El proper 31 de març commemorem el Dia Internacional per la Visibilitat Trans, una jornada reivindicativa que pretén conscienciar sobre la situació de les persones trans i les problemàtiques específiques que ens travessen com a col·lectiu. Enguany, en un context més complicat i advers que mai: el d’una crisi econòmica i social que està provocant una regressió dels nostres drets i està esborrant les nostres expectatives de futur.

La precarització a què el sistema capitalista aboca el conjunt de la classe treballadora es veu particularment agreujada en el cas de les persones trans. La discriminació i els prejudicis que patim fan que sovint perdem els nostres llocs de treball o que directament se’ns impedeixi d’entrar al mercat laboral. El percentatge d’atur dins del col·lectiu trans arriba a unes xifres alarmants: un 80% de nosaltres no tenim accés al mercat de treball, i les que ho fan moltes vegades han d’amagar la seua condició trans per tal de mantenir la feina. Aquesta discriminació laboral tan vergonyosa fa que molts cops no puguem ni tan sols accedir a unes condicions de vida mínimament dignes i que ens vegem empeses a sobreviure en una situació d’exclusió social. Aquesta conjuntura, que ja era per si sola preocupant, ha empitjorat notablement amb les conseqüències derivades de la pandèmia de covid-19 que encara estem vivint; i el problema s’accentua encara més, per exemple, en casos com els de les nostres companyes migrades. Ens trobem davant d’una nova crisi que ens afecta a totes i que ha fet desaparèixer completament la poca estabilitat que havíem pogut assolir.

Per si això no fos prou, a tota aquesta misèria a la qual ens condemna el capital es suma el fet que les persones trans encara no tenim garantits ni els drets més bàsics que qualsevol persona hauria de tenir. El sistema legal i sanitari encara avui dia ens margina i ens patologitza. D’això, se’n deriva també que l’Estat es negui a reconèixer el nostre nom i el nostre gènere si no és acceptant un control sobre els nostres cossos i les nostres vides absolutament denigrant, un control innecessari per a la resta de la població. Tot plegat provoca que sovint els nostres documents siguin incongruents amb la nostra socialització, cosa que ens dificulta encara més poder accedir als serveis més bàsics o al món laboral. És intolerable que el sistema i les institucions ens discriminin d’aquesta manera pel simple fet de ser persones trans i que es neguin sistemàticament a garantir uns drets tan fonamentals per al nostre benestar. És indispensable que puguem comptar amb una legislació que ens reconegui, que no ens patologitzi i que ens protegeixi davant d’aquells que ataquen contínuament la nostra existència.

Ens trobem en un moment en què els discursos d’odi cap a les persones trans són en el focus del debat públic, amb mitjans, partits i institucions que donen veu a persones i moviments que es posicionen obertament en contra dels nostres drets. Cal assenyalar aquells agents que prenen posicions transexcloents i que inciten directament i indirecta a la violència contra nosaltres: des de la cada cop més desacomplexada transfòbia del PSC fins a les fal·làcies reaccionàries de l’extrema dreta. Tingueu-ho ben clar: davant de les vostres proclames transexcloents, ens hi trobareu de cara. L’Esquerra Independentista dels Països Catalans combatrem amb contundència la vostra transfòbia i reivindicarem fermament els drets trans. Som i serem resistència trans!

ELS DRETS TRANS NO ES NEGOCIEN!