Més de 200 persones participen dels debats durant el cap de setmana a Reus, que aproven la ponència Ara més que mai, Endavant!
Endavant, Organització Socialista d’Alliberament Nacional, hem celebrat la nostra IX Assemblea Nacional a Reus, el Baix Camp, els dies 17 i 18 de febrer. Les més de 200 persones que hi han pres part han aprovat la ponència Ara més que mai, Endavant!, en què apostem clarament per la desobediència, per recol·locar l’epicentre de la lluita al carrer arreu dels Països Catalans i per seguir treballant la feminització de l’organització. L’assemblea culmina el procés de debat iniciat a finals del 2017 entre tota la militància.
Més de 200 persones d’arreu dels Països Catalans han pres part, a Reus, dels debats presencials que clouen la IX Assemblea Nacional d’Endavant (OSAN). La capital del Baix Camp ha acollit, els dies 17 i 18 de febrer, la culminació d’uns debats iniciats a finals del 2017. Amb l’aprovació de la ponència Ara més que mai, Endavant!, hem volgut fer una crida a l’enquadrament en clau organitzativa del moviment, a la desobediència i a la reubicació de la centralitat de la lluita al carrer, i no a les institucions, així com una aposta clara de seguir aprofundint en la feminització de l’organització.

De la redistribució a la recentralització
La crisi sistèmica del capitalisme patriarcal, reconeguda a partir del 2008, no és puntual i conjuntural. Com ja apuntàvem, la crisi s’ha convertit en un mecanisme pel qual s’han imposat noves condicions socials i laborals a la classe treballadora. Aquestes condicions han vingut per a quedar-se i afecten, en major mesura, les dones treballadores: escletxa salarial, precarització, privatització, violències, control migratori, racisme…

La inexistent redistribució econòmica i social es dóna, també, en l’àmbit nacional en el cas de l’Estat espanyol: l’autonomia ha mort. El procés de recentralització ha visualitzat el projecte polític espanyol: el 155 permanent, no només al Principat, sinó arreu dels Països Catalans sota l’Albera. Des del FLA al límit constitucional de deute, passant per les sentències dels tribunals anul·lant Lleis i Decrets, com la Llei de Sanitat Universal o el Decret de Plurilingüisme, aquest és el panorama que dibuixa el nacionalisme espanyol, que s’ha d’enfrontar amb l’elaboració d’un programa polític de construcció nacional. Les vies neoautonomistes, els camins de les millores del finançament, els projectes polítics del tripartit que es contenen amb la simple gestió de les misèries autonòmiques, han arribat a un atzucac.
Cap a la reapropiació i la recuperació

Els projectes polítics que pretenen un retorn a l’estat del benestar estan destinats al fracàs: ja no hi ha cap engruna a redistribuir. La distribució del poder territorial mitjançant el sistema autonòmic ha arribat a la seua fi, que només pot ser superat amb l’exercici del Dret d’Autodeterminació. Només un projecte que es plantege la superació del capitalisme, la reapropiació de drets i la recuperació de sobiranies té la capacitat d’aportar un futur d’esperança a les dones treballadores, a les classes populars i al mateix planeta.
Organització i Unitat Popular
Assumim que la victòria no serà demà i és per això que, ara més que mai, toca apostar per la construcció de la Unitat Popular arreu dels Països Catalans. No pas per fer cap passa enrere, ans al contrari, sinó per aprofundir i consolidar en aquelles escletxes obertes. Així mateix, la construcció de la Unitat Popular és necessària per construir una alternativa política nacional. Només quan ens organitzem podem defensar els nostres drets i exemples, com la vaga de docents de les Illes, el referèndum de l’1 d’octubre, aturar la contrareforma de la llei de l’avortament, plantar cara al feixisme al País Valencià i arreu. La lluita ens permet visibilitzar conflictes i combatre’ls d’arrel; ara més que mai toca organitzar-nos per fer-ho possible.

