Breu anàlisi de conjuntura: l’obertura d’un nou moment polític amb la crisi sistèmica com a teló de fons

Caracteritzem el moment actual a partir de l’evidència definitiva del tancament del cicle de lluites anterior, catapultat  per l’esclat la crisi econòmica i que dona a lloc a una finestra d’oportunitats per una política revolucionaria que es concretarà en diferents expressions de mobilització i lluita. Una fase de lluita que tindrà com a punt culminant, en el cas del Principat de Catalunya, el referèndum de l’1 d’octubre.

Aquest nou cicle arrossega la frustració i desànim davant de la manca d’assoliment de les expectatives generades en aquest moment de possibilitat, malgrat els avanços i aprenentatges realitzats. Un cicle que comença en un context d’estabilització dels estats espanyol i francès, d’imposició d’una certa pau social i d’augment de l’autoritarisme i la tensió bèl·lica internacional.

Tot i aquesta situació en relació als processos de lluita, reflex d’un cert desencís generalitzat, la crisi sistèmica que enfrontem es manté com a corrent des de fa dècades. El sistema encadena dificultats per mantenir altes taxes de benefici, dinàmica que va provocar un gir cap al model d’economia financeritzada, que tampoc està podent complir amb aquest creixement. Aquest model està generant una tendència oligopolística de caràcter internacional que als Països Catalans s’està traduint en el creixement de macroprojectes, de grans infraestructures i del sector turístic, un model de negoci basat en la precarització del treball, la destrucció del territori i el malbaratament de recursos com l’aigua. Els projectes més evidents d’aquest model són el Hard Rock, l’ampliació de ports i aeroports, els Jocs Olímpics d’hivern, els grans parcs eòlics i fotovoltaics, les gigafactories de bateries elèctriques o la transformació del sector de l’automòbil, entre d’altres.

Aquestes apostes caminen en el sentit contrari que imposa la necessitat urgent de revertir una crisi ecològica fruit de la mateixa dinàmica del capital que suposa una amenaça fins i tot per a la nostra supervivència. La necessitat d’acumulació i creixement constant ha topat amb els límits biofísics del planeta, i les solucions majoritàries enfocades a solucionar la crisi que se’n deriva, no aporten propostes realistes i universals.

Per últim, aquesta situació de crisi i els canvis en la relació de forces a nivell mundial estan comportant una intensificació dels conflictes inter-imperialistes, concretats en conflictes bèl·lics a diferents punts del món, amb l’exemple més brutal del genocidi a Gaza. Tota una conjuntura que incentiva un procés de dretanització global i d’auge reaccionari, amb el reforçament del control dels estats, dels nacionalismes excloents i del racisme i masclisme. Veiem exemples clars d’aquest procés, com per exemple els governs de la dreta amb l’extrema dreta al País Valencià i les Illes, els atacs a la llengua catalana i a les dones i les identitats i sexualitats dissidents o el creixement d’un nacionalisme català racista i islamòfob.

L’Esquerra Independentista i l’esquerra revolucionària en general afrontem aquest escenari amb més forces que a l’inici de l’anterior cicle de lluites, però amb menys múscul acumulat del que hauria estat desitjable, i en un context cada cop més advers per tornar a acumular forces.

 

Les principals apostes d’Endavant: consciència i organització per la construcció d’un moviment revolucionari als Països Catalans

La principal aposta d’Endavant, des d’una òptica estratègica, passa per aportar a la construcció d’un moviment revolucionari als Països Catalans que generi i enfronti amb més força futurs escenaris de ruptura. En la fase actual, Endavant ha de contribuir a fer créixer la consciència de classe nacional de Països Catalans per avançar en un subjecte nacional de ruptura, element estratègic i imprescindible per fer viable un projecte revolucionari al nostre país. També ha de desplegar a escala nacional aquelles lluites clau que tinguin més capacitat d’assenyalar les contradiccions i punts dèbils del sistema, i vincular-les a un programa global de transició socialista i feminista que passa per la independència nacional.

Partint d’aquest marc polític ens plantegem tres objectius generals i diversos objectius específics que ens encaminin a la construcció d’aquest moviment revolucionari. El primer, l’enfortiment de l’organització de la classe treballadora en una dinàmica de lluita, tant als centres de treball com a la resta d’espais on es fan evidents els conflictes entre el capital i la vida. Aquestes formes organitzatives han de generar unitat en un subjecte necessàriament divers.

El segon, la intensificació de la lluita ideològica i cultural contra l’hegemonia capitalista, espanyolista, nacionalista francesa, masclista i racista. Volem disputar la batalla per les idees i generar referències pròpies en l’àmbit ideològic, cultural i lingüístic, per tal d’accelerar els processos de presa de consciència. Aquesta tasca és particularment important en el context d’ofensiva reaccionària, també contra la lògica del «mal menor», per generar un horitzó possible i desitjable pel poble treballador català.

Com a tercer objectiu, estretament vinculat amb els anteriors, ens proposem reforçar la construcció de comunitats en lluita. L’organització de la classe treballadora no vindrà provocada per una elit revolucionària que se situa en un esglaó superior per cridar les masses perquè la segueixin, sinó pel desenvolupament de les lluites de classe cap a estadis polítics superiors. Hem d’entendre la vertebració de comunitats en lluita en aquest sentit: com a expressió de la lluita de classes i com a motor de la creació de la comunitat nacional, com a via de presa de consciència i d’augment de les capacitats col·lectives per articular el moviment revolucionari de masses que necessitem per guanyar.

