‘El plantejament de sobirania econòmica ha d’anar deslligat del model capitalista’
Més de setanta persones varen omplir l’aforament en l’acte de presentació de la campanya per la Sobirania Econòmica en el qual van prendre part els economistes i activistes socials Arcadi Oliveres i Josep Manel Busqueta.
El dimecres 5 de setembre, com a data prèvia a la Diada de l’Onze de Setembre, fou el tret de sortida per a la campanya per la Sobirania Econòmica, engegada per Endavant (OSAN). La Casa Groga de Barcelona es va omplir per escoltar atentament els grans eixos de la campanya, així com participar del debat posterior.
La introducció a la xerrada fou a càrrec de Joan Sebastià Colomer, militant d’Endavant, que va argumentar dos grans motius pels quals centrar-se en la sobirania com a eix de lluita. El primer, per fer polítiques des del poble i per al poble. El segon, perquè no només els Països Catalans no en tenen, sinó que molts estats, com l’espanyol, tampoc en tenen: essent Estat de la perifèria, la seva economia és completament depenent d’altres potències.
Per aprofundir en aquest concepte, va llançar la pregunta clau: quina sobirania? A continuació, Arcadi Oliveres, membre de Justícia i Pau, i Josep Manel Busqueta, membre del Seminari d’Economia Crítica Taifa, van iniciar les seves intervencions per respondre a la qüestió plantejada.
Arcadi Oliveres va començar fent un repàs de la Marxa per la Llibertat, iniciada l’any 1976 i finalitzada recentment, en un acte a Montblanc. D’aquella, en va desglossar el lema “llibertat, amnistia i Estat d’Autonomia”. Va afirmar que, actualment, les llibertats eren molt relatives; que l’amnistia també ho va ser per als franquistes; i que l’Estat d’Autonomia estava buit de contingut i no seriva per a res, sobretot després de la pèrdua de temps durant la reforma iniciada el 2005.
En aquest sentit, Oliveres va afirmar sentir-se independentista i tenir una pràctica independentista; “però tal com es planteja aquesta independència, em fa por”, va assegurar. “Li calen continguts, perquè Catalunya està per damunt de l’espoli fiscal: hem de ser independents més enllà d’això”. Per a Oliveres, els continguts per a la independència serien els següents: republicanisme; inexistència d’exèrcit; molt pocs presos; solidaritat (superant el discurs de l’espoli fiscal; cap al Tercer Món; amb les migracions); amb les noves generacions (apostant pel decreixement); amb economia autogestionada, amb cooperatives, fent referència ‘a la Iugoslàvia de Tito’; i amb un sistema financer just.
Seguint en aquesta línia, va voler desmarcar-se clarament de la Unió Europea (UE), per tot un seguit de motius que va desglossar enèrgicament. Per a ell, la UE és “completament antidemocràtica, és l’antítesi de la democràcia”; no ha desenvolupat polítiques socials; es burla de les nacions sense Estat; ha fet que hi hagi ciutadanes de primera i de segona, enfrontant ‘autòctones’ amb ‘immigrants’, negant-los drets a aquestes últimes; és imperialista; ha creat la bestiesa de l’euro; i ha restaurat la pena de mort. Oliveres va explicar com, en la constitució europea que es va aprovar després de saltar-se la negativa irlandesa, es va incloure la no prohibició de pena de mort en casos de guerra; en casos que un agent de policia “es vegi amenaçat” o quan la policia consideri que una manifestació pot esdevenir una insurrecció popular. “Molt de compte amb entrar en aquesta UE!”, va alertar Oliveres en finalitzar la seva intervenció.
Seguidament, va prendre el torn en Josep Manel Busqueta qui ben aviat va afirmar que el plantejament de la sobirania econòmica havia d’anar deslligat del model capitalista. La línia a seguir és la de la democràcia econòmica i el model autocentrat.
En aquest sentit, considerà que el sistema capitalista ha col·lapsat, per diversos motius: socialment, no serveix a la gran majoria, només serveix per a una minoria que exclou a la resta de la població,; ecològicament tampoc serveix, no només ha eliminat algunes espècies animals i vegetals, sinó que està posant en risc la pròpia supervivència del planeta; no aguanta la participació ciutadana, perquè és contrària als interessos de les empreses. Tendeix, doncs, cap a un model cada cop més autoritari.
Més enllà d’això, Busqueta va afirmar que encara que el capitalisme superés aquests tres punts, seguiria sent indesitjable perquè es basa en l’explotació. Sense explotació no pot existir el capitalisme.
