El passat dissabte 28 de juny, a Barcelona, va tenir lloc una concentració per mostrar el rebuig a la imminent entrada a presó de quatre vaguistes del 29M, dos de Granada (Andalusia) i dos de Bilbo (Euskal Herria). Precisament, la convocatòria havia estat impulsada des d’Andalusia, des d’on van fer una crida a la solidaritat internacional. Nombroses convocatòries arreu de l’Estat espanyol, però també a alguns llocs d’Europa, van secundar la crida solidària.

A Barcelona, la convocatòria s’havia impulsat des de diferents Grups de Suport a vaguistes del 29M. Una cinquantena de persones van respondre a la crida, tot concentrant-se davant la delegació del govern espanyola Barcelona. Dies abans, diverses accions, com pancartes o grans pintades en lloc ben visibles, a Sant Andreu o a Poblenou, havien servit també de crida. A la concentració s’hi van llegir diversos manifests de suport. En acabat, es va convidar la gent a assistir a la manifestació per l’alliberament LGBT.

La lluita social no és delicte. Cap lluitador/a a la presó!

La vaga general que va tenir lloc a l’Estat espanyol el 29 de març de 2012 va suposar un punt d’inflexió en la lluita social pels drets laborals i contra la precarització de les condicions de vida de la classe treballadora. A aquesta lluita social que va desbordar els sindicats grocs, l’Estat hi va respondre amb nombroses detencions: només als Països Catalans, entre el mateix dia 29 i mesos després, van ser més de 100 les persones detingudes.

Més de dos anys després, moltes d’aquelles detingudes o empresonades preventivament han estat absoltes. Desenes encara esperen data de judici. I pel camí, d’altres persones esdevenen caps de turc per pagar per tothom, per pagar pel que vam fer tothom: lluitar.

A Andalusia, el Carlos i la Carmen, de Granada, han estat condemnats a tres anys de presó cadascú per haver participat en un piquet. És a dir, per haver fet vaga. A Euskal Herria, n’Urtzi i en Telle, de Bilbo, han estat condemnats a dos anys i mig de presó per haver fet una pintada. És a dir, per haver fet vaga. L’entrada a presó d’aquestes quatre persones és imminent. Mentrestant, evasors fiscals i corruptes segueixen embutxacant-se diners públics a plena llum del dia sense que els passi res.

Després de deixar-nos sense drets ni condicions de vida mínimament dignes, reforma rere reforma, l’Estat ens condemna per fer vaga, per lluitar, per defensar-nos. El seu paper com a garant del sistema capitalista; el nostre, com a anticapitalistes, és enfrontar-nos-hi amb tots els mitjans al nostre abast.

Per tot això, avui, dissabte 28 de juny, recollim el crit a la solidaritat internacional llençat des d’Andalusia, passant per Euskal Herria, perquè als Països Catalans també ho tenim clar: ni ens van tocar aïlladament, ni respondrem aïlladament. La lluita social no és delicte perquè és l’únic camí per una vida digna!

STOP PRESÓ 29M!!

Més info: Carlos y Carmen absolución | Grebalariak aske