Manifest d’Endavant (OSAN) amb motiu del 31 de desembre de 2019, diada de Mallorca

Cap govern autonòmic no ens farà lliures
Poder popular · Sobiranies · Països Catalans

L’alternativa política que s’inicià el 2015 a l’hegemonia del PP amb el pacte de progrés ha mostrat que no és una opció vàlida per a la classe treballadora de Mallorca i per garantir-li una vida digna. Després de més de quatre anys i mig de governs progressistes i de pactes pel canvi, el poble de Mallorca no ha avançat en drets, les condicions de les classes populars no han millorat i seguim molt lluny de recuperar, ni tan sols, les condicions prèvies a la crisi econòmica de 2008.

Les grans mobilitzacions en defensa de l’educació, la llengua, els serveis públics i els drets socials, i en contra del govern de Bauzá, dipositaren les esperances de canvi en un govern progressista que afrontàs grans reptes: la crisi del règim del 78, l’empobriment sostingut i calculat de les classes populars, el sistema econòmic basat en el monocultiu turístic, etc. Però la recepta ha estat completament errònia: el govern progressista ha promocionat el pacte entre les patronals i els grans sindicats per acordar mínimes millores laborals; ha impulsat la sostenibilitat dins de l’economia turística, ignorant el fet que sense decreixement turístic no hi ha futur; ha incrementat la despesa en serveis públics sense revertir privatitzacions , i ni tan sols exigeix un nou finançament autonòmic per finançar més l’administració pública, sense voler assumir que, si no s’entra a eliminar privilegis als rics, no es pot practicar cap repartiment real de riquesa. En definitiva, planteja el blindatge de la comunitat autònoma com a institució des d’on avançar en l’autogovern.

La realitat és que el règim autonòmic és incapaç de fer avançar Mallorca, les Balears o el conjunt dels Països Catalans en la sobirania política i econòmica necessàries per conquerir drets efectius per al conjunt de les classes populars. La conquesta de drets implica rompre amb els marcs imposats per la constitució espanyola i el sistema econòmic i social imperant. A més, s’aproxima una crisi econòmica i les treballadores ens trobam més desprotegides que el 2008, i l’estat autonòmic és incapaç de defensar la vida digna davant de l’ofensiva del capitalisme que s’aproxima. No hi ha una via autonòmica cap a la independència, la ruptura del règim o la transformació del sistema capitalista i patriarcal.

Per desbordar la via autonomista hem de plantejar una alternativa política efectiva revolucionària que ens permeti fer aflorar les contradiccions de l’estat autoritari espanyol i el sistema d’injustícia social europeu. Aquesta és la via de la Unitat Popular, l’única que és capaç d’agregar tota la classe treballadora en una sola estratègia i un programa de mesures per garantir una vida que valgui la pena ser viscuda, que posi les dones treballadores de tots els orígens al centre i que garanteixi una via emancipatòria contra totes les opressions.

Sense la Unitat Popular no hi haurà independència. Sense una majoria de les classes populars organitzades al voltant d’un programa polític d’independència nacional, sobirania econòmica i poder popular, no hi ha força suficient per doblegar l’estat. Els pactes amb l’estat, les aliances federalistes i els nous finançaments autonòmics no tenen camí per recórrer en l’actual estat espanyol.

Davant dels grans reptes que vivim com a poble, ens toca enfortir l’Esquerra Independentista i ser valentes i arriscades en els plantejaments polítics. Ens toca apostar per construir trinxeres on el poder popular pugui aflorar i plantar cara, des del municipalisme, el feminisme, la lluita per l’habitatge, l’antifeixisme i l’ecologisme.

Perquè només lluitant tenim futur!