El 35è aniversari de la seva caiguda en combat va servir per evidenciar la vigència de la seva lluita i el testimoni que n’ha recollit l’Esquerra Independentista.

Cau el sol a Sant Andreu mentre les organitzadores fan acte de presència a Pl. Comerç. Comencen a aparèixer la infraestructura per realitzar un homenatge que es preveu més sentit que altres anys. Es commemoren 35 anys de la caiguda en combat d’en Jordi, i l’efemèride porta l’assemblea d’Endavant a una aposta arriscada: fer l’acte el mateix dia 14, encara que sigui dilluns.

Com sempre, amb una puntualitat que només deixa escapar 15 minuts de l’hora indicada, comença l’acte. I com sempre, també, la família al complet hi és ben present. També la darrera senyera estelada feta a mà pel propi Jordi.

Benvinguda de rigor i la Colla Bastonera de l’Eixample obre l’acte amb uns balls perfectament realitzats. Aplaudiments que es combinen amb l’actuació musical de na Marina, veïna del poble i membre de la CUP, que interpreta L’Estaca a la guitarra. El públic l’acompanya cantant. I la bastonera torna a ballar tancant la primera part de l’acte.

En començar la segona part, el públic ja aplega més de 150 persones. La CUP i Arran realitzen sengles salutacions polítiques. La primera, emfasitzant la vergonya de transició i la falta de democràcia actual. La segona, reclamant-se hereva directa dels joves que, com en Jordi, van lluitar, lluiten i lluitaran per la independència i el socialisme als Països Catalans.

I arriba el moment més emotiu de la nit. Quatre veïnes del poble interpreten una obra de teatre sobre la vida i lluita d’en Jordi, sobre el context polític i social de l’època. Obra de collita pròpia, musicada per la Marina que interpreta, entre altres, Teresa, de l’Ovidi. Nusos a la gola i l’estómac, emocions a flor de pell. Sentit aplaudiment en acabar l’obra, que deixa tothom commocionat.

I així és com pren la paraula na Josi, la mare d’en Jordi. Tot i les dificultats físiques per un accident recent, no té problemes en agafar el micròfon, denunciar l’assassinat del seu fill i reclamar pau, justícia i llibertat. Una breu intervenció que dóna pas al parlament d’Endavant, que comença fent una salutació a les docents de les Illes Balears i Pitiüses que recentment han fet tres setmanes de vaga, a les treballadores de Panrico que tot just acaben d’iniciar-ne una, i al jovent basc que pateix la repressió criminal d’un Estat feixista.

La intervenció comença relligant la lluita d’en Jordi amb l’actual. Un parlament que posa damunt la taula la vigència de la lluita d’aleshores, tant necessària i imprescindible ara, encara. Per denunciar el feixisme encara present a l’Estat espanyol, per plantar cara a una possible nova traïció dels líders.

Perquè cal impulsar mobilització popular, consciència nacional i de classe, lluita al carrer, combativitat. “Sense desobediència no hi ha independència”. I recordant tots els caiguts en combat per una terra lliure. Precisament, per tots ells, per totes les persones que porten anys lluitant per construir uns Països Catalans lliures, socialistes i feministes, acaba convocant a la manifestació de dissabte 19, per lluitar una independència que serveixi per canviar-ho tot.

En acabat, Endavant lliura a la família, en nom de l’Esquerra Independentista del poble, una talla de fusta d’homenatge a en Jordi. “Serem lliures”, resa, acompanyada d’un puny que agafa una bandera estelada i una de roja amb falç i martell. Una placa metàl·lica n’indica la motivació d’homenatge al patriota i comunista català caigut fa 35 anys. Les gralles interpreten la Muixeranga, Els Segadors i la Internacional, fent que tot el públic es posi dempeus i alci els punys. Com sempre, el millor homenatge serà la victòria.

[en breu, penjarem fotografies de l’acte]