Davant la imminència de la propera crisi econòmica -i política, per tant- i per evitar aquella molesta sensació de déjà vu i de que no avancem, és necessari que ens sapiguem guiar entre les cendres del sotrac aprofitant un munt d’aprenentatges recents i valuosíssims:

1.- No estem tots en el mateix vaixell, no hi ha emergències «nacionals» ni receptes econòmiques vàlides per sobre de l’interès particular. Si no fem política per enderrocar-los, patirem la política que ens enfonsarà a nosaltres.

2.- No esperaràs que facin la política per tu. Si tu assumeixes els riscos, serà la teva política.

3.- No et fliparàs pensant que el simple fet de ficar els teus amics a l’administració de l’Estat, el convertirà en una institució benèfica. La democràcia capitalista és la dictadura de la burgesia.

4.- Hi ha una cosa més important que condicionar el mateix moviment per fer bona cara el dia del Judici Final: preparar el poble amb el qual has de lluitar braç a braç per assumir els costos de la lluita. Arrisca’t a plantejar un horitzó real pel qual lluitar. No vindran amb tu perquè siguis més guapo ni per la simple eròtica de la revolució.

5.- El que està en joc és l’alliberament col·lectiu, no pas la puresa de la teva ànima.

6.- La revolució social és una abstracció si no esdevé lluita política. Qualsevol plantejament que no passi per la liquidació de la monarquia constitucional espanyola és una excusa, pànic a la revolució i al desordre.

7.- És impossible la revolució social als Països Catalans sense que esclati el conflicte nacional i en sigui una expressió política.

8.- No t’enganyaràs ni enganyaràs la resta amb receptes miraculoses. No hi ha més alternativa al capitalisme que el comunisme. L’abracadabrisme polític i els descobriments acadèmics de la sopa d’all només serveixen per defugir el fang de la revolució.

9.- La classe obrera no només existeix sinó que bloqueja ports, aeroports i tota mena de comunicacions, atura la producció, talla carreteres i fronteres, ocupa cases i atura desnonaments. No hi ha res de rellevant ni positiu que es pugui fer sense o contra la classe treballadora.

10.- No hi ha reivindicació nacional, feminista, racial, etc. que divideixi la classe treballadora. L’objectiu de la lluita de la classe treballadora és precisament mostrar l’horitzó del socialisme com a únic horitzó possible d’alliberament per al conjunt del poble oprimit.

11.- Els «bons vells temps» del conveni col·lectiu, el comerç de proximitat i els tomàquets amb gust de tomàquet ja han passat. El paradís neocarlista no tornarà perquè mai no va existir. La revolució mira endavant, no endarrere. Teníem un món per guanyar i només podíem perdre les cadenes. No ens dedicarem a reciclar cadenes velles.

12.- Els miracles no existeixen. Quan et trobis de viatge cap a Ítaca sota lideratge burgès és possible que «el camí sigui llarg, ple d’aventures, ple de coneixences» però no esperis de cap de les maneres arribar a port. No, com a mínim, al port que volies.

13.- Quan sembli que al Principat s’acaba el món, pensa-t’ho dos cops abans de dir que els Països Catalans no existeixen. Són molt vells i han patit embats més durs que la nostra ineptitud.

14.- No deixaràs que et distreguin amb amenaces apocalíptiques i Armaggedons imminents. Com deia Coppola, l’apocalipsi és ara i no hi ha res més urgent que enderrocar l’Estat capitalista. No hi ha alternativa capitalista al canvi climàtic ni a la guerra imperialista.

15.- No excusaràs la teva covardia o la teva indecisió en la immaduresa de la consciència col·lectiva. El poble sempre acaba mirant més lluny que els seus dirigents, sobretot si aquests han obtingut unes còmodes vistes per mirar-s’ho.

16.- No ets el que menges. Ni el que respires. Ni el que consumeixes o el que contamines. Ni el que opines. Ets classe treballadora i per això menges el que menges, respires el que respires, consumeixes poc i contamines menys. Opina en conseqüència.

17.- No esperaràs miraculoses reaccions dels nostres opressors davant l’evidència de l’infern que han construït i continuen construint. Ho saben perfectament. Menys Greta i més metralleta… em sap greu, algú ho havia de dir.

Article d’opinió de Joan Sebastià Colomer, militant d’Endavant Ciutat Vella, publicat a L’Accent el 27/09/2019