Feminisme de classe com a pal de paller
El feminisme de classe ha de ser central, fonamental, de forma transversal en tot allò que ens plantegem per bastir una alternativa real. Les dones treballadores no som un col·lectiu, una part, som el poble i som la majoria. Totes aquelles conquestes que millorin les nostres condicions materials de vida són extrapolables a la resta de la classe treballadora. Calen canvis reals en l’estructura econòmica, en el nostre dia a dia. Totes aquelles lleis que no ens tenen en compte ens van a la contra. I sabem que tampoc seran lleis les que acabaran amb la desigualtat sexista: cal un repartiment dels treballs i la riquesa, cal posar al centre les necessitats de les persones i no dels mercats. Per construir uns Països Catalans on valgui la pena viure, ens encoratgem a organitzar i construir unes jornades feministes de tota la nació.
Sobiranies, drets i autodeterminació als Països Catalans
Davant dels dos estats que tenim al davant, se’ns plantegen uns reptes clars:

Organització per exercir drets irrenunciables. Quan apuntem al poder, abancs, grans empreses, oligarquies, quan defensem reivindicacions pels nostres drets, és quan avanacem. Quan ens organitzem i desobeïm, s’avança. També en el dret a l’autodeterminació dels Països Catalans. Per canviar les relacions de dominació entre burgesies, estats i poble, el dret a l’autodeterminació dels Països Catalans no és negociable.
Cap més pas enrere. Cal trencar amb el processisme, amb el regeneracionisme autonòmic i amb els projectes federalistes de manera clara. L’única alternativa passa per construir un projecte popular. Cal bastir un moviment popular de ruptura a partir dels espais organitzats, capaç d’enfrontar-se a l’Estat. Això només ho podrem fer les classes populars, perquè les oligarquies i sobretot la burgesia s’ha demostrat una classe inútil per fer-nos avançar amb el trencament amb l’Estat espanyol.
Autodeterminació Països Catalans. Els Països Catalans no són un projecte històric o del passat, són el projecte polític que pot fer fracassar aquesta regeneració espanyola. Els Països Catalans són un projecte viu i que pot fer trontollar el tancament espanyol.
Drets i sobiranies per una vida digna. Un poble no és digne si no ho és la gent que hi viu, si no té una vida digna. Volem contribuir a la recuperació de drets i a la construcció de la sobirania com a passes necessàries i imprescindibles en la lògica de recuperació de la propietat privada, de superació dels processos d’explotació. Hem de caminar cap a l’expropiació i el control popular dels mitjans de producció. Totes les persones tenim dret a existir i una vida digna.
Acció institucional municipalista. Reorientem l’acció institucional cap a la construcció del municipalisme, en la línia de recuperació de drets i construcció de sobiranes. Sabem que la lluita institucional és només una de les apostes, un complement que s’ha de coordinar i subordinar a una acció política global. El dia que considerem, com a moviment, que les organitzacions polítiques amb centre de gravetat fora de les institucions no són necessàries, que tenir el centre de lluita fora de les institucions no és necessari, aquell dia estarem derrotades com a moviment.

Ara més que mai, Endavant! Fem una aposta per la formació, eina imprescindible per analitzar la realitat complexa en què vivim, per intentar aportar solucions útils per a la classe treballadora, per a intentar millorar les condicions de vida de la classe treballadora. Fem una aposta per feminitzar-nos, per lluitar internament contra les conductes patriarcals que es donen no només dins de l’organització sinó en el si dels moviments i, sobretot, a la societat. Feminitzar l’organització no és un eslògan: les dones hem de fer passes endavant i els homes, enrere. La nostra emancipació revertirà en tota la nostra nostra classe. I fem una aposta per créixer: des de la lluita i la implicació, de la consciència i des de la visió que és imprescindible que les organitzacions polítiques revolucionàries siguin cada cop més grans per plantejar un embat al sistema capitalista patriarcal i als estats espanyol i francès que l’administren.
Visca la lluita feminista als Països Catalans, visca el socialisme als Països Catalans, per la independència plena i la sobirania tota als Països Catalans!