Un element estructurador d’aquestes tasques ha de ser la construcció d’un programa socialista i feminista als Països Catalans. El full de ruta de l’esdevenir de la nostra estratègia, basada en el dret a l’autodeterminació del poble treballador català,ha de ser un exercici permanent de decisió sobre la pròpia sobirania, que subordini l’economia a les necessitats de les persones i del medi ambient i que tingui l’internacionalisme com a element indispensable per enfrontar el capitalisme global. Un programa que combini unes demandes de màxims, que permetin socialitzar un imaginari d’una societat diferent, i a la vegada eines programàtiques centrades en demandes parcials que siguin operatives a partir de la lluita que generen.

 

La contribució d’Endavant al projecte revolucionari: la proposta i la pràctica política

Respecte aquests objectius, que creiem que han de ser comuns amb totes aquelles amb qui compartim un mateix horitzó polític, pensem que Endavant té aportacions concretes a fer per seguir avançant. Aquestes passen en primer lloc per aportar eines d’anàlisi i debat ideològic i estratègic que permetin incentivar la formació, la reflexió i la discussió. Volem seguir treballant la nostra proposta política, socialitzar-la i discutir-la per alimentar la capacitat d’intervenció de l’Esquerra Independentista i de la Unitat Popular. Creiem que Endavant pot jugar un rol rellevant en armar-nos per a la batalla ideològica i cultural que plantegem fonamental entomar, així com aportar orientació en aquest moment de canvi de cicle.

Ens plantegem també la necessitat de reforçar l’Esquerra Independentista com a moviment cohesionat, treballant amb les organitzacions juvenils i la COS com a sindicat, així com implicar-nos en desenvolupament d’una estratègia en l’àmbit institucional que acompanyi el desplegament d’una política revolucionària.

Creiem que el debat engegat amb el Procés Garbí i el debat de moviment, com a dos elements que poden retroalimentar-se, han de servir, entre moltes altres coses, per construir un nou full de ruta per al conflicte nacional, de manera que puguem aportar claredat i proposta davant de la deriva o bé antipolítica o bé pactista del moviment independentista.

La tercera pota forta de l’aportació d’Endavant ha de ser la participació directa en els fronts de lluita oberts actualment als Països Catalans. Volem seguir fent una aportació militant directa, ja que no entenem la nostra funció com un element extern que opina des d’una torre del marfil sobre l’esdevenir dels moviments, sinó com un agent que forma part i participa dels conflictes de la classe treballadora. En aquest sentit mantenim una aposta clara per la lluita per l’habitatge i el moviment feminista, dos dels espais on hem dedicat més esforços militants, i reforcem l’aposta per la lluita ecologista i per les estructures populars, entenent els Casals i Ateneus com a part constitutiva d’aquestes.

Pel que fa a la lluita per l’habitatge reafirmem la necessitat d’unitat del moviment i de l’espai de debat del Congrés d’Habitatge i les apostes que hem desplegat més àmpliament en l’article  “De l’escletxa a la disputa. Per una nova etapa en la lluita per l’habitatge.”. En l’àmbit ecologista volem reforçar la construcció d’alternatives territorials front a aquells interessos que s’imposen al territori, alternatives que ens permetin un control i una planificació dels recursos naturals, per posar-los al servei de les necessitats col·lectives.  Juntament amb els moviments que treballen en la defensa de la terra, ens cal articular un pols contra el capitalisme extractivista a través d’un programa que dibuixi un horitzó socialista i ecològicament sostenible en comptes de propostes de greenwashing o ecofeixistes.

En el camp sindical fem una passa endavant, des del treball amb la COS, per plantejar un camí cap a un sindicat nacional i de classe dels Països Catalans, que reforci la capacitat del poble treballador català de lluitar des d’un camp estratègic en una proposta socialista i feminista. En l’àmbit feminista reafirmem el nostre compromís per continuar enfortint el moviment feminista, i plantegem un salt qualitatiu de l’aportació de l’Esquerra Independentista amb noves eines d’intervenció política, que reforcin el moviment des del treball amb el teixit existent.

Altres apostes que situem, que també són imprescindibles en un moviment revolucionar, són el treball internacionalista, el front cultural o la tasca antirepressiva.

Per últim plantegem la necessitat de treballar, en l’àmbit intern d’Endavant, i amb els espais que compartim militància, en una cultura militant i unes dinàmiques organitzatives que permetin assolir els objectius polítics que ens marquem. Mantenim que la crítica entre companyes ens enforteix individualment i col·lectiva, i que volem posar en pràctica l’exercici d’un lideratge positiu, que promogui la iniciativa, l’autonomia i l’agilitat política.

En l’acte polític de tancament plantejàvem unes coordenades del que ha de caracteritzar el treball d’Endavant en aquest període. Un treball militant que s’expressi a partir de dues qüestions fonamentals: el compromís i l’acció.   Compromís amb una idea, amb una gent que ni tan sols ens cal conèixer, compromís amb un passat i amb un futur. I acció. Posar en pràctica les nostres idees, perquè no transformarem la societat des de cap tribuna, sinó colze a colze amb la nostra gent.  Transformar des de la pràctica d’una manera de fer que expliqui el nostre projecte, que ens permeti aprendre i demostri l’encert del nostra proposta política.

No hi ha solucions màgiques, toca trencar-nos la cara i fer tot el possible per aconseguir un futur lliure per al nostre poble i per a tots els pobles del món.