La classe treballadora portem anys pagant les conseqüències de les polítiques socials i econòmiques dictades des dels despatxos de la UE. Retallades en serveis socials, pagament d’un deute del que no som responsables, rebaixes dels drets laborals, especulació urbanística, desindustrialització i turistització del sud, treball precari i atur… Són només algunes d’aquestes; durant l’últim any s’han afegit l’augment dels preus i el cost de la vida, la inflació, la pujada de les hipoteques i una política militar que lluny de retallar la despesa només fa que augmentar-la. I totes aquestes conseqüències són la culminació de les polítiques al servei del capitalisme, motiu de ser de la Unió Europea des de la seva fundació el 1957, i encara més accentuadament des del Tractat de Maastrich de 1992.

La Unió Europea no és una lliure aliança entre pobles, sinó una estructura institucional al servei de les burgesies nacionals i dels estats que governen. Els Països Catalans no podem esperar de la Unió Europea cap resposta a favor dels drets dels pobles que contravingui els interessos dels estats i el capital. Ni en matèria de reconeixement de l’autodeterminació ni en matèria de reconeixement dels drets lingüístics de tota la ciutadania de tots els territoris. La conquesta de l’autodeterminació i la salvaguarda del català és una fita que haurem de conquerir contra els estats espanyol i francès, però també contra la Unió Europea.

La Unió Europea no és aquell espai de llibertats, pau i justícia que publiciten. És una estructura capitalista de caire patriarcal i imperialista, al servei de les grans corporacions transnacionals. La seva política de seguretat respon a estats cada vegada més repressius. Les seves institucions responen a una lògica completament antidemocràtica. La seva política econòmica es basa en la despossessió, l’explotació cada cop més accentuada de les classes populars, la privatització de recursos públics i l’acció al servei de les elits del capitalisme. La seva acció exterior es basa en l’espoli dels recursos naturals i l’explotació dels treballadors d’altres llocs del planeta. La seva política migratòria ha provocat que el mediterrani sigui la fossa comú més gran del món, i la seva acció militar, subordinada a l’OTAN, ha exportat el patiment a molts racons del planeta.

La nostra proposta per a Europa és una Europa de pobles lliures, de justícia social i que no sigui exportadora de patiment i explotació. Aquesta Europa, però, no és possible dins el marc de la Unió Europea. La Unió Europea és irreformable i la ruptura amb aquesta estructura de dominació és necessària per qualsevol aspiració d’una Europa dels pobles.

Trencar amb la Unió Europea, recuperar el nostre marc mediterrani de relacions, i construir l’Europa dels pobles, només es pot fer des de la independència i sobirania política, perquè només amb aquesta és possible posar al centre les necessitats de la classe treballadora i la resta de classes populars. No és suficient, però sí que és indispensable per bastir un futur millor. Un futur on els beneficis d’uns pocs no representin la misèria de la majoria, on la cooperació, la col·lectivitat i el poder sorgit des de baix siguin les bases d’una nova societat, una societat socialista. Aquest país que somiem, no és possible dins la Unió Europea.