El proper 1 d’octubre tenim una oportunitat per a iniciar la ruptura amb l’estat espanyol que no podem desaprofitar. Ara que ja ha quedat manifest que sense desobediència no hi ha independència, és hora d’articular aquesta desobediència a l’entorn de la defensa del referèndum d’autodeterminació i de la victòria del sí.
Amb la convocatòria del referèndum, el decorat democràtic de l’estat espanyol ha caigut a trossos. La naturalesa de l’estat és aquesta i amenaça a partir d’ara de normalitzar-se. Aquest és el llistó de retallades de drets que l’estat vol aplicar per a derrotar tota la mobilització social dels darrers anys. Les bases no són noves; es van assentar anys enrere en la repressió contra el poble basc. Ara van a pel referèndum de Catalunya i si els surt bé, aniran a per totes les mobilitzacions que amenacin els interessos de l’oligarquia postfranquista.
Als Països Catalans, alguns voldran convertir el referèndum en una simple mobilització. Intentaran reconduir la situació i vendre’ns la perspectiva d’un futur pacte amb l’estat. L’autonomisme no ha mort, ni tan sols a Catalunya. Davant el vertigen que els suposa la ruptura amb l’estat, ens voldran vendre les seves posicions de pacte com a posicions de sensatesa en defensa dels drets nacionals i la cohesió. Aquests posicionaments, però, els fan còmplices de l’estratègia de l’estat i els situen en el camp dels contraris a l’autodeterminació. L’autodeterminació, ara i aquí, passa pel referèndum de l’1 d’octubre.
El nostre projecte polític, una República independent dels Països Catalans i la construcció d’una societat socialista i feminista, també es construeix amb la victòria del sí aquest 1 d’octubre. Sabem que la independència que es vota no és la de tota la nació, i que els avenços socials queden aplaçats fins a un futur procés constituent. Però l’1 d’octubre obre la porta per primer cop a l’exercici real de l’autodeterminació i a un nou terreny polític on poder batallar tant la construcció nacional com la lluita social i feminista en una conjuntura més favorable.
Per tot això, fem una crida a omplir les urnes de vots independentistes aquest proper 1 d’octubre. Ni un pas enrere!