LA LLUITA DE CLASSES ÉS L’ÚNIC CAMÍ. CAP A LA CONSTRUCCIÓ DEL SOCIALISME FEMINISTA ALS PAÏSOS CATALANS.
Un any més Endavant tornem a estar presents als carrers dels Països Catalans en més d’una dotzena de poblacions per seguir reivindicant la lluita de la classe treballadora. Enfortint el moviment de l’Esquerra Independentista i potenciant plataformes anticapitalistes i feministes.
Un altre any de crisi aprofitada per la patronal per augmentar beneficis a costa de l’explotació: convertint l’alternativa a l’atur en treballs cada cop més precaris; aprofitant la reforma laboral per abaratir acomiadaments i eliminar convenis col·lectius; augmentant les hores de treball de cures recaigudes sobre les dones amb el desmantellament de serveis públics; sobreexplotant treballadores etiquetades d’estrangeres; expulsant joves per falta de perspectives de futur…
Un altre any de traspàs de recursos públics a empreses privades a través de privatitzacions, corrupció política-empresarial, i frau fiscal. Un altre any de guerres imperialistes per l’espoli i el control dels recursos naturals, alimentant el feixisme i el fonamentalisme europeu i de l’Orient Mitjà. Un altre any on la barbàrie del sistema capitalista patriarcal ens ha mostrat el seu caràcter de classe, masclista, racista i insostenible a nivell mediambiental.
Des de fa uns mesos ens estan bombardejant amb el discurs de la recuperació econòmica. L’augment de llocs de treball és només un augment relatiu. Aquests llocs de treball són gairebé en la seva totalitat llocs temporals i més mal pagats que en anys anteriors. El resultat és l’aparició d’una nova categoria social: la pobresa assalariada. També ens diuen que les retallades en sanitat i educació s’han acabat, però el resultat són uns serveis precaris i assistencials, i un immens camp abonat per al sector privat i, per tant, per la fractura social.
Tot això no és res més que l’intent de normalització dels efectes de la crisi. Una societat on ser assalariat a jornada completa ja no impedeix estar en la pobresa. Una societat amb serveis públics precaris, l’objectiu dels quals ja no serà en molts anys créixer, sinó intentar mantenir-se, mentre qui s’ho pot pagar fuig en massa cap a l’educació i la sanitat privada. Una societat on les dones, malgrat tots els drets i llibertats aparentment conquerits, augmentem les hores dedicades a les cures i a la llar.
Davant d’això, les més mínimes mesures d’emergència social són presentades per la socialdemocràcia i molts dels nous actors polítics com radicalismes que distreuen de l’objectiu de recuperar el poder. Unes mesures que qualsevol progressista occidental hagués acceptat a ulls clucs trenta anys enrere. Mentrestant, se’ns promet revertir la situació amb “transparència”, “honradesa” o “participació”. És urgent imposar des del carrer a totes les institucions un programa irrenunciable per a fer front a l’emergència social.
És urgent continuar amb l’autoorganització, que és l’única garantia d’autodefensa de la classe treballadora. En aquests anys de crisi, la classe treballadora només hem pogut defensar-nos a través de les plataformes d’afectades per les hipoteques, a través de l’acció sindical directa o de l’acció concertada d’usuàries i treballadores en defensa dels serveis públics. Centenars i centenars de persones que no ens hem quedat al carrer, sense feina o amb els serveis d’urgències o la línia de l’escola tancada gràcies a l’acció col·lectiva.
Doncs aquest, ha sigut un altre any on la classe treballadora hem recuperat les nostres eines de sempre, la combativitat i la lluita per defensar els nostres drets laborals amb vagues i acció sindical; per denunciar l’explotació patriarcal amb la Vaga de totes; per mantenir i recuperar habitatges okupant i aturant desnonaments; per defensar el territori amb sabotatges i mobilitzacions.
Un altre any on s’ha fet palès que la lluita de classes és l’únic camí per frenar la sagnia social que ens condemna a l’explotació, la pobresa i l’exclusió social, i a la vegada és l’únic camí cap a la construcció del socialisme feminista als Països Catalans: necessària per anar ensorrant els ciments del sistema capitalista patriarcal; necessària per desmuntar les institucions burgeses catalanes, espanyoles, europees i mundials; necessària per donar un sentit global a les diferents lluites socials i les petites experiències de contrapoder popular; necessària per fer de la planificació socialista i l’economia feminista els elements cabdals pel repartiment de la riquesa i el treball; necessària per dotar als Països Catalans d’una plena sobirania que ens permeti posar en pràctica l’internacionalisme de classe.
Deslliurar-nos de l’explotació capitalista patriarcal és la nostra responsabilitat i està a les nostres mans, als nostres punys, als nostres caps. Està en la nostra capacitat d’organitzar-nos.
I repetim,
La lluita de classes és l’únic camí!
Cap a la construcció del socialisme feminista als Països Catalans!
Endavant (Organització Socialista d’Alliberament Nacional)
1r de Maig de 2015