Article d'opinió
Jordi Aldeguer i Fenoll, militant de la COS i d'Endavant (OSAN)

Les massives manifestacions d'aquest diumenge convocades pel “moviment 15-M” ens permeten fer una primera lectura, que tot i que ràpida, considere certa; els sectors de les classes populars més receptius al discurs anticapitalista (que no dic que tothom que ahir es manifestava ho siga…)  ja comencen a estar farts d'aquesta situació econòmica i de les polítiques neoliberals que des de les diferents institucions polítiques i econòmiques s'impulsen. El suport popular a les mobilitzacions continua intacte.

Després de la criminalització escopida pels mitjans de comunicació massius, molts vam témer un retrocés en l'impuls de la gent que fins ara mirava amb simpatia aquestes mostres (tèbies encara) de rebel-lia, però l'èxit aclaparador de les mobilitzacions ens demostra -així ho crec- que el poble està esperant gestos més agosarats.

L'escenari polític que tenim al davant ens portarà una tardor que s'espera “calenta”:
 
-La Generalitat principatina prepara noves mesures privatitzadores, donant el cop de gràcia als ja febles serveis públics de Sanitat i Educació.
 
-L'atur tindrà un repunt quan la temporada d'estiu acabe i totes les contractades temporalment a l'hostaleria i la restauració tornen a l'atur.
 
-L'Estat espanyol viu dia a dia la dificultat de vendre el seu deute públic, esperant ciri en mà que l'estat grec i portuguès no acaben de trontollar i ens “contaminen” encara més.

I doncs? Què podem fer? Continuar tibant la corda, amb gestos valents i ferms!
 
 Aquest gran pas polític valent, digne i rebel, pot -i crec que- ha de ser la Vaga General.
 
Defense la convocatòria d'aquesta Vaga General per tres grans qüestions:
 
a) Apoderar la gent amb la consciència que sense els treballadors (i la nostra explotació) no hi ha capitalisme (car es basa en l'apropiació del benefici que generem).
 
Malauradament la gent no n'és del tot conscient que sense el nostre treball no hi hauria l'enriquiment indecent al que han arribat els burgesos i burgeses d'aquest país nostre, i de tot el món.

b) Dissuadir als governs autonòmics i espanyol que pel camí de les retallades i els rescats a les grans empreses es toparan amb la nostra resistència. L'Estat espanyol ha d'aplicar les mesures que els hi dicten des dels organismes capitalistes internacionals com l'FMI o la UE, i no les aturarà per res, però una resposta massiva pot continuar acumulant forces que en un futur no massa llunyà faça trontollar l'estabilitat política, que provoque

c)Un augment de l'inestabilitat econòmica, transmetent als “mercats” que la situació política espanyola no fa aconsellable la compra de deute públi de l'Estat espanyol. Aguditzar les condicions econòmiques mitjançant la lluita ens aproparia a un afebliment de l'Estat que ens explota i oprimeix, i la seua feblesa serà la nostra fortalesa.

Cal continuar tensant la corda, doncs només en la lluita s'aguditzen les contradiccions.  Per això, els sindicats combatius hem de fer un pas endavant i realitzar el que el poble treballador espera dels sindicats grocs i ells no faran; convocar una Vaga General la propera tardor.
 
Tenim 3 mesos per fer la pedagogia necessària, per parlar amb els nostres companys de treball, 3 mesos per què les assemblees de barri mobilitzen els seus veïns i veïnes, 3 mesos per a convèncer a tothom que nosaltres tenim la força de la raó, i que ens cal apoderar-nos de la raó de la força.

I és que com diuen al meu poble “si la mula no vol beure, tonteria que li xiules”, i ja n'estem fartes d'aquest beure tan amarg!
 
Ara és hora de convocar la primera Vaga General europea, des d'Atenes a Lisboa!
 
Aquesta tardor Vaga General als Països Catalans!