Que la maquinària repressiva de l’estat es posa en marxa quan s’ataca als principis del projecte nacionalista espanyol i al normal funcionament del capitalisme patriarcal ho tenim prou clar, i que sempre respon als mateixos interessos de classe, també. Ara, davant d’això, la nostra actitud i l’actitud de la resta d’agents polítics, partits polítics inclosos, amb unes mínimes coordenades de salut democràtica no pot ser la de normalitzar-ho, la de mirar cap a una altra banda o la de no respondre de manera contundent. Per desgràcia la història repressiva de l’Estat Espanyol és llarga i fonda com una claveguera.

No podem normalitzar portades com la de l’ABC d’avui perquè forma part de l’estratègia repressiva de generar un relat que sustenti un estat mitjà d’opinió, un estat mitjà d’opinió basat en falsedats directament o arguments descontextualitzats que ajudi a construir un enemic en l’imaginari col·lectiu. La tàctica no és nova, es du a terme per aconseguir el control, la neutralització i l’eliminació dels “enemics polítics i socials” del sistema. Tots els comportaments contraris a preservar l’ordre derivat del règim del 78 són considerats contraris al sistema. De la mateixa manera, s’està usant la legislació penal i l’administrativa per imposar un ordre ètic, per preservar i per restaurar determinats valors: propietat (dins de la lògica del capitalisme), jerarquia i ordre (passivitat i submissió a les polítiques d’espoli que patim les classes populars), control sobre les dones o blindatge del projecte nacionalista espanyol. Els principis que inspiren aquestes polítiques es mouen al voltant de l’exclusió, l’eliminació de la diferència, la culpabilització a les classes populars de les desigualtats creades pel model econòmic i la necessitat de gravamen a la classe treballadora i en concret a les dones de la classe treballadora a causa de la crisi econòmica capitalista.
Possiblement ens trobem en una de les etapes, si prenem com a referència els darrers 30 anys, de més i més ràpida regressió en els drets i les llibertats individuals i col·lectius. I això no és casualitat, és conseqüència majoritàriament de la gestió que diferents governs de l’estat espanyol i de les autonomies han fet de la crisi econòmica que el capitalisme ha provocat. Als Països Catalans s’ha traduït en una retallada aberrant en tots els serveis públics, fins i tot en els bàsics, privatitzacions en serveis públics com són la sanitat i l’educació, juntament amb el retrocés i la flexibilització dels drets de les treballadores i treballadors imposats per la reforma laboral, la retallada en el sistema públic de pensions, l’encariment de la vida, l’especulació amb l’habitatge, el rescat als bancs, el monocultiu turístic… En definitiva, la creació d’unes condicions de vida que han col·locat les classes populars en una situació molt dràstica d’ofegament econòmic i social i que alhora suposa per als governs un risc molt alt i de difícil gestió, contra el qual s’han d’armar. Tot allò que soni potencialment a ruptura, tot allò que desestabilitzi l’entramat lligat entre l’oligarquia espanyola i dels països catalans i el projecte nacionalista espanyol és un enemic, un projecte a eliminar i justificarà qualsevol actuació d’excepció.
La maquinària de l’espanyolisme més ranci està en marxa. Accelerarà a mesura que s’aprope la data de celebració del referèndum d’autodeterminació a Catalunya i també si es posa en risc els interessos econòmics dels de sempre, dels quèhan guanyat abans, durant i després de la crisi capitalista. Davant d’això la nostra actitud no pot ser de passivitat o la d’assumir amb resignació la inevitabilitat del comportament intoxicador, fals i delictiu d’alguna premsa espanyola, no ho podem fer perquè ni som màrtirs ni ens quedarem amb els braços plegats mirant com usen la seva maquinària per justificar accions repressives contra organitzacions que realitzem la nostra acció política de manera legítima.
En la campanya política que Endavant estem duent a terme tenim clar que la crisi dels darrers anys ha demostrat els límits i la incapacitat de l’actual model polític i econòmic a l’hora de ser eines per a una major justícia social, llibertat nacional i igualtat de gènere. Des d’Endavant entenem que l’única via que tenim les classes populars dels Països Catalans per a poder construir un futur digne és fer nostre el poder polític i econòmic. Això passa per conquerir espais de sobirania sobre aquells aspectes que influeixen en la nostra vida i conquerir drets que garanteixin les condicions de vida de les classes populars. Tot plegat només pot ser possible en el marc d’un procés d’autodeterminació del nostre poble que trenqui amb l’arquitectura institucional dels estats espanyol i francès i la Unió Europea. Reapropiar-nos del nostre futur és possible i necessari i això ho defensarem amb ungles i dents davant dels que amb intoxicacions i criminalitzacions volen contribuir a seguir deixant-ho tot lligat i ben lligat!