(Internacional, País Basc) En les eleccions autonòmiques a Biscaia, Àlaba i Guipúscoa, celebrades el diumenge 1 de març, l'esquerra independentista basca obtingué el 9% dels vots, al voltant de 101.000 paperetes que desafiaren el règim d'apartheid imposat per l'estat espanyol. Milers i milers de ciutadans bascos que plantaren cara a la detenció i empresonament dels candidats independentistes, la prohibició i repressió d'actes, l'exclusió i intoxicació dels mitjans, i la detenció i agressions de la policia autonòmica contra ciutadans que reclamaven el vot independentista o que simplement duien les seves paperetes.
Aquest resultat de la llista Demokrazia 3 Milioi, en condicions completament antidemocràtiques, que mostra la gran fortalesa i coherència militant de l'esquerra independentista, no ha estat reconegut oficialment, i així el parlament no democràtic resultant permetrà una majoria de les formacions nacionalistes espanyoles (PP, PSOE i l'ultranacionalista xenòfob espanyol UPD). D'aquesta manera, el PNB i les altres forces basques col·laboracionistes, que han permès la il·legalització, veuen fracassar els seus plans de seguir mantenint la situació actual aprofitant-se de l'apartheid. Si bé el partit d'Ibarretxe podria arribar a mantenir quotes de poder pactant amb els nacionalistes espanyols del PSOE.
Si es reconeguessin els resultats reals (igualment adulterats per la manca de condicions democràtiques per a realitzar la campanya, i fins i tot per a poder votar les paperetes independentistes) el Parlament autonòmic seria amb 7 escons independentistes de D3M (la quarta força electoral), 28 del PNB, 18 del PSOE, 11 del PP, 1 d'EA, 4 d'Aralar i 1 d'UPD.
Amb la tupinada electoral, el PNB obté 30 diputats ilegítims, 2 EA, 1 EB-IU i 4 Aralar, amb un significatiu creixement. L'escisió sorgida de l'independentisme en no acceptar el resultat de l'assemblea fundacional de Batasuna i que ha jugat el paper de coartada per la il·legalització, recull vots d'EA i EB-IU, que s'enfonsen, i també de les llistes il·legalitzades. Sumats tots aquests diputats que han manifestat el seu suport al PNB, no en serien prou, davant la suma dels 24 del PSOE, 13 del PP i 1 de l'extrema dreta antibasca d'UPD.
Així el candidat espanyolista Francisco López podria arribar a ser president autonòmic d'aquesta part d'Euskal Herria, això sí, sense cap legitimitat i fruït d'unes eleccions no democràtiques, si es manté l'aliança de les forces espanyolistes que ja es va produir a Navarra fent possible el govern d'UPN. en unes altres eleccions no democràtiques que exclogueren uns altres 20.000 votants independentistes. També hi hauria la possibilitat d'un pacte del PNB amb el PSOE per tal de preservar algunes quotes de poder i no perdre totes les prebendes de 30 anys de gestió de l'autonomia limitada sota el domini espanyol. Amb tot, els resultats han resultat un dur revés per al PNB que contribuí amb el PSOE a dinamitar els acords de Loiola en la darrera negociació i permeté la il·legalització de l'esquerra independentista esperant recollir-ne els fruïts i obligar al PSOE a reeditar el pacte autonòmic mantenint-los en el poder. Càlculs que ara han fracassat completament i malgrat ser la força més votada el deixen a les portes de perdre el govern de Vitòria a mans del PSOE al capdavant del front espanyolista.
La portaveu de l'esquerra abertzale, la històrica militant Itziar Aizpurua, ha criticat que el suport rebut per l'esquerra independentista es qualifiqui de nul, perquè que "serà l'únic que valdrà per a una negociació política ". També ha afirmat que "aquest vot ja és una tasca que ha donat la militància, disposada amb un compromís formidable per a mirar endavant" i que mentre els altres serviran per intentar mantenir la situació actual, els 101.000 vots a les llistes abertzales en aquests territoris "són els únics que valdran per a fer una Euskal Herria independient i socialista".
[+] El frau es consuma amb el permís del PNB, mentre l'alternativa segueix al carrer (GARA) .