classe i posar de manifest l’explotació que patim en tant que dones i en tant que treballadores. Enguany la diada del 8 de març ve acompanyada d’una convocatòria de vaga general feminista, l’eina que ens és pròpia, a la classe treballadora, per lluitar pels nostres drets, per dir que ja n’hi ha prou i que no volem ser doble ni triple explotades. Una vaga, una arma de lluita que cal que omplim de contingut perquè puguem ser escoltades.

Que les dones som el 50% de la població no és cap secret i que patim les conseqüències del sistema patriarcal i capitalista, tampoc, però posem les dades sobre la taula per poder analitzar aquesta doble opressió. Als Països Catalans les dones cobrem entre 4.800€ i 7.000€ anuals menys que els homes. Un 35% de les dones afirmem que tenim dificultats per arribar a final de mes, les dones dediquem una mitjana de 2h més al dia als treballs no remunerats que els homes, assumim les feines de cuidadores: el 90% de les excedències laborals per cuidar persones són demanades per dones. A més a més i com que encara avui en dia el salari de les dones és considerat secundari, ens veiem obligades a acceptar la majoria de contractes a temps parcial. Tot això té unes conseqüències nefastes per la vida de les dones, com que cobrem i cotitzem menys, ens espera un futur poc amable, tindrem menors prestacions i pensions. Més del 70% de dones soles majors de 65 anys es troben per sota el llindar de la pobresa.

A tot això cal sumar-li la sexualització dels nostres cossos, la violència masclista a la qual estem exposades, dins i fora de la llar -l’any 2017, 29 dones van ser assassinades als Països Catalans, sols pel fet de ser dones- i la precarització de les nostres vides per l’augment de les retallades en drets socials i laborals i privatitzacions dels serveis públics.

Malgrat que alguns sindicats (CCOO i UGT) camuflin la vaga a través d’aturades de 2 hores a cada torn, cal defensar la vaga general de 24 hores tal com demana el moviment feminista, encara que sabem que fan falta més de 24h per canviar les condicions materials de vida de les dones. Cal visibilitzar aquesta doble explotació que patim i cal que aquesta vaga estigui acompanyada d’una crítica al sistema patriarcal i capitalista que ens ofega. El feminisme no és una qüestió de rebaixes, els nostres drets i les nostres vides valen més que 2 hores de vaga.

Cal que construïm un programa feminista i anticapitalista que ens permeti concretar la materialització d’uns Països Catalans lliures de masclisme, sexisme, racisme i explotacions on les dones ocupem un paper central i on valgui la pena viure. Ja no ens valen reformes que acaben sent com una tireta a la ferida, hem de fer que el feminisme sigui una prioritat central en el nostre programa polític de construcció de la unitat popular, als Països Catalans hi ha desenes de col·lectius feministes que treballen cada dia als seus barris, pobles i ciutats per una millora de les condicions de vida, en especial per les dones. I hi hem de treballar de costat perquè només des de baix, podrem recuperar la sobirania reproductiva i la capacitat per decidir sobre els nostres cossos, apostant per un feminisme de classe que ens defensi de totes les opressions patriarcals i capitalistes, un feminisme profundament radical i antiracista i que en definitiva que avanci cap al nostre triple alliberament (de gènere, classe i nació).

Avancem cap a la construcció del feminisme socialista, avancem cap a la construcció d’uns Països Catalans lliures d’explotacions.

Als Països Catalans, feminisme sense rebaixes!