Tot seguit Busqueta va denunciar la trampa a la que se’ns sotmet quan plantegem alternatives. En primer lloc, quan diem que no volem mesures parcials, que volem transformar tota la societat, se’ns titlla d’anti-tot, despectivament. Però és que certament el que cal és substituir els interessos d’una minoria pels de la majoria, cal canviar els interessos que regeixen el món. “Això és el que volem i no ens podem acontentar amb menys: volem noves relacions humanes”, va reblar.
En segon lloc, una altra trampa que se’ns planteja és que tothom espera seguretat de les alternatives. Tothom vol tenir-ho tot lligat, assegura, però contesta que el capitalisme tampoc és res garantit. “Arreu del món és diferent”, igual que tampoc hi ha un sol socialisme.
La lluita, doncs, és complexa. “És influint en la infrastructura que podrem modificar la superstructura”, va afirmar. No podem incidir només en un àmbit, si volem canviar la societat. Ens hem d’interrelacionar en moltes lluites per transformar la societat. I va citar que David Harvey, geògraf marxista anglès, parla de sis nodes sobre els quals treballar per aconseguir aquest objectiu: la natura; el mode de producció; la tecnologia; les relacions socials; les concepcions (els imaginaris); la reproducció de la vida quotidiana. Va assegurar que el un discurs múltiple, complex, capaç de relacionar-ho tot, i saber on estem.
La menció següent fou per a Lenin, de qui digué que ja va apuntar en aquesta direcció. Per al líder boltxevic, de cara a saber el punt de partir d’on ens ubiquem, va definir tres grans eixos: quin poder polític tenim; quina capacitat econòmica tenim; quina conscienciació social tenim, tant la militància com la societat on treballa. Per a ell, això era clau de cara a construir la nova societat.
Arribats a aquest punt, Busqueta es va preguntar: què podem fer amb la nova societat, ara? “Albirar-la. Des d’avui i ara, sabent que som éssers fills del capitalisme i les limitacions que això comporta. Però el germen de la societat futura és entre nosaltres”. A continuació, va desgranar cinc elements per enfocar aquesta nova societat: La Propietat privada s’ha de superar. Tampoc tot ha de ser estatal
. Hi ha alternatives. Existeixen les cooperatives. Però el que està clar és que els mitjans de producció necessaris han de ser-ho per a la reproducció de la societat. Explotació. Cal acabar amb l’explotació econòmica, la patriarcal i l’ecològica. Cada un d’aquestes es manifesta de moltes formes i totes són exemples de capitalisme. Distribució equitativa. Cal acabar amb la desigualtat, cal construir en contra de la meritocràcia. Gestió del poder. Col·lectiva, no despòtica ni autoritària. Bé comú. S’ha d’acabar amb l’individualisme: comunitat i individu són indestriables.
La següent pregunta que va plantejar Busqueta va ser “i com avancem cap aquí?”. Per a ell, el procés ja està encetat, ja hi som. Donat que el capitalisme és una societat totalment fracassada, en diferents nivells, estan naixent alternatives que són el nadó, l’embrió que hem de fer créixer perquè la nova societat deixi de ser albirada i comenci a ser construïda. Assegura que l’economia social, el municipalisme alternatiu, l’agroecologia, la sobirania alimentària, la solidaritat internacionalista, etc., són element que configuren les bases de la nova societat. “Posem-nos d’acord per avançar cap a una societat no capitalista”, va proposar.
Per tal d’assolir el que volem, Busqueta va proposar-se aclarir com democratitzar l’economia, i quina estratègia de desenvolupament tenim. Hem de poder decidir sobre l’economia, exercir control social dels mitjans de producció, etc. Sobre la necessitat d’un Estat propi, va assegurar que algunes coses les podem fer ja, i que ens cal iniciar-ho. En aquest sentit, va deixar ben clar que “som anticapitalistes, no acceptem pedaços a una societat fracassada, però la defensa dels drets socials, ara, és irrenunciable”.
“Al carrer no expressem solucions, sinó situacions que no ens agraden. Però allà hi ha el germen de la nova societat”, prosseguí Busqueta. Finalment, i ja responent al torn obert de paraula, va assegurar que “tenim una tasca fonamental: construir una societat des d’on som, els Països Catalans”. També en torn obert, Oliveres es va tornar a expressar clarament: “hi ha països que tenen independència formal, però els seus presidents són titelles al servei de l’economia mundial”.
