Sembla que toca celebrar un nou procés d'unitat de les forces parlamentàries "catalanistes" en relació a l'estatut del 2006. Un procés d'unitat que no deixa de ser una seqüela del processos de conciliació institucional estatutària dels darrers anys: en primer lloc, aquell acord dels mateixos partits d'ara (CiU, PSC, ERC i ICV-EUiA) al voltant d'un estatut que després van fracassar a defensar a Madrid; després, aquell acord per enviar una delegació al Congrés espanyol que hi portés un missatge d'entesa; i finalment, aquella editorial impulsada per El Periódico i La Vanguardia tot avisant Espanya dels perills de desafecció al Principat.
I què és el què ens cal celebrar ara? Doncs un acord dels partits i del Parlament catalunyès per defensar a Madrid la renovació del Tribunal Constitucional espanyol, amb l'esperança que una majoria "progressista" pugui ser més comprensiva amb un text que ja ha estat retallat ja tres vegades: la primera a partir de l'autocensura dels partits que rebutjaren defensar el dret a l'autodeterminació i la unitat dels Països Catalans; la segona, amb el pacte Mas-Zapatero; i la tercera, quan va passar pel Congrés espanyol dels diputats. Anna Simó (ERC), ha sintetitzat molt bé el significat de tot plegat: "s'intenta retardar la presa de consciència dels catalans i catalanes del Principat en relació a la situació actual; el problema és la Constitució espanyola". Però si el seu partit defensa això que ella diu, perquè vota a favor d'aquesta resolució? Perquè accepta defensar això a Madrid? En definitiva, perquè ERC vota a favor de "retardar la presa de consciència dels catalans i catalanes al voltant de quina és la situació actual"?
La possible sentència del Tribunal Constitucional espanyol en relació a l'Estatut pocs dies abans de les consultes del 25 d'abril va posar sobre la taula fins a quin punt la decisió dels juristes espanyols va venir condicionada per aquestes darreres. ¿No haurien pogut substituir aquestes consultes, de forma punyentment pràctica, la proposta de CiU de celebrar un referèndum sobre l'Estatut aprovat pel parlament catalunyès si el Constitucional retallés l'actual?
Davant la pràctica d'aquells que insisteixen en intentar dilatar en el temps allò que sembla inevitable, potser no seria mala idea tenir en compte aquests condicionants de cara a fixar la data de les properes consultes (incloses algunes de les que tenen ja data) de manera que aquestes puguin servir com a plebiscit popular contra una possible sentència del Tribunal Constitucional espanyol. Això, si les consultes que resten no han de ser una mera continuació de les actuals, i si realment han de servir per seguir lluitant per la plena independència dels Països Catalans.
Joan Teran, militant d'Endavant (OSAN) i membre de la Candiatura d'Unitat Popular.
Article d'opinió publicat al periòdic L'Accent, número 177, del 5 de maig de 2010.