El Maresme és una comarca on l’activitat econòmica se centra en el sector serveis. El teixit productiu ha quedat tocat de mort després de l’última crisi capitalista: ja sigui perquè els empresaris han decidit marxar a produir a països on poden explotar més impunement les treballadores o bé perquè van invertir en el seu moment en l’especulació immobiliària a costa del dret a l’habitatge i la depredació del territori.
Tot això té unes conseqüències sobre les persones que hi vivim i treballem en forma de precarietat laboral, divisió sexual del treball i discriminació salarial, dificultat per accedir a un habitatge, així com la destrucció del nostre medi natural. Així, ens trobem amb una comarca relegada a dues funcions ben clares en el disseny de les polítiques econòmiques: o ser una ciutat dormitori de Barcelona o una destinació turística massificada per absorbir un turisme creixent. Si fem una ullada a les dades veurem que l’aposta empresarial és clara.
En 2015 els sectors principals pel que fa a la contractació de treballadores van ser l’Hostaleria i turisme, comerç i les activitats d’oci i lleure. El 86,76% dels contractes que es van fer van ser temporals.
L’hostaleria i turisme són les activitats principals amb prop d’un 20% de les contractacions. Aquest sector destaca especialment per la seva temporalitat, estacionalitat i precarietat de les condicions laborals. Fins al 90,3% de les cambreres de pis tenen contractes temporals. També són sobradament conegudes les condicions d’explotació de les cambreres i cuineres d’establiments de restauració, sobretot en temporada turística, sovint ratllen la indignitat humana. Moltes vegades les persones que treballen a l’hostaleria ho fan sense contracte, sense alta a la Seguretat Social i sense tenir clares quines són les seves condicions laborals. Quan tenen contracte sovint és per menys hores de les que realment fan al seu lloc de treball. Així ho ha denunciat la Coordinadora Obrera Sindical en diverses campanyes. Aquesta precarietat fa que hi hagi dificultats per accedir després a l’atur i a prestacions futures, i també denuncien que no sempre es reconeix la categoria professional real de les treballadores, com és el cas de cuineres amb contracte d’auxiliar. També és habitual la contractació d’alumnes en pràctiques com a força de treball a través de la FP dual. Tot això amb jornades que mai se sap quan acaben i un sou per sota conveni que difícilment supera els 4 euros/h.
Aquesta realitat ens afecta especialment a les dones, les quals concentrem major taxa d’atur i diferències salarials de més del 26% respecte el que cobren els homes. Això és degut a la divisió sexual del treball: ens trobem forçades a treballar en jornades parcials, en els sectors més precaritzats i de més temporalitat. A més, al sector de l’hostaleria sovint rebem agressions sexistes i som considerades com un objecte reclam del negoci de la festa. El patriarcat manté privilegis i guanys empresarials, també.
El turisme ens fa esclaves i ens destrossa les contrades. Els projectes de destrucció d’espais naturals com ara La Cisa i Can Nolla per edificar xalets de luxe; la construcció del centre comercial Marina Port Premià de Mar o el projecte de parc aquàtic Wavegarden a Montgat ens han de posar en guàrdia d’un nou cicle d’especulació i destrucció del medi. El Maresme ja és la 2a comarca més densament poblada de Catalunya, per darrere del Barcelonès.
I en aquest cicle d’especulació immobiliària, han disparat el preu de l’habitatge, ja sigui per la pressió turística o per acollir veïnes expulsades per la Marca Barcelona. Els qui fan negoci amb el dret a l’habitatge han trobat l’excusa per apujar els preus. Els lloguers s’han apujat fins un 17% a El Masnou i superen el 10% d’increment a Mataró. En molts casos les veïnes són expulsades amb abusos per part de les immobiliàries o per la força, convertint barris populars en aparadors de noves tendències de negoci. Els capitalistes tornen a decidir sobre on viurem i en quines condicions.
Però el miratge del turisme com a font de riquesa s’ha trencat. Al Maresme els pobles dedicats al monocultiu turístic són dels més pobres econòmicament i els que presenten taxes d’atur més altes. Pineda de Mar, Calella i Malgrat de Mar tenen rendes que no arriben al 85% de la mitjana del Maresme. Aquesta situació és compartida per altres ciutats dels Països Catalans, com ara Torrevella o Gandia. Totes sabem que els guanys de la destrucció del nostre territori i l’explotació del nostre treball se l’apropien uns pocs. Són els cacics que a cada poble decideixen sobre on viuràs i com viuràs. Han estat els alcaldes, i també han engreixat els seus comptes, afavorits pels governs locals, autonòmics i estatals.
La classe treballadora hem de plantar cara. És el moment d’esbandir aquesta classe empresarial parasitària i construir sobiranies: organitzar-nos als centres de treball i al carrer per acabar amb l’explotació i el patriarcat. Hem de guanyar amb la lluita els drets que cap institució capitalista ens garantirà i així exercir l’autodeterminació del nostre poble, per poder decidir on i com volem viure vides dignes.
El Maresme, juliol de 2017
Hem editat aquest cartells digitals denunciant les condicions d’explotació al sector turístic:
