El posicionament envers la prostitució és un debat viu dins de l’Esquerra Independentista des de fa molts any i que a hores d’ara encara roman obert. Per aquest motiu, i també per convidar el veïnat del barri a reflexionar i debatre sobre aquest fet, els col·lectius de l’EI de l’Eixample (Arran Sagrada Família, Arran Fort Pienc, Endavant i CUP) vam organitzar el proppassat dilluns 17 de juny, a la plaça del Fort Pienc, una xerrada amb l’antropòloga i militant feminista Isabel Holgado. Holgado, entre altres coses, és la coordinadora del col·lectiu LICIT (Línia d’Investigació i Cooperació amb Immigrants Treballadores del sexe) i, tot i no posicionar-se a favor de cap solució concreta, advoca clarament per l’empoderament de les prostitutes i per un respecte màxim als seus drets com a dones i com a treballadores. Si bé l’opinió d’Holgado només representa un dels nombrosos punts de vista que hi ha actualment sobre aquest assumpte, la xerrada va servir per destruir molts estereotips i idees preconcebudes i per tornar a encetar una reflexió que mai acaba de resoldre’s, començant pel més de mig centenar de persones que es van congregar a la plaça.

En el seu discurs, Holgado va criticar durament la «retòrica salvacionista i victimista» dels partits polítics sobre aquesta problemàtica. Segons ella, al darrere s’amaga una política de l’apartheid contra les dones que s’hi dediquen. La feminista va defensar el dret a ser-hi de les dones treballadores sexuals: la decisió de gestionar l’economia personal a través del propi cos. També va denunciar les múltiples formes de violència que pateixen: institucional, cultural, ostracisme social, infraciutadania i dèficit de drets… tot allò que es resumeix en el que ella anomena l’estigma de puta.

«La història de les migracions està lligada a la història dels abusos i les desigualtats», va recordar l’antropòloga, per explicar la vinculació entre prostitució i migració. «La concepció és molt diferent si considerem que les prostitutes són víctimes», aclareix, «o són un grup polític que reclamen uns drets que la resta ja tenen». També va qüestionar el sobredimensionament mediàtic de la prostitució al carrer, que en termes comparatius és molt minoritària, preguntant-se si en realitat el que molesta és la visibilitat d’aquest fet.
Quant al procés per arribar a un acord o línia d’actuació sobre aquest fenomen, l’activista ho té molt clar: «Des d’un punt de vista emancipador és inacceptable desatendre les necessitats de les dones prostitutes». Si no són elles les que s’empoderen del procés, si no són escoltades i no poden negociar els propis drets, llavors no hi ha manera possible que assoleixin la igualtat. «Darrere de tota retòrica victimitzadora de l’administració s’amaga un profund menyspreu contra la dona». «Cap legislació serà prou sincera i honesta», conclou, «per a tirar endavant les drets de les prostitutes. Hauran de ser els moviments socials i l’autoorganització qui els garanteixin».
En acabar les seves aportacions es va obrir un torn de paraula entre el públic, que va permetre la participació de les persones que hi havien assistit. Les intervencions van ser nombroses, variades i entusiastes i van demostrar que encara queden molts caps per lligar pel que fa a la prostitució. Després d’un càlid agraïment, Isabel Holgado va aprofitar l’avinentesa per a convocar les persones assistents a participar a les cassolades que es fan cada dimecres al Raval contra la persecució i repressió policial de les prostitutes.