Els diaris ens han sorprès aquesta setmana amb una notícia que parlava del nostre barri. Però no el que acostumem a veure format pels arbres, les voreres, fanals comerços i cotxes, molts cotxes; sinó el barri que succeeix en la intimitat de les cases i que es pot entreveure en l’auca en moviment de les façanes, i es pot sentir a vegades a través de les parets que no són tan gruixudes com voldríem.

L’Emy Bonmatí, veïna de l’Eixample del carrer Còrsega 646, ha mort assassinada en mans de l’home amb qui convivia. Testimonis del barri així com veïnes i veïns de l’immoble han declarat als diaris que no sortia gaire al carrer i que el seu suposat company li pagava la perruqueria quan ella ho requeria, ja que semblava que no duia diners. Segons els mateixos testimonis, José Belmonte semblava un home molt poc sociable, vestia sempre de la mateixa manera, amb roba de vestir i corbata, i era correcte i amable. Alguns dels veïns no eren conscients que vivia amb ell també una dona. L’assassí ha confessat els fets a uns veïns, s’ha entregat a la policia i ha al·legat que ella l’estava enverinant.

Aquestes són algunes de les coses que passen darrera dels vidres de les finestres i les portes de les escales, també de l’Eixample. I no és casual que sigui ella qui mor i ell qui mata. Ja són 22 les dones assassinades des del començament de l’any als Països Catalans. L’expressió més extrema d’una cultura masclista que considera la dona no com a ésser humà complet i en igualtat de dret sinó que és susceptible de ser convertit en objecte, amb propietari.

Hi ha moltes incògnites al voltant de la mort d’Emy Bonmatí. Però el que és clar és que estava sola. I ara ja és tard per preguntar-li com li anava amb aquell senyor, per què no tenia mai diners o si era feliç. Estava sola enmig de la ciutat.

És intolerable que algú es pugui creure amb el dret a matar una dona. I és intolerable que una dona pugui romandre aïllada en el nostre barri. Fem una crida a totes les dones a teixir xarxes solidàries entre nosaltres. A trencar amb el mite que els draps bruts es renten a casa. A restar amb els ulls, el cap i el cor ben oberts a tot allò que passa al nostre voltant i, si fa falta, el puny tancat i el múscul ferm.

Ja n’hi ha prou de violència masclista!

Mai més sola Emy.

Endavant Eixample, 28 d’agost del 2014.