La sentència del "Tribunal de Drets Humans" europeu en relació al cas de la il·legalització de les formacions independentistes d'esquerres basques Batasuna i HB, i de diferents llistes presentades en comicis posteriors, avala l'antidemocràtica llei de partits espanyola, arribant a alienar-se amb les tesis més repressives dels govern espanyols.

El text del tribunal europeu desestima els recursos dels independentistes  afirmant que al marge dels actes concrets d'aquests partits, la seva actuació política "ha d'analitzar-se en la seva totalitat com a part d'una estratègia per a assolir el seu projecte polític, en essència contrària als principis democràtics defensats a la Constitución (espanyola)". El text, amb un fort contingut polític de suport als estats, qualifica als independentistes de "separatistes".

En aquest cas, i a diferència de les sentències de la mateixca cort referides a les il·legalitzacions de partits kurds i turcs, el tribunal s'ha adherit sense reserves a les tesis de l'Estat. El fet que l'Estat espanyol sigui membre de ple dret de la UE, a diferència de Turquia, indica que aquest tribunal tampoc no és independent dels interessos polítics dels estats europeus, i en desmenteix la suposada imparcialitat.

En saber-se la sentència, els dos principals partits espanyols, PP i PSOE, així com les diferents autoritats judicials d'aquest estat, han mostrat la seva satisfacció per aquest suport a la seva política de retallada de llibertats i drets democràtics i han afermat l'aposta per la via de la repressió i persecució d'idees independentistes, apuntant en el cas del PP ja a la futura il·legalització de la candidatura solidària d'àmbit estatal Iniciativa Internacionalista, que es presentà a les últimes eleccions europees obtenint el 16% dels vots al país basc i mostrant que l'esquerra independentista basca, malgrat la repressió i il·legalitzacions, es manté com la tercera força politica al País Basc. Per contra, els partits democràtics han criticat la sentència amb més o menys contundència.

Es tracta doncs, d'una sentència que allunya la pau al País Basc, però que també tanca vies democràtiques per a l'expressió de projectes polítics independentistes que puguin qüestionar l'ordre constitucional sorgit de la reforma del règim de Franco, un ordenament que no respecta els drets democràtics dels pobles. És pert tant una sentència que obre la porta a un increment la la repressió i la persecució de persones per les seves idees i activitats polítiques que qüestionin l'estat espanyol. Finalment, confirma que la Unió Europea i les seves institucions, incloses aquelles que teòricament vetllen pels drets de les persones, són merament instruments al servei dels interessos dels Estats i dels grans grups empresarials i financers, i no garanteixen de cap manera els drets dels pobles ni de les persones.