Davant la petició fiscal de 177 anys de presó per a diversos presos i preses polítics catalans, des d’Endavant OSAN volem mostrar el nostre total rebuig a aquest nou acte repressiu contra el dret d’autodeterminació dels Països Catalans. Un rebuig que creiem que no pot quedar només en la gesticulació retòrica, sinó que volem transformar en propostes mobilitzadores. És per aquest motiu que volem compartir les següents reflexions.

Aquesta petició fiscal és la culminació de l’accentuació autoritària de l’estat, que ha portat el processament judicial d’un miler de persones per voler facilitar l’exercici del dret d’autodeterminació. Una accentuació autoritària que, a més, s’ha escampat amb detencions i empresonaments que ataquen la llibertat d’expressió i els drets polítics, que combinada amb la impunitat judicial dels grups d’extrema dreta que actuen als Països Catalans, té com a objectiu espantar el poble.

L’objectiu del procés judicial no és només espantar i amenaçar els milions de persones que defensem el dret d’autodeterminació. Volen fer abjurar les forces autodeterministes del Principat de la unilateralitat i la desobediència, que és l’única via que permet exercir realment l’autodeterminació. Així mateix, volen llançar un avís a qualsevol intent d’obrir el debat autodeterminista al País Valencià i les Illes Balears. En la seva democràcia, no és possible parlar de tot.

Aquesta causa general contra l’autodeterminació no té res a veure amb la necessitat d’una dura crítica política contra el processisme i la gestió del mandat de l’1 d’octubre. Ni la repressió pot ser l’excusa per evitar la crítica política, ni la crítica política pot ser l’excusa per inhibir-se de la mobilització antirepressiva.

Cal convertir el judici oral en una gran mobilització contra l’aparell de l’estat espanyol. Les mobilitzacions al voltant del judici no han de servir per acumular forces cap a un procés negociador sinó per tot el contrari. La mobilització antirepressiva ha de servir per a fer descarrilar aquest procés de reforma i reassentament de l’Estat i obrir encara més el fossat entre el poble català i l’aparell de l’Estat espanyol.

Proposem als agents socials, polítics i sindicals treballar, cadascú des de l’àmbit i protagonisme que li pertoqui, per la convocatòria d’una vaga general i d’una jornada de lluita el primer dia del judici oral. Creiem que l’estratègia d’acusar l’Estat dins la sala de vistes s’ha de complementar amb la realitat d’un país paralitzat. Pensem que només una contundència mobilitzadora d’inici, hereva de les de l’1 i 3 d’octubre, ens permetrà poder teixir les aliances amb sectors socials d’altres territoris de l’estat i d’arreu d’Europa que posin l’aparell de l’Estat espanyol contra les cordes. Una mobilització especuladora, que remeti a la incertesa del 10 i 27 d’octubre, creiem que aïllarà i desmobilitzarà el moviment independentista.

Li diuen democràcia i no ho és!

Països Catalans, 2 de novembre de 2018