Comunicat de l’Esquerra Independentista i Ítaca, organització internacionalista dels Països Catalans

Ahir, 23 de gener de 2019, el poble de Veneçuela va patir un fort cop a la seva sobirania. Ahir, 23 de gener, el president del Parlament Juan Guaidó va donar un cop d’estat per autoproclamar-se president també del poder executiu, fet que deslegitima allò que el poble veneçolà va decidir i revalidar a les urnes: l’únic president és Nicolás Maduro.

L’Esquerra Independentista rebutgem aquesta violació de la sobirania del poble de Veneçuela i assenyalem com a principal responsable els Estats Units. Critiquem frontalment qualsevol ingerència externa en la vida política d’un poble lliure i sobirà, i animen a participar en totes les mobilitzacions que es convoquin d’ara endavant per donar suport explícit al legítim govern de Veneçuela.

Veneçuela se respeta!

Sobre la sobirania popular i legitimitat democràtica
El 20 de maig del 2018, Veneçuela va celebrar les eleccions presidencials en un context de tensió política, en què part de l’oposició va decidir cridar a l’abstenció i no presentar-se als comicis, amb l’objectiu de deslegitimar el procés electoral, tal com havien fet anteriorment. Va ser un context marcat, també, per la violència contra les institucions i les ingerències exteriors per part de Colòmbia, els Estats Units i la mateixa Unió Europea.

Malgrat aquest context, les eleccions es van comptar amb una participació total del 46,07% i un suport al President Maduro del 67,8% (el que representa un 31,7% del cens electoral total). Hi van participar 16 partits polítics i 3 van decidir no fer-ho pel fet de considerar il·legítim el procés electoral, malgrat que es va decidir avançar-lo a petició de la mateixa oposició.

Aquests comicis van ser monitorats per unes 150 persones, entre elles 14 comissions electorals de vuit països; dues missions tècniques electorals; 18 periodistes internacionals; un Europarlamentari, i una delegació tecnicoelectoral de la Central Electoral de Rússia.

El sistema electoral va ser el mateix que les eleccions parlamentàries del 2015 en què la Fundació Jimmy Carter va assegurar que era un sistema net i amb totes les garanties possibles, i en les que va resultar guanyadora l’oposició. Oposició que ara valora il·legítim el mateix sistema electoral i que ha trepitjat la sobirania del poble de Veneçuela. Cap dels candidats que va participar en el procés electoral va impugnar-ne els resultats.

Més enllà d’aquestes eleccions, a Veneçuela se n’han celebrat altres de locals en què els candidats de les organitzacions socialistes han sortit guanyadores, alhora que s’han continuat creant i reforçant Consejos Comunales com a espais de democràcia directa i participativa. Espais construïts des de la base que reforcen la sobirania popular i que fan avançar el projecte bolivarià.

Sobre les ingerències externes i els interessos geoestratègics i ideològics
Només 17 minuts després d’aquest atac a la democràcia, el president dels Estats Units, Donald Trump, va fer explícit el reconeixement a Juan Guaidó com a president interí. El van seguir els suports del Canadà, Colòmbia, l’Argentina, el Brasil i el president del Consell Europeu, Donald Tusk.

Aquesta ràpida reacció mostra de manera nítida la relació directa entre aquests estats, concretament els EUA, i l’oposició de dretes, que sempre ha gaudit del seu suport polític i econòmic. És una mostra més dels plans de la potència americana al continent, que ha incidit en els canvis a altres països: amb Sebastián Piñera a Xile, J.M. Santos a Colòmbia, Mauricio Macri a l’Argentina i, recentment, Jair Bolsonaro al Brasil. Un continent que queda en mans de l’extrema dreta aliada de l’espoli, l’imperialisme, el neoliberalisme i la repressió.

Així mateix, a l’estat espanyol, Partit Popular, Ciutadans i Vox van trigar pocs minuts a donar suport i demanar el reconeixement oficial i explícit a Juan Guaidó. Aquells mateixos partits que neguen els drets polítics i socials de tot un poble, que passen per sobre de la sobirania popular i la democràcia, donen suport a cops d’estat, tal com van fer el 2002 amb el fallit cop d’estat també a Veneçuela.

Aquests suports tenen una explicació geoestratègica clara: Veneçuela és el país amb més reserves de petroli al món i un aliat per als interessos a Llatinoamèrica de Rússia, país amb el qual negociava obrir una base militar al Carib aquest any, juntament, també, amb la Xina, que li va concedir un crèdit de 5.000 milions de dòlars al setembre per fer front a l’embargament econòmic i financer internacional en què es trobava.

La intenció de Donald Trump d’encaminar Veneçuela cap a un conflicte civil ens fa pensar en un altre model de Guerra Freda contra Rússia i la Xina i en una nova etapa internacional.

D’altra banda, Bolívia, Cuba, Urugay i Mèxic s’han posicionat clarament al costat de Maduro, ja que han previst, també, què pot significar aquesta amenaça per als respectius països i per al projecte polític de construcció d’alternatives al continent i al món.

En paraules de Pasqualina Curcio, Doctora en Ciències Polítiques per la Universitat Simón Bolívar:
“L’estratègia és clara, repetir mil vegades la mentida per convertir-la en veritat i destruir qualsevol alternativa que faci front a l’imperialisme.

Cal desmuntar la mentida. És il·legítim i constitueix un intent d’usurpació el fet que alguns sectors de l’oposició pretenguin sostenir-se en el suport de sectors estrangers provinents de governs imperialistes per poder exercir una autoritat que ni el poble ni la Constitució no els atorga.”

Repetim mil vegades aquestes veritats.