El passat dissabte 5 de febrer vam tindre el plaer de gaudir, al Centre Social La Lloca de Canals, d’una magnífica xerrada debat a càrrec de Raynier Pellón, historiador i professor a la Universitat de L’Havana.
Aquesta xerrada, organitzada per Amigues i Amics de CaMot, per Cremats, per Endavant-OSAN i per L’Escarot (Assemblea de Joves de La Costera) duia per títol “La Unió Europea contra Cuba”, i va rebre una assistència d’entre 30 i 40 persones.

La xerrada va començar amb una breu presentació del tema, duta a terme pel analí Vicent Garrido, en què s’hi recollien algunes opinions estereotipades que la gent té sobre Cuba, i que serviren de reflex de la desinformació que hi ha al carrer sobre el tema o, encara més perillós, de la informació manipulada, tergiversada, distorsionada que, per uns motius
o altres, s’hi ha generat.

Seguidament, es va donar pas al ponent, qui va començar explicant-nos l’entramat de relacions que es configuren entre  Cuba, la Unió Europea, i els Estats Units i de quina manera aquestes dues potències últimes ens venen sovint un discurs fals respecte de les seues relacions amb el país caribeny; discurs en què diuen perseguir la democràcia, quan, en realitat,
les intencions implícites dels seus actes demostren estar ben lluny de la consecució d’aquesta.

Es va parlar de l’amenaça que suposa Cuba, regida des de fa més de 50 anys per un sistema comunista, dins del globalitzat sistema capitalista; amenaça a la qual es fa front amb contínues pressions a aquesta nació per part de les grans potències econòmiques amb la finalitat d’homogeneïtzar-la a la manera de la resta del món.

A continuació, s’hi va iniciar un debat molt enriquidor que ens va permetre acostar-nos més a la realitat cubana, realitat allunyada del show televisat a què estem sotmesos als mitjans de des-informació europeus, transmissors, quasi sempre, de la ideologia hegemònica dominant occidental. Vam parlar de temes molt diversos: des de la llibertat d’expressió a Cuba i la suposada repressió que s’hi pateix, passant per la sostenibilitat del seu règim socio-econòmic i la seua afectació davant
problemes d’economies externes, fins a la consciència social del poble cubà, tant en aspectes polítics com de caire més social.

Es va tractar el tema des d’un punt de vista crític, constructiu, atenent tant als pros com als contres, sent conscients que aquest sistema, comunista, com qualsevol altra manera d’organitzar-se, no és perfecte.
També té les seues mancances i punts dèbils i, per tant, coses per millorar. Però no es va entrar a valorar els avantatges i inconvenients d’unes formes d’organitzar-se i altres. Així que, aquesta anàlisi, malgrat que interessant, l’haurem de deixar per a un altre moment.

L’argument principal que defensa la llibertat de decisió de Cuba d’ésser comunista no és tant la conveniència o no d’aquest sistema com el poder de la seua gent per escollir què és el que li convé al seu poble, sense que ningú de fora haja de vindre a imposar-li res.

Crec que totes i tots se’n vam anar d’allí amb una visió una miqueta diferent sobre Cuba, en la mesura que vam poder desmitificar alguns mites produïts per aquells qui creen el discurs pensant en la seua butxaca, re-produïts pels mitjans de comunicació que cobren d’aquesta butxaca i re-re-produïts per la gent del carrer que, sense voler, sovint opinem d’allò que creiem conéixer i que, en realitat, no coneixem o coneixem malament.