Marta Serrés de la PAICAM: “La lluita feminista no és necessària, és imprescindible”

Diumenge 21 de maig al matí ens vam trobar al recentment inaugurat Ateneu Popular de El Masnou en l’acte “Dona, Explotació i Salut”, organitzat per l’Esquerra Independentista de El Masnou. Aquest acte s’emmarcava en les campanyes “Prou Feminicidis” d’Endavant-OSAN i “Construïm Municipis Feministes” de la CUP. Ambdues campanyes plantegen treballar en paral·lel per visibilitzar les diferents violències que operen sobre les dones, denunciant que si bé els feminicidis són la part més visible de violència explícita, són tan sols la punta de l’iceberg de tot un sistema estructural en el qual l’explotació, l’opressió, la submissió i el xantatge s’expressen en múltiples formes per a provocar un enorme ventall d’expressions violentes contra les dones.
Per parlar precisament de Dona, Explotació i Salut, l’eix que actualment treballen ambdues campanyes, es va convidar a la Marta Serrés, de la PAICAM i a la Marga Engra de la COS Emergia. La primera va centrar la seva intervenció en explicar i descriure com opera l’ICAM (actualment renomenat SGAM, secretaria general d’avaluacions mèdiques)) com a institució hostil i dèspota, d’on surt el finançament i a quins interessos obeeix. En aquesta revisió es va assenyalar especialment 3 situacions greus: un important desequilibri entre els ingressos que es perceben de l’INSS i les despeses que l’ICAM declara per al seu funcionament (fet que faria plantejar l’ICAM com una important font de negoci); la injustícia i desempar que suposa que les malaltes no puguin anar a les visites acompanyades, injustícia reconeguda i defensada com a tal també pel Síndic de Greuges; i en tercer lloc la ilegalitat en què s’estaria incorrent no permetent que les malaltes s’agafin baixes per altres motius mèdics quan se’ls bloqueja un expedient durant l’avaluació, fet que ha estat reconegut com a irregular pel Tribunal Suprem.

Cal tenir en compte que les dones són víctimes de la majoria d’altes injustes dictaminades per l’ICAM, ja que sovint són negades patologies com la fibromiàlgia o la Síndrome de Sensibilitat Central, malalties incapacitants però que no estan reconegudes i que estan relacionades amb l’exposició a productes químics i a l’estrés derivat de la doble explotació que patim les dones. Va acabar la seva intervenció cridant a crear sinergies entre les diferents lluites feministes i encapçalades per dones com ara Las Kellys, les Putes Indignades o la Marea Turquesa.
La Marga Engra, de la secció sindical de COS a Emergia, a la seu que aquesta empresa de telemàrqueting té a Terrassa, com a exemple d’autoorganització de les treballadores. Va explicar que el 70% de les treballadores d’atenció telefònica són dones i com aquest sector es troba fortament precaritzat, amb contractes que mai són indefinits i amb jornades parcials sobre el contracte però que s’acaben allargant generant una borsa d’hores amb la que l’empresa mercadeja i pressiona les treballadores.
Amb el conveni col·lectiu sense renovar des de 2015 i davant el paper de vergonya dels sindicats grocs, les treballadores de la seu de Terrassa van decidir organitzar-se amb la Coordinadora Obrera Sindical i formar una secció de la COS a Emergia amb reclamacions com: l’augment de sou, la conversió a indefinit dels contractes i subrogació de plantilles en acabar un servei, i també ser coneixedores dels horaris amb 1 mes d’antelació. Davant la negativa de l’empresa van començar una vaga i van engegar una caixa de resistència per ajudar econòmicament a les treballadores que sustentaven la vaga, ja que l’empresa va contraatacar traient el plus de productivitat “a causa de l’absentisme per la vaga”. També va remarcar que moltes de les companyes també militen en diferents moviments socials com la PAHC i participen d’espais i organitzacions feministes.
En el torn de preguntes el debat es va centrar en la dificultat per ser dones militants en moviments socials i organitzacions a partir del moment que tenim filles. Mentre vivim en un sistema patriarcal, hem de transformar la nostra manera d’entendre la militància perquè no sigui patrimoni dels companys homes. Cal trobar horaris i formats d’assemblees i xerrades per poder tenir cura de les nostres filles de manera col·lectiva. Això mateix traslladat al món del treball s’evidencia en què les dones representen el 79% dels contractes a jornada parcial i fins un 95% de les excedències per cura d’un familiar.
Durant el transcurs de la xerrada es va anunciar la intenció d’engegar un nou grup de dones a l’Ateneu Popular de El Masnou i que en breus faria una convocatòria d’assemblea. El debat va continuar al voltant d’un vermut popular.