El periòdic l’Accent entrevista David Harvey (1935, Anglaterra) , geògraf social de referència mundial. Des de la seva plaça de professor a la Universitat de Nova York, els darrers anys ha estudiat i escrit diversos llibres per explicar com funciona el capitalisme actualment especialment en relació a l´espai urbà. Una de les seves bases són 40 anys impartint ininterrompudament un curs de lectura d´El Capital, de Karl Marx, un llibre que diu que és especialment pertinent de llegir actualment.
Sentim dir als mitjans de comunicació que l´arrel de la crisi actual són els mals usos d´alguns agents financers. Comparteix aquest diagnòstic?
No, el problema és que les respostes a per què ha succeït la crisi no van al fons del problema; l´avaricia dels agents de borsa de Wall Street no és fonamental, no van a l´arrel, ni tampoc el fet que calgui fer alguns canvis legislatius. Jo estaria d´acord que es posin mecanismes de control i penalització als agents de Wall Street i que es millorin les lleis, però res d´això resol l´origen real de la crisi.
Quin és, doncs, el fons de la qüestió?
Que l´economia capitalista necessita créixer. El capitalisme necessita continuar invertint i reinvertint els diners per sempre fer-ne més, s´ha d´expandir constantment. Ho sabem per la història del sistema. En els darrers anys l´instrument que han fet servir és el desenvolupament immobiliari i la urbanització de grans espais (construcció d´autopistes, centres comercials, barris de negocis, barris residencials, desenvolupament perifèric). Han fomentat que la gent s´endeutés perquè el sistema seguís funcionant. La guerra també absorbeix excedents del capital, però si ens hi fixem és l´expansió immobiliària la que a tots els països ha provocat un creixement del 3% o més, i en el cas de la Xina l´espectacular 10%.
En quin context es troben les classes treballadores per afrontar la crisi?
L´ofensiva neoliberal ha mantingut els salaris sense augments significatius des dels anys 70. Al llarg d´aquests anys el poder s´ha encarregat de desmantellar les organitzacions sindicals i ha flexibilitzat les jornades de treball. Però paral·lelament ha endeutat la gent: “Si no tens diners ara”, els deien, “et fem un préstec”. Així han enfonsat milers de treballadors que van entrar al joc de les hipoteques, que és el que ha servit per pagar el capitalisme financer, i ara aquest mateix els deixa sense casa i els seus governs es dediquen a rescatar aquestes entitats, i paguen als directius milers de dòlars. Quin tipus de sistema és aquest?
I com justifiquen de cara a l´opinió pública aquesta enorme inversió en les entitats financeres?
A través de l´amenaça, que consisteix a dir: “Si nosaltres caiem, el mercat sencer caurà, es pararà i el capitalisme sencer entrarà en crisis. I tots patireu les conseqüències”. I és cert. Però per què enlloc de donar els diners a les entitats financeres no els donen directament a les persones que tenen problemes per pagar les hipoteques? Doncs perquè els financers de Wall Street són en realitat el govern dels EUA.
Aquesta no és pas la primera crisi que pateix el capital financer.
Certament. Per exemple, l´any 1982 l´Estat mexicà va fer fallida, no podia pagar els deutes que havia anat adquirint amb els bancs de Nova York. A través de l´FMI i de les polítiques estructurals neoliberals, van obligar Mèxic a pagar el deute amb els banquers dels EUA. Així que van espoliar el país per pagar la banca de Wall Street. La teoria neoliberal, aleshores, com ara, deixa d´existir amb aquest pla d´intervenció estatal per salvar les finances. Però la pràctica neoliberal no deixa d´existir sinó que ara assistim a l´època de màxima plenitud.
Per què diu que és de màxima plenitud?
Perquè davant del conflicte entre salvar les institucions financeres o salvar la gent i les seves necessitats, els governs escullen salvar les institucions financeres. Això és la pràctica neoliberal. Els governs obren espais i creen entorns favorables als negocis.
Aquesta crisi podria significar la fi del neoliberalisme com l´hem conegut fins ara?
No, en absolut. El que faran els capitals financers és buscar nous espais de negoci, privatitzant més encara, desposseint més capes de població, com les classes mitges, per obtenir majors beneficis.
Però això no pot ser perillós per ells? La classe mitja ha estat una base per sostenir el sistema capitalista fins ara.
Cert, i ja ho he vist amb alguns amics meus, que fa dos anys em titllaven de ximple per declarar-me comunista, però que ara em comencen a donar la raó en algunes coses que els deia.
Pensa que la crisi pot condicionar les eleccions nord-americanes?
Sí, cada cop que la crisi va a més, el candidat demòcrata augmenta l´avantatge sobre el republicà. Sé de força gent que fins fa dues setmanes deien que votarien McCain (i ho volien fer per motius racistes), però ara que veuen perillar les seves pensions han decidit donar el seu vot a Obama.
Però si guanya Obama tindrà capacitat i voluntat real de canviar qüestions de fons del sistema?
És evident que els demòcrates formen part del sistema i també estan vinculats a les grans corporacions, però és millor un president més moderat, que en alguns aspectes es pot equiparar a la socialdemocràcia europea, que no pas la continuïtat respecte als neocons.

Més enllà de les possibilitats d´Obama d´introduir algunes millores, considera que hi ha possibilitats de transformar el sistema?
Jo tinc esperança. Avui dia s´ha vist la falsedat total de la ideologia neoliberal: això de treballar per l´individu i no per la col·lectivitat. La idea que repetia la Thatcher que no hi ha alternativa possible, no és veritat, i avui ho han demostrat ells mateixos .
Considera que l´esquerra es troba en una bona posició per aprofitar aquesta deslegitimació del sistema?
Hi ha molts partits que es diuen d´esquerres, com els laboristes anglesos, que no tenen cap voluntat de transformar el sistema. Pel que fa a l´esquerra real, als partits comunistes, a l´esquerra revolucionària… no tenen una força real. És clar que no acabarem amb el sistema sense violència, sense lluitar per recuperar els nostres drets, però aquests partits clàssics no tenen capacitat per fer-ho.
Qui podria fer-ho?
Hi ha un seguit de moviments socials, fragmentats i locals, que aspiren a ser una esperança de canvi. Aquest moviments han d´aconseguir recuperar part de poder estatal per recolzar al poble i les seves necessitats. Han d´aprendre a pensar i a actuar com una classe. Tal com han fet durant més de trenta anys el capitalisme financer, fent polítiques, legislant, privatitzant en favor dels seus interessos de classe.  El problema és que una part important d´aquests grups no es planteja la consecució del poder. Però aleshores com pots transformar el sistema?

Vostè fa anys que imparteix classes sobre El Capital, de Marx. Què li diria a un jove activista per animar-lo a llegir-lo?
D´entrada li diria que el llegeixi perquè és un llibre molt ben escrit i molt interessant de llegir. Però sobretot li diria que el llegeixi perquè, encara que estigui escrit a mitjans segle XIX, hi trobarà les claus per entendre el que està passant al món actualment. Alguns economistes, professors d´universitat i polítics ara l´estan recuperant i es prenen seriosament les seves anàlisis. No és un llibre fàcil, li has de dedicar temps, però serveix per interpretar adequadament com el capitalisme desposseeix la classe obrera i actua contra els més oprimits apropiant-se del valor de la producció que generen.
L. Altarriba / E. Bermejo, Barcelona. Entrevista publicada al periòdic popular l’ACCENT, número 140, octubre 2008