Avui els cinc violadors de la manada poden quedar en llibertat després que ahir la sentència dictaminés llibertat sota fiança de 6.000 €.
En un context d’agudització de la violència econòmica, social, i de totes les violències masclistes envers les dones, aquest procediment i abordatge judicial busca generar un efecte disciplinador: denunciar comporta un agreujament de la violència.
En el cas concret de la manada, el caràcter masclista de la justícia s’ha demostrat des del primer moment en el qüestionament del relat i l’estigmatització pública de la víctima, la qual s’assetja per mitjà d’un detectiu privat en una estratègia de defensa plenament normalitzada en l’estructura judicial que assenyala la víctima i protegeix els agressors, com hem vist en el cas del guàrdia civil, a qui se li ha conservat la paga tot el temps que ha estat a la presó. La rebaixa d’un delicte de violació al d’abús amb l’ampli ventall de fets provats i disposició de prova flagrant redobla l’alarma i indignació social expressada en mobilitzacions massives no només a l’Estat espanyol sinó arreu del món.
Que el sistema judicial de l’Estat Espanyol i tota la seva estructura autònomica està podrit no ens ve de nou, que està al servei dels interessos de l’oligarquia capitalista, la classe dominant i propietària, i que és la representació del Règim del ’78 com un estat masclista, racista i feixista tampoc, que la justícia no és igual per a tothom, encara menys. Ahir no només vam constatar l’inherent caràcter masclista que el caracteritza sinó també la desesperació davant la pèrdua de legitimitat continua enfront de les dones, la classe treballadora, i els pobles oprimits: l’arxivament de la causa dels ministres que van donar llum verda al Projecte Castor, la inhabilitació d’una alcaldessa de la CUP durant sis mesos per no despenjar una estelada, la condemna del jovent d’Alsasua i les condicions excepcionals d’empresonament d’Iñaki Urdangarin. Els cinc violadors de la Manada podran moure’s per tot l’estat espanyol (tret la Comunitat de Madrid) mentre que Tamara Carrasco, activista dels Comitès de Defensa de la República, no pot sortir dels límits del seu poble: aquesta és la justícia per uns i altres. Mentre es persegueix la llibertat d’expressió i s’empresonen els projectes polítics, es transmet un clar missatge d’impunitat classista, masclista i racista.
L’efecte disciplinant contra la lluita de les dones no només s’està expressant en casos individuals d’agressions masclistes sinó també contra la lluita feminista organitzada. Als Països Catalans la repressió política contra el moviment feminista tampoc ens ve de nou. Cal que recordem casos de repressió com el cas Bershka a Tarragona, on es van jutjar a 3 companyes per fer una acció contra la pressió estètica i van rebre els cops de la Guàrdia Urbana. El cas de les feministes encausades de Mallorca, que se les va jutjar per defensar el dret a l’avortament lliure i gratuït. I recentment, totes les companyes feministes encausades a València o Sant Cugat per les mobilitzacions de la vaga general feminista del passat 8 de març.
Sabem, també, que el cas de la Manada és desgraciadament només un cas mediàtic d’una realitat diària, crua i invisible. Els cinc violadors són fills sans del patriarcat i, per això, sabem que el problema va més enllà d’aquest cas concret, que hem de combatre la violència masclista i totes les estructures que l’emparen d’arrel.
I és aquí quan pren tot el sentit parlar d’organitzar l’autodefensa feminista, davant d’un sistema que ens vulnera per tot arreu i que no garanteix que siguem lliures i tinguem vides dignes com a dones hem d’apostar per l’autodefensa com a eina legítima de resposta a la violència institucional, estructural i interpersonal a la qual estem sotmeses.
Davant d’aquest Estat masclista, racista i classista, amb un sistema judicial profundament patriarcal, organitzem-nos. Davant de cada agressió masclista, responem. Cremem la injustícia patriarcal aquest Sant Joan a cada foguera, i fem xarxa per construir uns Països Catalans lliures feministes i socialistes on poder tenir vides dignes.
Països Catalans, 22 de juny de 2018
Alerta Solidària, Arran, COS, CUP, Endavant, SEPC