De Zaplana a Camps. 20 anys de corrupció institucional al País Valencià

camps i costaComunicat d'Endavant (OSAN) arran dels casos de corrupció al País Valencià que han sortit recentment a la llum pública, com l'anomenat cas Gürtel, últim episodi d'un fenomen estructural generalitzat que està lligat a un model econòmic i polític determinat.

1. En novembre de 1988 començaven les investigacions al voltant del cas Naseiro; en elles, un jove Eduardo Zaplana manifestava en les converses telefòniques “tú pides la comisión (…) y luego nos la repartimos bajo mano”, “me das la mitad bajo mano”, “me tengo que hacer rico porque estoy arruinado”, i altres perles per l'estil. Estava en política per a forrar-se, i així, a base de corrupteles, comprava a la llavors regidora del Psoe Maruja Sánchez i guanyava una moció de censura que el faria alcalde de Benidorm i el projectaria, el 1995 a la Presidència de la Generalitat Valenciana

2. 21 anys després de l'inici del cas Naseiro, la corrupció continua instal·lada entre els polítics valencians, com ho està demostrant el cas Gürtel o com ho han demostrat les contínues imputacions d'alts càrrecs, com ara Carlos Fabra, el cacic-president de la Diputació de Castelló, o Luís Díaz Alperi, exalcalde d'Alacant i ara diputat autonòmic.

3. La corrupció generalitzada a les altes instàncies de la Generalitat i del PP no és un fet casual ni aïllat; és la constatació inequívoca d'un model polític i empresarial que té en l'espoli, els tripijocs, el lucre personal, i la impunitat els seus exponents més visibles.

4. Durant molts anys els constructors, especuladors i empresaris valencians han anat del bracet dels polítics. Uns i altres s'han utilitzat per a aconseguir els seus interessos personals; les màfies polítiques, un ràpid ascens social i mediàtic, tastar les mels de poder i engreixar els seus comptes corrents. Les màfies empresarials, una legislació a la carta (no podem oblidar la Llei Reguladora de l'Activitat Urbanística. LRAU, o la Llei Urbanística Valenciana, LUV) i unes concessions que els han permès aconseguir unes fabuloses taxes de beneficis.

5. La corrupció generalitzada (desenes d'alcaldes i regidors, tant del PP com del Psoe, han estat imputats per casos de corrupció en els darrers anys) ha anat lligada a un model econòmic i productiu molt concret: el de la construcció desmesurada i l'especulació. Mentre els polítics i els constructors han engreixat, en bona conxorxa, les seues butxaques, el territori valencià ha quedat totalment destruït; milers de vivendes, que ara estan buides, han convertit paratges naturals en deserts de ciment.

6. Així mateix. aquest model econòmic ha provocat l'extrema dependència del sector de la construcció de milers de treballadors, i ha “oblidat” estimular altres sectors, aquests sí productius, com la indústria, l'agricultura i la pesca. Ara que la crisi capitalista ofega milers de valencianes, el model de sol, platja i ciment resulta esgotat per a milers de treballadores que no tenen cap altra alternativa laboral.

7. Els polítics valencians del PP, al llarg d'aquests 20 anys, han basat bona part de la seua gestió política en l'organització dels anomenats “grans events”. La Copa Amèrica, la Volvo, la Fòrmula 1, la visita del Papa,… han estat pous sense fons dels diners públics, un altre focus de corrupció, l'excusa perfecta per a retallar inversions en els serveis públics, com ara l'educació, la sanitat i les polítiques socials, i la cortina de fum per tal que la societat no fos conscient de tot això.

8. Al mateix temps que Camps “posava València en el món” les i els valencianes hem patit la privatització de la sanitat, la degradació de l'educació, o la nul·la voluntat per aplicar programes socials com la Llei de Dependència. Mentre Camps es feia fotos amb els seus tratges regalats al port de la Copa Amèrica, 43 valencians/es morien al metro sense que ningú haja assumit cap responsabilitat.

9. L'actual corrupció, doncs, no s'acaba imputant a uns i altres responsables, i empresonant-los. La corrupció al País Valencià està instal·lada en els propis fonaments del sistema capitalista, que té en el lucre i en l'obtenció de ràpids beneficis econòmics la seua única raó de ser. Cal fer fora els gestors corruptes, però també cal destruir el capitalisme i construir el socialisme, un sistema on la producció està al servei de la societat, respecta el medi ambient, i desapareixen les desigualtats; en definitiva cal avançar cap un nou model econòmic on la consecució del bé social està per damunt del benefici personal.

Endavant (OSAN)

País Valencià, 30 d'octubre de 2009

Compartir: