La lluita per una sanitat pública i universal i la lluita contra l’estigma de les persones que conviuen amb el VIH han estat protagonistes de la manifestació pels drets LGBTI que organitza cada any la Comissió Unitària 28 de Juny. Amb el lema “Visc en positiu, i tu? Trenca l’estigma del VIH-sida: sanitat sense discriminacions” s’ha volgut posar sobre la taula la vinculació entre la discriminació per motius sexuals i de gènere i els obstacles en la lluita contra el virus de la sida.
Prop de 5.000 persones, segons la Comissió Unitària, van assistir a la convocatòria a plaça Universitat, que malgrat tenir, igual que l’any passat, la competència directa de la paradeta comercial del Pride Barcelona, va tornar a aplegar tots els sectors del moviment LGBTI més polititzats i combatius. Des de l’històric FAGC fins a les diverses associacions de lluita contra el VIH, passant pel bloc feminista o el del Brot Bord, l’heterogeneïtat va ser un dels trets més definitoris de la mobilització.
El bloc de l’Esquerra Independentista, amb pancarta pròpia que clama contra les retallades ideològiques, dissenyades per afeblir la comunitat LGBTI, es va fer visible al llarg de tot el recorregut de la manifestació, fins a la plaça de Sant Jaume. Entre altres mesures, es denuncia el desmantellament del sistema sanitari (que nega la cobertura a multitud de col·lectius, com ara la gent migrada, i posa obstacles a molts d’altres, com ara les malaltes cròniques o les aturades), la voluntat de vetar l’accés a la reproducció assistida a parelles lesbianes i mares solteres o la patologització de la transsexualitats.
El record de Juan Andrés Benítez, l’empresari del Raval mort a mans dels mossos d’esquadra el passat mes d’octubre, va estar molt present al llarg de tota la diada. De fet, l’atac seròfob que va protagonitzar el Sindicat de Policies de Catalunya (SPC) per intentar desprestigiar la víctima i justificar la brutal actuació dels Mossos d’Esquadra ha estat una de les raons per centrar enguany les reivindicacions de la manifestació —que cada any posa l’accent en un aspecte concret de les reivindicacions LGBTI— en la lluita contra el VIH-sida. Durant la lectura del manifest es van sentir crits de rebuig envers el cos policial, com ara “La policia tortura i assassina”, “Mossos d’Esquadra torturadors” i “Juan Andrés, ni oblit ni perdó”, al temps que el text denunciava que “les declaracions públiques estigmatitzant i jutjant persones amb VIH són absolutament inadmissibles”.
La lluita contra el VIH va ser la reclamació principal de la manifestació, però no l’única. En un manifest caracteritzat per la pluralitat i la contundència de les seves exigències, es reclama també el dret a reassignació de gènere de les persones trans, la no-privatització del sistema sanitari, l’oposició frontal a la nova Llei de l’avortament i l’aprovació de la llei contra la LGBTIfòbia, impulsada des del moviment associatiu i en tràmit al Parlament de Catalunya. També la visibilitat de les lesbianes ha tingut un lloc destacat en la manifestació, ja que a la confluència entre la Rambla i el carrer Ferran s’ha impulsat una acció col·lectiva de petonejada entre dones per denunciar la invisibilització d’aquest col·lectiu, sovint fins i tot dins de la mateixa comunitat LGBTI.
El 28 de Juny torna a posar sobre la taula l’aposta per la confluència de lluites que des de fa anys està impulsant el moviment LGBTI català. L’Esquerra Independentista no pot quedar al marge d’aquestes reivindiccions i ha de ser un actor que faciliti la vinculació d’aquest sector en lluita amb la resta de moviments socials dels Països Catalans. Més encara quan la Comissió Unitària ha optat clarament per l’autoorganització i la solidaritat com a principals armes en la lluita contra el patriarcat i la defensa dels drets de les persones LGBTI i seropositives.
